La recerca, en la que ha participat la URV, ofereix una radiografia detallada sobre les dinàmiques sociolingüístiques als centres de treball de Catalunya

Una recerca impulsada per la Universitat de Barcelona amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat en un estudi l’ús de les llengües i les necessitats lingüístiques en diversos centres de treball de Catalunya. El projecte, dut a terme en col·laboració amb la UGT de Catalunya, ofereix un punt de partida per reflexionar sobre possibles actuacions que cal aplicar dins de les empreses per fomentar l’ús del català, però també per reduir possibles desigualtats relacionades amb les competències lingüístiques.

Antonio Di Paolo, vicedegà de Recerca i Doctorat de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i professor agregat del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada, lidera l’informe, juntament amb Amado Alarcón, professor de Sociologia de la URV. La recerca ha comptat amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera, l’oficina de transferència de coneixement de la UB.

L’estudi ofereix una radiografia detallada sobre les dinàmiques sociolingüístiques als centres de treball de Catalunya i serveix de base per a futures polítiques que puguin millorar la integració lingüística en els entorns laborals. El 2023 es va distribuir un qüestionari anònim amb què es van recollir dades de 935 delegats i delegades sindicals de la UGT de diversos sectors i regions de Catalunya, incloses l’àrea metropolitana de Barcelona; les comarques de Girona, Lleida i Tarragona, i la Catalunya central, entre d’altres.

Entre els resultats més destacats, les dades revelen que el 85 % dels representants sindicals de la UGT que van respondre a l’enquesta fan servir el català als llocs de treball. Tot i això, s’observen variacions territorials i sectorials significatives. Per exemple, la llengua catalana predomina en regions com les Terres de l’Ebre o les comarques gironines, mentre que el castellà és més freqüent en zones amb una alta concentració de migració històrica com el Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.

Segons el doctor Di Paolo, les evidències que es presenten en aquest estudi «complementen les estadístiques que hi ha sobre usos i coneixements lingüístics en l’àmbit laboral i confirmen que el català és força present dins del teixit productiu de Catalunya».

Ús i rellevància de les llengües als centres de treball

Els delegats i les delegades sindicals que van respondre a l’enquesta consideren que els treballadors dels centres laborals fan servir el català com a llengua de comunicació a la feina amb una freqüència alta, que s’incrementa en les empreses que pertanyen a la Federació de Serveis Públics de la UGT i en determinades unions territorials, com ara les Terres de Lleida i les Terres de l’Ebre. En canvi, l’ús del castellà o de combinacions de castellà i català és més preponderant en altres federacions i zones geogràfiques.

L’informe també ressalta que hi ha la impressió que, en el 41,6 % dels casos, la llengua més rellevant al centre de treball és el castellà, mentre que el 35 % de les persones enquestades considera que és el català. No obstant això, respecte a la percepció de la rellevància de les llengües, hi ha diferències sectorials i territorials significatives.

Di Paolo remarca que «les evidències sobre la percepció de delegats i delegades  sindicals de la UGT pel que fa a l’ús i la rellevància de les llengües als centres de treball apunten cap a la naturalesa bilingüe del mercat laboral de Catalunya, però també confirmen la necessitat d’adoptar una perspectiva territorial i sectorial a l’hora d’analitzar-ne les dinàmiques lingüístiques».

Interès per millorar les competències en català 

En el qüestionari també es va preguntar sobre la percepció que es té sobre les necessitats de millora en les competències en llengua catalana que tenen els empleats al seu centre de treball, així com la tipologia de formació que consideren que preferirien.

Les dades obtingudes mostren que la necessitat de formació en català dels treballadors és força generalitzada, i que hi ha una tendència elevada a preferir que la formació lingüística es dugui a terme en horari laboral, independentment de si és mitjançant formació en línia o bé presencial. Això s’observa tant en les tres federacions —la Federació d’Indústria, Construcció i Agroalimentaris; la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum, i la de Serveis Públics— com en tots els àmbits territorials analitzats.