28/02/2018

Un model matemàtic determina la quantitat de bisfenol A que arriba al fetus a través de la mare

Aquesta recerca pot resultar molt útil per predir el risc de desenvolupar alteracions metabòliques, immunològiques, reproductives o malalties neurològiques derivades de l'exposició a aquest químic

El bisfenol A (BPA) és un plastificant present en una àmplia varietat de productes alimentaris, cosmètics, envasos, pastes de dents o joguines, entre altres. Es tracta d’un químic diferent de la resta, ja que es degrada molt ràpidament i el cos l’elimina amb facilitat. Però com que l’exposició és pràcticament contínua, abans que s’hagi desfet ja se’n consumeix de nou, la qual cosa comporta que el cos no l’acabi d’expulsar mai del tot. Els fetus, a més, tenen un metabolisme diferent, més lent i amb la funció de degradació menys desenvolupada. Això fa que el bisfenol A es mantingui durant més temps en el seu organisme que en el dels adults, i els comporti més riscos per a la salut.

Diversos estudis han demostrat que quan el bisfenol entra en contacte amb l’organisme de dones embarassades, pot traspassar la placenta i arribar al fetus i l’exposició a aquest tòxic pot tenir efectes negatius sobre la fertilitat, el desenvolupament del cervell o canvis conductuals en l’etapa adulta, per exemple. Fins ara, però, no existia cap mètode que permetés quantificar la quantitat de compost que rep el fetus a través de la mare. Ara, investigadors del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (Tecnatox) han creat un model matemàtic per conèixer aquesta dada i l’han aplicat a una mostra de 100 dones embarassades per saber com es comporta el bisfenol A en l’organisme de cadascuna i quines conseqüències pot tenir sobre la salut del nadó en un futur.

Per fer-ho possible, els investigadors Vikas Kumar i Raju Prasad Sharma, encapçalats per Marta Schuhmacher, han desenvolupat un model farmacocinètic, anomenat P-PBPK, que és com una mena de “vestit a mida” per a cada persona que forma part de l’estudi: detecta en quin moment el bisfenol A entra en contacte amb l’organisme a través de la ingestió, la inhalació o la pell, per exemple. A partir d’aquest moment, el model en fa un seguiment i analitza quins efectes provoca durant el seu viatge a través de l’organisme fins que el cos l’elimina.

La reacció del bisfenol A quan es troba dins del cos és diferent en funció de cada persona i depèn de múltiples variables (mida, edat, tipus de respiració, si està prenent medicació o no, etc.). El model que han dissenyat a la URV permet tenir totes aquestes dades personalitzades i en temps real, informa en quin moment el fetus està més exposat a aquest químic –en aquest cas, als sis mesos d’embaràs. A més, permet afinar molt més la predicció sobre els efectes que en un futur tindrà en la salut de cada individu la l’exposició a aquest compost.

Els investigadors van fer el seguiment de les dones incloses a l’estudi a partir del primer trimestre d’embaràs, el part i continua durant el període de lactància. De moment, la recerca ha aconseguit determinar quina quantitat de bisfenol A arriba al fetus a través de la mare i ara estudien els efectes que produeix en cada cas concret. Això permetrà poder fer suggeriments personalitzats sobre canvis d’hàbits i d’alimentació adreçats a reduir l’impacte d’aquest químic.

Ara el repte és esbrinar quines probabilitats hi ha que els pacients desenvolupin en un futur malalties com alteracions metabòliques, problemes de reproducció, afeccions immunològiques o malalties neurodegeneratives com són el Parkinson o l’Alzheimer, ja que la concentració d’aquest compost en l’organisme pot arribar a modificar l’acció de determinats biomarcadors que predisposen a patir aquestes malalties.

Aquesta recerca forma part del projecte europeu HEALS (Health and Environment-wide Associations via Large population Surveys), en què participen 29 instituts i centres de recerca.

Referència bibliogràfica: R.P. Sharma, M. Schuhmacher, V. Kumar . “The development of a pregnancy PBPK Model for Bisphenol A and its evaluation with the available biomonitoring data”. Science of the Total Environment 624 (2018) 55–68. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2017.12.023

Print Friendly, PDF & Email
Subscriu-te als butlletins de la URV

Comenta

*