16/07/2020

Un monogràfic recull les últimes actualitzacions sobre el concepte d’aliments ultraprocessats i els seus efectes sobre la salut

Un grup d’investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV elaboren aquest document amb l’objectiu de revisar la literatura científica relativa a aquest tipus d’aliments, els seus usos i les seves limitacions i el seu impacte sobre la salut

L’alimentació humana està constituïda en gran mesura per aliments processats. Aquest tipus d’aliments poden contenir additius alimentaris com colorants, saboritzants, edulcorants artificials o emulsionants, que s’utilitzen per la seva funcionalitat tecnològica, o per millorar qualitats organolèptiques del producte final. Els nivells màxims autoritzats d’aquests additius protegeixen els consumidors dels seus potencials efectes sobre la salut. El processat d’aliments és necessari en diverses ocasions: per fer el pa, cal moldre el gra de blat; per consumir llet amb seguretat alimentària es pasteuritza, etc. Per tant, no sempre el processat d’aliments és quelcom negatiu. Però l’expressió “aliment processat” o “ultraprocessat” s’utilitza en ocasions amb connotacions negatives respecte la seva qualitat nutricional. Ara, un grup investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV, del CiberOBN han publicat un monogràfic que revisa la literatura científica relativa al concepte d’aliment ultraprocessat, els seus efectes sobre la salut, els usos i les seves limitacions.

El monogràfic recull les darreres evidències epidemiològiques, que indiquen que el consum d’aliments ultraprocessats podria incrementar el risc de mortalitat i de patir malalties cròniques no transmissibles, com malalties cardiovascular o diabetis mellitus tipus 2, obesitat i/o sobrepès, síndrome metabòlica, hipertensió i càncer, segons criteris NOVA, el sistema de classificació més utilitzat en investigació epidemiològica malgrat la falta d’un consens científic i d’un marc normatiu. Tot i això, conclouen que calen més estudis d’intervenció que permetin establir una relació causal entre el consum d’aquest tipus d’aliments i l’aparició d’aquestes malalties.

D’esquerra a dreta, Nancy Babio, Patricia Casas-Agustench i Jordi Salas-Salvadó, autors de la publicació.

La publicació també admet certa limitació a l’hora de categoritzar els aliments ultraprocessats a través de les eines utilitzades per avaluar el consum alimentari en els estudis. S’han detectat contradiccions en funció del mètode de classificació, ja que s’observen aliments que en alguns estudis els inclouen dins de la categoria d’ultraprocessats i d’altres, no. De fet, el document constata que no existeix cap norma legal que defineixi què són els aliments ultraprocessats, i demanen establir un marc normatiu que permeti estandarditzar els criteris d’aquesta classificació.

Els investigadors també es pregunten si la ciutadania entèn el terme ultraprocessat, i plantegen l’ús d’un etiquetat nutricional frontal com Nutri-Score, ja que ajuda el consumidor en proporcionar una informació veraç i fàcilment comprensible per identificar els aliments nutricionalment més saludables que en moltes ocasions són menys processats. De fet, destaquen les evidències científiques que indiquen que, a mesura que la qualitat nutricional dels aliments empitjora segons les cinc categories de Nutri-Score, augmenta el percentatge d’aliments ultraprocessats segons la classificació NOVA. Per tant, conclouen, el Nutri-Score podria ser una eina transversal per implantar polítiques de salut pública amb l’objectiu de disminuir el consum d’aliments no saludables.

L’informe ha estat redactat per Nancy Babio, professora agregada de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita a Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn); el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV-IISPV), Cap Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan a Reus (HUSJR), investigador principal del CIBERobn i per Patricia Casas-Agustench, Investigadora associada de la Facultat de Ciències Humanes I de la Salut de la Universitat de Plymouth (Regne Unit).

Trobareu el monogràfic i la seva versió resumida en aquest enllaç


1 comentari

  1. Edson Barreto da Silva |

    Tenho 54 anos, moro a 30 Km do centro da cidade de São Paulo. Minha alimentação era com produtos simples e poucos industrializados… Hoje é tudo muito processado, onde até a embalagem e de materiais que parecem vir de outro planeta… A cada dia temos mais pessoas com problemas de saúde e nem sabemos como foram adquiridos… Belo trabalho, deem continuidade.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*