08/03/2022

Un nou mètode permet la identificació de residus microbotànics adherits a les superfícies de les eines de pedra

Aquest mètode representa un avenç metodològic per conèixer les activitats relacionades amb el processament de les plantes per part dels primers grups d’hominins. L'equip internacional d’investigadors en què hi participa Andreu Ollé (IPHES - URV) ha publicat aquest mètode innovador en un article a la revista Scientific Reports

La gorja d’Oldupai (Tanzània) és un lloc fonamental per a l’estudi de l’evolució humana. Fotografia cedida per SDS.

Un equip internacional d’investigadors liderat per Julio Mercader (Universitat de Calgary i investigador associat a l’IPHES) en què participen Andreu Ollé (IPHES – URV), Maria Soto (MIAS – UAM), Juan Luis Fernández Marchena (UB i IPHES) i Antonella Pedergnana (Universitat de Zurich), publica un mètode innovador per a la identificació de residus microbotànics adherits a les superfícies de les eines de pedra. L’article, publicat a la revista Scientific Reports, representa un avenç metodològic per conèixer les activitats relacionades amb el processament de les plantes per part dels primers grups d’hominins.

La investigació es basa en una visió interdisciplinària enfocada a la identificació de residus microbotànics en las superfícies de les eines de pedra. Concretament, es presenten unes bases metodològiques que permetin avançar en el coneixement de  les activitats de percussió i matxucament, característiques dels conjunts olduvaians. Fa més de 2 milions d’anys a l’Àfrica oriental, les eines dels primers hominins van  evolucionar en un entorn canviant pel què fa als recursos disponibles, en el qual les  activitats de matxucament van exercir un paper clau en aquest procés d’adaptació. La gorja d’Olduvai (actualment Oldupai), a Tanzània, és un lloc fonamental per a l’estudi de l’evolució humana, i en ell s’hi van descobrir les col·leccions d’instruments  relacionades amb el matxucament més antigues del món. No obstant, les evidències  directes dels recursos processats amb aquestes tecnologies són escasses.

Una de les vies per explorar aquestes evidències és la de l’estudi dels residus que  hagin pogut conservar-se adherits a les seves superfícies. No obstant, relacionar els  possibles residus identificats amb les activitats reals portades a terme amb aquests instruments per part dels hominins no és una tasca fàcil. En el cas del processament  de plantes, establir l’esmentat vincle requereix d’un punt de partida sòlid, que es basa en l’estudi de col·leccions de referència específicament dissenyades en funció de l‘àrea d’interès, que incloguin residus tant d’origen antròpic com naturals. En aquest treball, s’han estudiat les restes microbotàniques en fragments de quarsita procedents del principal aflorament d’aquesta matèria primera freqüentat pels hominins d’Oldupai.

En aquests suports, es van cartografiar els residus naturals amb tècniques GIS per a quantificar objectivament la seva distribució. A continuació, es van aplicar diversos protocols d’extracció de diferents tipus de microresidus (com fitòlits, grans de midó i de pol·len, o diatomees) i es van comparar els resultats amb els obtinguts en mostres de control de diferents sòls. Part dels fragments de quarsita estudiats van ser tallats per a l’obtenció d’instruments, amb els que es van replicar activitats de matxucament de diferents materials.

Els resultats obtinguts demostren que, efectivament, els suports lítics són potents reservoris ambientals, on les restes de plantes queden atrapades en litobionts, és a dir, microhàbitats associats a superfícies rocoses, que es conserven en agregats  endurits. L’ús d’instruments, per la seva banda, crea clares acumulacions de residus.

No obstant, la seva distribució pot diferenciar-se bé de la dels residus naturals, gràcies a la seva georeferenciació i a l’anàlisi estadística dels patrons resultants. Des del grup de recerca de doble filiació IPHES – URV “Social, cultural, and biological Evolution during the Pleistocene s’ha aportat la col·lecció d’eines experimentals, i s’ha contribuït a l’estudi microscòpic dels residus, aplicant diverses tècniques de microscòpia òptica, digital 3D i electrònica, aquesta darrera associada a la microanàlisi química per espectroscòpia de raigs x (EDS).

El treball, fruit d’una àmplia col·laboració transcontinental i interdisciplinària dins el projecte “Stone Tools, Diet and Sociality Project” (Partnership Grant, SSHRC)  (https://olduvaigorgesds.com), conclou amb la proposta d’un protocol i un flux de treball que permetin superar el soroll ambiental, reduir el risc de falsos positius mitjançant controls segurs, caracteritzar millor els residus com a mescles poligèniques, i, el que és més important, establir vincles més segurs enter les restes microbotàniques i l’ús de les eines de pedra.

“El protocol definit és el que estem començant a aplicar en estudis en curs de conjunts arqueològics, no només a Oldupai, sinó també en altres jaciments com els de la Sierra d’Atapuerca o el Barranc de la Boella”, assenyala Andreu Ollé.

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*