La recerca, liderada pel grup de recerca Nutrició i salut metabòlica de la URV-IIPSV pretén identificar les persones amb risc de desenvolupar aquesta malaltia. A banda de conèixer millor les alteracions que es produeixen durant la progressió de la malaltia, els resultats permetrien dissenyar estratègies terapèutiques dirigides

“Hi ha estudis que assenyalen que 20 o 30 anys abans que la malaltia sigui diagnosticada ja hi ha alteracions metabòliques”, explica la investigadora principal del projecte, membre del grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica de la Universitat Rovira i Virgili – l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

Treballen amb la hipòtesis que alteracions en el metabolisme de la insulina apareixen molt temps abans que es desenvolupi la malaltia d’Alzheimer, un fet rellevant ja que  la resistència a la insulina és molt freqüent en persones que pateixen obesitat i en els pacients amb diabetis tipus 2. “De fet, tant l’obesitat com la diabetis són factors de risc per l’Alzheimer apunta Bulló. Aquest és el punt de partida de l’estudi internacional que la catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV lidera i impulsa conjuntament amb els investigadors del grup de recerca Christopher Papandreou i Jaume Folch. L’ objectiu: identificar biomarcadors primerencs de la malaltia de l’Alzheimer.

L’estudi es durà a terme amb la col·laboració d’investigadors d’’Ace Alzheimer Center Barcelona i del grup de Neurociència Funcional de la Universitat Pablo de Olavide.

Alteracions metabòliques prèvies

Tot i que fa més de 100 anys que es va identificar l’Alzheimer, avui dia no s’ha trobat un tractament efectiu. Amb tot, hi ha estudis que assenyalen que a aquests pacients, 20 o 30 anys abans que se’ls diagnostiqués la malaltia, ja se’ls van detectar alteracions metabòliques. En aquest sentit, trobar biomarcadors en sang que identifiquin les persones amb risc de desenvolupar l’Alzheimer, amb els anys suposaria un avenç molt significatiu ja que, “a més de conèixer millor les alteracions que es produeixen durant la progressió de la malaltia, es podrien dissenyar estratègies terapèutiques dirigides”, explica Bulló.

D’altra banda, a més d’ajudar a prevenir la malaltia en persones amb risc de patir-la -amb especial atenció als pacients amb diabetis tipus 2 i obesitat-, aquest enfocament permetria personalitzar-ne els seus tractaments i, per tant, avançar en el camp de la medicina personalitzada, que els darrers anys se situa al centre de molts debats científics.

“Fins ara la recerca en biomarcadors ha estat a nivell de líquid cefalo-raquidi, però aconseguir aquest tipus de mostra no està exempt de risc i tampoc és aplicable com a eina de cribratge” assenyala la investigadora. A través de l’ACE i la Universitat Pablo de Olavide es podran identificar marcadors sanguinis i relacionar-los amb els marcadors cerebrals i també amb la neuroimatge funcional. “Això ens dóna una eina més aplicable a la població”, explica.

El projecte, finançat per l’Alzheimer’s Association ha començat aquest maig i es perllongarà fins al 2025.  A l’Estat espanyol l’Alzheimer afecta actualment 800.000 persones. S’estima que el cost total del tractament en pacients majors de 65 anys -la població on la malaltia té un índex més elevat- és d’uns 10.000 milions d’euros anuals, xifra que representa l’1,5% del producte interior brut nacional.