21/04/2022
Una major adherència a la dieta mediterrània s’associa a un menor deteriorament de la funció renal
Resultats d'un estudi liderat per la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV apunten que augmentar l'adherència a un patró dietètic mediterrani es relaciona amb una funció renal millor a través d'una millora en els valors de filtratge glomerular del ronyó
Resultats d'un estudi liderat per la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV apunten que augmentar l'adherència a un patró dietètic mediterrani es relaciona amb una funció renal millor a través d'una millora en els valors de filtratge glomerular del ronyó
El deteriorament de la funció renal és un problema comú entre la gent gran que pot desencadenar l’aparició de la malaltia renal crònica. Aquesta malaltia es caracteritza per una disminució en el filtratge glomerular del ronyó i/o per la presència de nivells elevats d’albúmina en orina, una proteïna que es troba a la sang. Sovint s’acompanya d’una disminució en la qualitat de la vida i d’una mortalitat més gran de manera prematura. També pot comportar la presència de comorbiditats com l’obesitat, la hipertensió, la diabetis o malalties cardiovasculars, que alhora poden accelerar-ne el progrés. En els darrers anys s’ha incrementat l’interès per la malaltia renal crònica atès que presenta una gran repercussió a nivell mundial, afectant uns 700 milions de persones.
Entre els factors de risc modificables i relacionats amb l’estil de vida, sembla que la dieta té un paper crucial en el manteniment de la funció renal i en la progressió de la malaltia renal crònica. Tot i això, la majoria de les investigacions prèvies relacionades amb aquest tema s’han centrat únicament en nutrients específics o en grups d’aliment, en comptes de fer-ho en patrons dietètics. A més, els pocs estudis que avaluen patrons dietètics específics com ara la dieta mediterrània o la dieta DASH (Dietary Approach to Stop Hypertension) mostren discrepàncies en els seus resultats.
És per això que, amb la finalitat d’augmentar-ne el coneixement i clarificar les diferències observades per altres estudis, l’equip d’investigadors de la Unitat de Nutrició de la URV-IISPV-CIBERobn juntament amb altres investigadors de l’estudi PREDIMED-Plus, han avaluat l’associació entre l’adherència a dos patrons dietètics saludables, la dieta mediterrània (avaluada a través de dos índexs diferents) i la dieta DASH, i els canvis en la funció renal després d’un any de seguiment. A més, han avaluat l’associació entre l’adherència a un patró proteic, fent servir el Protein Diet Score, i la funció renal. El Protein Diet Score és un índex que oscil·la entre els 0 i els 20 punts, els quals depenen de la ingesta proteica total i de la ràtio proteïna vegetal : animal. De manera que una major puntuació reflecteix un consum total més gran de proteïnes i/o una major ràtio proteïna vegetal : animal, és a dir, un major consum de proteïnes d’origen vegetal enfront de la proteïna d’origen animal.
Després d’analitzar les dades de 5.675 participants, únicament un canvi cap a una adherència més gran a la dieta mediterrània, avaluada a través d’un qüestionari de 17 preguntes, es va associar amb un menor deteriorament de la funció renal basada en la taxa de filtració glomerular. A més, després d’un any de seguiment, les persones amb més adherència a aquest patró dietètic van presentar un 38% menys de risc que es produís un declivi més gran o igual al 10% en la taxa de filtració glomerular. Contràriament a això, un canvi cap a una major adherència a un patró proteic es va associar amb un empitjorament de la taxa de filtració glomerular.
En aquest mateix treball, també es va explorar l’associació entre cadascun dels diferents ítems o preguntes del qüestionari “17-items energy-reduced Mediterranean Diet”. Els resultats van mostrar que el consum de verdures, llegums, vi, així com la tradicional salsa mediterrània de tomàquet i oli d’oliva (sofregit) s’associa a una millor funció renal. Els autors, basant-se en l’evidència científica prèvia, suggereixen que aquests aliments són rics en nutrients beneficiosos com la fibra, els antioxidants i alguns compostos antiinflamatoris els quals podrien exercir un paper protector sobre el ronyó reduint la inflamació sistèmica, millorant la funció endotelial, el perfil lipídic, la resistència a la insulina, preservant la pressió arterial i modulant l’índex i la càrrega glucèmica, tots factors de risc reconeguts de disfunció renal.
Aquest treball, publicat a la revista científica European Journal of Nutrition, ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Cristina Valle-Hita i liderat per Nerea Becerra-Tomás, investigadora postdoctoral a Imperial College London i col·laboradora de la Unitat de Nutrició Humana (URV), Nancy Babio, investigadora i professora agregada de la URV i Andrés Díaz-López, investigador Serra Hunter de la URV. Tot l’equip forma part de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) i del Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència bibliogràfica: Valle-Hita C, Díaz-López A, Becerra-Tomás N, et al. Prospective associations between a priori dietary patterns adherence and kidney function in an elderly Mediterranean population at high cardiovascular risk [published online ahead of print, 2022 Apr 2]. Eur J Nutr. 2022;10.1007/s00394-022-02838-7. doi:10.1007/s00394-022-02838-7.