Una tesi doctoral d'una investigadora analitza els casos de calor extrema a l'estiu

Una investigadora del Centre de Canvi Climàtic (C3) del campus Terres de l’Ebre de la URV, Mercè Castellà, de Sant Carles de la Ràpita, ha obtingut el títol de doctora amb qualificació Excel·lent Cum Laude per la seva tesi, en la que modela i analitza els casos de calor extrema en els dies i les nits d’estiu a l’Espanya peninsular. Els esdeveniments de temperatura extrema són de gran importància a causa del seu fort impacte sobre el medi ambient, l’economia i la societat. En la lectura de la tesi, el passat mes de març, va presidir el tribunal el doctor Xavier Rodó, investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, juntament amb la doctora Constanza Boroneant, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili com a secretaria, i el doctor Philip Douglas Jones, investigador del Climate Research Unit (CRU) com a vocal.

El treball, titulat Modelització i anàlisi d’esdeveniments molt càlids d’estiu a l’Espanya peninsular i dirigit per la doctora Manola Brunet, directora del C3, utilitza la metodologia Point Process Approach (PPA), basada en la Teoria dels Valors Extrems. Es tracta d’una tècnica que ha estat poc aplicada en l’estudi d’extrems càlids a l’Estat espanyol i que per primer cop és utilitzada per identificar patrons de gran escala, això fa que la tesi tingui un valor metodològic rellevant.

Amb aquesta metodologia, l’estudi investiga si les anomalies de la pressió a nivell del mar, la temperatura superficial del mar i la humitat del sòl estan relacionades amb l’ocurrència i la intensitat d’aquests esdeveniments excepcionals. En aquest sentit, a partir dels resultats obtinguts es demostra que hi ha una relació entre les anomalies analitzades de gran escala i quan ocorren aquests dies i nits càlides així com la seua intensitat.

A més, en el treball també s’analitzen els canvis i les tendències observades en la distribució d’extrems de temperatures màximes i mínimes per a dos períodes diferents (un de 1940 a 1972 i l’altre de 1973 a 2010). En aquest cas, s’observen canvis generalitzats en les temperatures extremes, però no homogenis en l’espai i el temps. Mentre els resultats durant el període 1940-1972 indiquen una disminució dels dies i les nits molt càlides, durant el període 1973-2010 s’observa un augment de dies molt càlids i encara més de nits molt càlides.

D’acord amb això, en els propers anys s’estima un increment de les temperatures extremes en totes les ciutats analitzades, encara que els majors increments en les temperatures màximes extremes es pronostiquen en la costa nord d’Espanya i en les temperatures mínimes del nord-est de la península.

En aquesta tesi s’han utilitzat sèries de temperatura màxima i mínima diària d’alta qualitat, fiables i homogeneïtzades, adquirides de la base de dades ‘Spanish Daily Adjusted Temperature Sèries’ (SDATS) desenvolupada per Brunet et al. (2006, 2008).

Aquesta tesi contribueix a millorar el coneixement en les característiques del extrems càlids d’estiu i dels seus factors de forçament a l’Espanya peninsular.