Són les primeres conclusions d’un estudi de la URV que ha analitzat si la crisi ferroviària afecta el benestar emocional dels usuaris

Un 88% dels usuaris del tren assegura que la crisi ferroviària afecta la seva qualitat de vida. Aquestes persones han informat d’un augment de símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic arran de la situació, en comparació amb la mitjana de la població. Aquestes són algunes de les dades més destacades dels primers resultats d’un estudi que analitza les conseqüències psicològiques del mal funcionament del servei de Rodalies i regionals. El treball, desenvolupat per un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a petició de la plataforma Dignitat a les vies, continua recollint dades i manté obert el qüestionari en línia per ampliar la mostra i arribar especialment a persones que no utilitzen el tren habitualment. El formulari és accessible a través d’aquest enllaç.

Entre les preguntes formulades, una de les més directes sobre la situació actual demanava quantes de les últimes cinc vegades que s’havia agafat el tren aquest havia arribat tard. El 80% dels usuaris assegura que el servei arriba tard “més de la meitat de les vegades”, i gairebé la meitat afirma que arriba tard “sempre”.

Per explorar les conseqüències psicològiques d’aquesta situació, els investigadors han analitzat quatre indicadors de malestar emocional: ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions (malestars físics com mals de cap o digestions pesades associades a l’estrès). Els resultats obtinguts no fan cap diagnòstic clínic, però apunten a què els valors d’aquests indicadors són significativament més alts en les persones que utilitzen el tren, especialment les que ho fan sovint, respecte als valors de referència de la població general.

De les prop de 700 persones que hi ha participat fins ara, es desprèn que aquelles que agafen el tren amb més freqüència presenten més símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic que la mitjana de la població.

Per exemple, pel que fa als símptomes d’ansietat, mentre la puntuació mitjana de referència és de 3,56 (en una escala de 0 a 20), els usuaris freqüents obtenen una mitjana de 8,69 i, els esporàdics, de 7,86. En el cas de la depressió, la mitjana de referència és de 5,32, però els valors dels usuaris se situen per sobre dels 8 punts. Les somatitzacions també s’incrementen notablement: dels 4,26 punts de referència es passa a 8,38 en el cas dels usuaris freqüents.

Per arribar a aquests resultats l’estudi ha comptat amb les respostes de 695 persones d’entre 16 i més de 80 anys, una mostra força diversa pel que fa al gènere, orientació sexual, situació laboral o nivell d’estudis. Tot i això, l’equip investigador assenyala que caldria augmentar la presència d’homes i de persones nascudes fora d’Espanya per fer encara més representativa la mostra.

“Amb els resultats d’aquest estudi volem posar en valor com l’entorn de les persones té una influencia directa en el seu benestar o malestar psicològic. Sovint tendim a veure els problemes de salut mental com a qüestions individuals i en realitat estan fortament influïts per les condicions de vida que tenim”, indica Sergi Martín-Arbós, investigador del Departament de Psicologia de la URV, que ha liderat el projecte.

Aquests resultats preliminars apunten a una relació entre l’ús del tren i l’aparició de malestar emocional, tot i que l’equip investigador adverteix que caldrà analitzar altres factors que podrien influir en aquests símptomes. També es preveu estudiar possibles diferències segons el gènere, la situació familiar i altres variables personals.

L’estudi continua obert a la participació i l’equip anima a tothom a respondre el qüestionari, especialment aquelles persones que, per la seva experiència o desconnexió del servei, podrien aportar una visió complementària.