31/03/2017

Desenvolupen nous mètodes per analitzar paràsits, virus i bacteris en grans volums d’aigua potable

Investigadors i representants de les empreses del projecte europeu Aquavalens es troben a la URV per parlar dels avenços d'aquest projecte, en què s'inverteixen 11,7 milions d'euros

Quatre anys després de la seva posada en marxa, els investigadors del projecte Aquavalens ja han desenvolupat i estan en període de validació de nous sistemes de concentració que permeten analitzar paràsits, virus i bacteris en volums d’entre 100 i 1.000 litres d’aigua potable. Amb aquests nous mètodes es permet tenir una millor certesa que l’aigua potable que se  subministra a la població està lliure de microorganismes potencialment patògens. Fins al moment era necessari fer concentracions específiques i independents per paràsits, virus i bacteris i només es podia fer amb un volum d’aigua més reduït.

Un altre dels resultats del projecte és el desenvolupament d’un mètode per a l’anàlisi d’indicadors de contaminació fecal (Escherichia coli), que també s’està validant. Aquest permet mesures de manera continuada i proporciona resultats en menys d’una hora, mentre que els mètodes clàssics de cultiu que s’utilitzen actualment, requereixen com a mínim 18-24 hores per obtenir els resultats.

Imatge dels investigadors i representants d’empreses del projecte Aquavalens que aquest dijous i divendres es reuneixen al campus Catalunya de la URV.

Aquests avenços són alguns dels temes que es tracten durant la trobada que es fa aquest dijous i demà divendres a la sala de juntes del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. A la URV, el grup de recerca en Microbiologia Ambiental del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques participa en el projecte, que va néixer amb aquest objectiu: millorar la seguretat de l’aigua potable a Europa. Aquest projecte ha finançat, per un període de 5 anys, (culmina a principis de l’any vinent)  el desenvolupament i aplicació de sistemes ràpids de detecció de virus (Norovirus, etc), bacteris (Campylobacter, Escherichia coli O157:H7, etc.) i paràsits (Cryptosporidium, Giardia etc.) a l’aigua per evitar que arribin al consum humà, tant a través de l’aigua potable com a través dels aliments contaminats per aquesta.

Validació i comparació amb els mètodes clàssics

Amb els resultats obtinguts fins ara ja s’ha assolit l’objectiu d’ incrementar  la seguretat  de l’aigua potable i el que els investigadors faran en aquest darrer any és quantificar l’impacte d’aquestes  millores en la disminució del nombre de casos de diarrees en la població europea.

A hores d’ara s’estan validant aquests  mètodes desenvolupats en estacions de tractament d’aigua potable i en sistemes de distribució de Barcelona, Copenhague, Colherinhas i Torres  a Portugal,  Svilajnac a Sèrbia i a diverses regions d’Alemanya i Irlanda, per veure si  funcionen adequadament i comparar els seus avantatges en relació als mètodes clàssics que s’apliquen en l’actualitat.  De fet,  el sensor ràpid desenvolupat en el projecte s’ha instal·lat en aquests països i s’està comercialitzant amb el nom de BACTcontrol.  És un sistema ràpid d’alerta que complementa la informació derivada dels mètodes acceptats oficialment per a la detecció de l’activitat microbiològica  a l’aigua.

També s’està determinant la petjada de carboni dels mètodes desenvolupats. De fet, durant  la reunió  de Tarragona, la URV presenta els resultats preliminars de l’avaluació de la petjada de carboni dels mètodes desenvolupats dins el projecte.

L’experiència del grup que coordina la doctora Maria José Figueras fa que lideri l’última fase del projecte: els beneficis per a la Unió Europea de la utilització de les plataformes desenvolupades en relació a la disminució de les infeccions associades a l’aigua potable, l’impacte ambiental d’aquestes i si serveixen com a sistemes d’alerta ràpids dins dels plans de seguretat de l’aigua potable que han de tenir implantats les empreses productores i petits subministraments. Ho fa en base a la seva experiència en el desenvolupament dels plans de seguretat per a l’aigua potable. En aquesta part del treball hi intervindrà un altre grup de recerca de la URV, liderat pels professors Francesc Castells i la seva col·laboradora,  Carmen Torres, especialistes en establir la  petjada de carboni.

En aquesta fase se estan revisen també  els plans de seguretat de l’aigua potable que s’utilitzen a la indústria, sobretot en empreses petites que en l’actualitat utilitzen els mètodes desenvolupats en el projecte per tal de valorar si milloren la seguretat. També està previst calcular els costos i els beneficis que poden tenir els resultats del projecte des de la perspectiva de la salut pública i de la sostenibilitat.

Identificar la contaminació per evitar problemes sanitaris

Maria José Figueras explica que, amb la tecnologia actual es pot tardar dos o més dies per identificar riscos d’infecció a l’aigua potable i, durant aquest temps, és probable que s’hagi consumit l’aigua contaminada.  L’objectiu és que els problemes puguin ser identificats abans,  evitant  així, problemes sanitaris importants. Es calcula que cada any hi ha al voltant de 330.000 casos de malalties a Europa relacionades amb el consum d’aigua contaminada, -per Escherichia coli i els Norovirus  per exemple-, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Entre 2000 i 2007 es van produir 354 brots de malalties transmeses per l’aigua en 14 països. Els símptomes inclouen diarrea, vòmits, dolor abdominal, nàusees, cefalees i febre.

Un moment de la trobada, aquest dijous a la tarda.

Tot i que els efectes més importants del consum d’aigua contaminada sobre la salut de les persones són les diarrees, les conseqüències poden ser, en alguns casos més greus, sobretot si hi ha deshidratació associada, ja que això pot afectar el  ronyó, com passa en les infeccions produïdes pel bacteri E. coli O157:H7. Aquests malalts  necessiten, en molts casos, diàlisi i/o trasplantament renal.  A més, les diarrees en països menys desenvolupats són una de les principals causes de mortalitat infantil.

La Universitat d’East Anglia (Regne Unit) coordina aquest projecte  de recerca valorat en 11,7 milions d’euros, 8, 9 dels quals estan finançats pel setè programa marc de la UE. La URV ha rebut 300.000 euros de finançament per desenvolupar la recerca. En aquest projecte europeu hi prenen part fins a 40 universitats, centres de recerca i empreses de 13 països europeus els representants dels quals es troben aquests dies a Tarragona. Les empreses són el grup majoritari ja que són les qui validen, comercialitzen i aplicaran les plataformes  resultants del projecte. Fins ara s’han publicat un total de 60 treballs científics i s’han realitzat  diverses activitats de difusió i demostració dels mètodes i instruments desenvolupats.

Per a més informació


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*