14/03/2018

El llibre INCUNABLE(S) 1971-1991 recull la història prèvia a la URV

Escrit per Joana Zaragoza, és una obra de mèmoria col·lectiva basada en els records narrats per la gent de la Delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona

D'esquerra a dreta Montserrat Palau, Maria Ramon Cubells, Josep Anton Ferré, Joana Zaragoza, Maria Cabalari i Montserrat Duch.

La professora de Filologia Grega Joana Zaragoza és l’autora de l’obra INCUNABLE (S) 1971-1991, la represa dels estudis universitaris (Publicacions URV, 2017), una de les últimes iniciatives que es materialitza com a commemoració dels 25 anys de la URV (curs 2016-17). La presentació del llibre es va dur a terme ahir, en una Sala de Graus del campus Catalunya plena de gom a gom i plena també de records i emocions per part dels assistents, molts d’ells exalumnes universitaris de l’època. L’inici de l’acte va anar acompanyat d’una ària de La Traviata de Giuseppe Verdi, cantada pel baríton tarragoní Àngel Òdena, exalumne de la Delegació.

L’obra és col·lectiva, ja que recull el testimoni de més de cent persones que van aportar les vivències viscudes, prèvies a la creació de la URV al desembre de 1991, a la Delegació de la UB a Tarragona, després anomenada la Divisió VII del Camp de Tarragona de la UB. L’autora va compartir la presentació amb les alumnes de la Delegació i avui professores de la Facultat de Lletres Montserrat Duch, Maria Ramon Cubells i Montserrat Palau, el rector Josep Anton Ferré, i la delegada per Espanya i Portugal d’Ebsco, Maria Cabalari. Com va explicitar Joana Zaragoza, la idea d’escriure’l, amb el suport del rector, va ser de la professora jubilada M. Antònia Ferrer; el títol va ser idea del professor, també jubilat, Lluís Navarro; el contacte amb els il·lustradors que participen en el llibre el va fer Emili Samper, del Departament de Filologia Catalana. Els il·lustradors presents a les pàgines, alguns d’ells exalumnes, són Agustí Jambrina, Txomin Medrano, Elchicotriste, Faro, Sami Luu, Napi, Hugo Prades i Magí Aloguín.

Parets que parlen i sofàs que expliquen històries

Els testimonis sobre l’època queden emmarcats rigorosament en capítols previs referits al context històric d’Espanya, Catalunya i Tarragona, en plena època franquista i de contestació al règim, i de creació de la Delegació universitària a Tarragona, amb els primers estudis de les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències; i un referit a la història de l’edifici de la Plaça Imperial Tarraco, que era de diferents èpoques: “el laberint”, com el va anomenar en la seva presentació la historiadora Montserrat Duch (“però era el nostre laberint…”). Duch va definir el llibre com una llibre d’història, de la història viscuda. “Els espais són espais de memòria, condicionen la vida”, va dir. Va recordar, amb humor, l’aula 0 que era el bar, un espai de sociabilitat on es feia de tot. Maria Ramon Cubells, professora de Filosofia, va recordar que “en la tradició filosòfica la memòria no ha estat entesa com a mera acumulació de dades, sinó com a facultat pel coneixement… La memòria ens constitueix com el que som individualment; perdre la memòria és sinònim de desaparició d’un mateix…” La professora Cubells va dir que l’autora “fa la reconstrucció (de la memòria col·lectiva) amb enginy i fantasia, perquè en aquest llibre hi trobem parets que parlen, sofàs que expliquen històries, personatges reals i persones imaginàries que diuen coses que van passar…”

A través de les històries es retrata com era l’època: es fumava a les classes i als laboratoris, a l’edifici hi feia molt fred, es treballava amb molta precarietat de mitjans i amb voluntarisme per part de professorat i personal d’administració i serveis, per tirar endavant. El professorat que es desplaçava de Barcelona va renunciar a les dietes de viatge per invertir els diners a augmentar els títols de la biblioteca. En la seva part de presentació del llibre, la professora del Departament de Filologia Catalana Montserrat Palau va llegir un conte deliciós, Calíope i les muses, dedicat a l’autora del llibre.

Maria Cabalari, representant de l’empresa Ebsco, subministradora d’informació dels CRAI i patrocinadora del llibre, va mostrar-se satisfeta de poder col·laborar en la iniciativa del llibre. El rector Josep Anton Ferré, que va tancar l’acte, va dir que “les institucions són persones, i les persones són emocions”. “L’entusiasme de l’època retratada ha de continuar perquè continuï el paper de la Universitat, de transformadora de l’entorn”, va acabar.

El rector Josep Anton Ferré i l’autora Joana Zaragoza, mirant l’exposició.

SImultàniament, es pot veure una exposició amb el mateix títol del llibre que presenta les il·lustracions de l’obra, al CRAI del campus Catalunya. És itinerant i es podrà veure a altres CRAI de la URV.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*