10/02/2015
Algos inicia un assaig clínic per comprovar l’eficàcia de l’aplicació mòbil Fibroline
El grup de recerca Algos inicia un assaig clínic per comprovar l’eficàcia de l’aplicació mòbil Fibroline en joves i adolescents. Gestiona la fibromiàlgia i el dolor crònic generalitzat, per millorar la seva qualitat de vida. Es busquen trenta voluntaris diagnosticats d'entre 14 i 24 anys de tot l'Estat espanyol.
El grup de recerca Algos inicia un assaig clínic per comprovar l’eficàcia de l’aplicació mòbil Fibroline en joves i adolescents. Gestiona la fibromiàlgia i el dolor crònic generalitzat, per millorar la seva qualitat de vida. Es busquen trenta voluntaris diagnosticats d'entre 14 i 24 anys de tot l'Estat espanyol.
De moment l’aplicació ha superat les proves d’usabilitat i d’aquí a dues setmanes es podrà descarregar per dispositius IOS i, més endavant, en Android. L’objectiu d’aquest projecte és estudiar l’eficàcia d’un tractament cognitiu-conductual administrat mitjançant telefonia mòbil intel·ligent.
Fibroline és un sistema que permet administrar els tractaments que els pacients necessiten a distància i fer-ne el seguiment al moment. L’aplicació desenvolupa un protocol d’intervenció mitjançant aquesta tecnologia, de manera que té un cost baix i és de fàcil accés. D’aquesta forma, s’ensenya als usuaris habilitats com saber dormir millor, gestionar l’ansietat, prendre’s la medicació d’una forma adequada, regular el seu estat d’ànim o millorar la relació amb els altres, a més de reduir o eliminar el dolor i la fatiga. De moment es pot descarregar en dispositius iPhone o iPod, i més endavant es desenvoluparà la versió per altres sistemes, com Android.
El projecte té dues fases. En la primera, que consistia en les proves d’usabilitat, s’ha comprovat que l’aplicació estigui lliure d’errors, que sigui fàcil d’utilitzar i que resulti atractiva per a les persones usuàries. Per a això, ja s’ha fet una prova i s’han incorporat les millores que han suggerit.
Ara, segons explica Jordi Miró, coordinador del grup Algos, comença la prova pilot “per comprovar si el tractament és eficaç en la millora de la qualitat de vida dels pacients”. El tractament té dos components fonamentals: un component educatiu, que incorpora una exposició del tractament i ofereix informació sobre la fibromiàlgia, el dolor i la fatiga que experimenta el pacient; i un component preventiu, dirigit a ensenyar habilitats amb l’objectiu que el pacient pugui enfrontar-se millor al seu dolor, reduir la fatiga i que pugui fer el màxim d’activitats de la seva vida diària.
Una de les responsables del projecte, Rocío de la Vega, explica que, per fer l’assaig, “seria ideal poder arribar a les trenta persones voluntàries”, un nombre que no és fàcil tenint en compte que hi ha poques persones joves amb fibromiàlgia que estiguin diagnosticades.
Per aquest motiu el grup ja ha començat a buscar voluntaris que tinguin entre 14 i 24 anys, que estiguin diagnosticats de fibromiàlgia i dolor crònic generalitzat i que no segueixin cap tractament psicològic. La durada de les proves serà d’unes nou setmanes aproximadament i els usuaris poden ser de qualsevol punt d’Espanya, ja que el seguiment es farà en línia. Les persones que hi vulguin prendre part poden posar-se en contacte amb els investigadors del projecte a través de rocio.delavega@urv.cat o al tel. 977558471.
La fibromiàlgia en joves és un problema poc investigat i existeixen pocs professionals formats específicament per atendre les necessitats i demandes d’aquesta població. I tampoc hi ha prou dades per saber l’índex d’incidència d’aquesta malaltia entre la població jove. L’escassetat dels recursos sanitaris disponibles provoca que aquests problemes romanguin, sovint, sense tractar.
Tant la teoria com la recerca realitzada fins avui en població infantil i adolescent assenyalen que les noves tecnologies de la informació i comunicació “són una plataforma excel·lent per superar algunes de les barreres que interfereixen en l’atenció a aquests pacients” apunta Roman Roset, enginyer informàtic que forma part del grup de recerca en dolor. Fins ara, les tecnologies amb les quals s’ha experimentat han tingut resultats que, segons Roset “són molt prometedors”.
La telefonia mòbil intel·ligent pot aportar majors beneficis ja sigui per la seva facilitat d’ús, la seva disponibilitat, i perquè té un cost més reduït que la resta. El grup destaca que aquesta aplicació “no substitueix el metge” però asseguren que pot ser “un bon complement” per ajudar en el tractament i beneficiós, tant pels professionals, com pels pacients.
Més notícies de: Jordi Miró