Els resultats de l'estudi, en el que ha participat la URV, podrien tenir implicacions socioeconòmiques i ambientals per al sector de la indústria eòlica, l'agricultura i la hidrologia, entre d'altres

Un estudi realitzat pel Centre de Canvi Climàtic C3 de la Universitat Rovira i Virgili i el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CSIC-Universitat de València) i la Generalitat Valenciana, ha analitzat per primera vegada dades de velocitat mitjana i ratxes màximes de vent a la Península Ibèrica, emprant tècniques d’anàlisi espectral per a l’anàlisi de la periodicitat. Els resultats obtinguts, publicats a la revista Geophysical Research Letters, han permès observar patrons amb què millorar la predicció estacional del vent, cosa que podria tenir implicacions socioeconòmiques i ambientals per a la producció d’energia eòlica, entre altres usos.

Entre les conclusions de l’estudi s’ha observat que quan el vòrtex polar (una gran àrea de baixa pressió i aire fred que envolta els pols de la Terra) es troba debilitat, com passa amb una situació d’escalfament sobtat estratosfèric (esdeveniment en què la temperatura de l’estratosfera polar augmenta desenes de graus), els vents bufen més forts entre dos i tres mesos després. D’altra banda, també s’ha pogut determinar que no hi ha correlació entre la velocitat mitjana del vent en superfície i les ratxes màximes en períodes superiors als nou anys, situació que s’aguditza a l’estiu i que disminueix a l’hivern.

Per a la realització de la investigació s’han aplicat dues tècniques, conegudes com a multitaper, amb la qual s’estima la densitat espectral per detectar qualsevol periodicitat a les dades; i wavelet, amb què es poden localitzar aquestes periodicitats en el temps. L’anàlisi a partir dels espectres ha permès identificar patrons de comportament que ajuden l’equip investigador a determinar si és possible trobar fonts de predictibilitat en la velocitat del vent o si, per contra, el seu comportament és caòtic. Així mateix, també han pogut determinar correlacions desfasades en el temps que tenen certa periodicitat entre la velocitat del vent i altres variables climàtiques d’interès.

El sistema climàtic

Com manifesta Eduardo Utrabo, investigador del CSIC al CIDE, “les anàlisis en el domini de la freqüència, com les aplicades en aquest estudi, són ideals per estudiar els patrons climàtics de fenòmens com El Niño – Oscil·lació del Sud”.

Al sistema climàtic hi ha oscil·lacions que es repeteixen amb períodes de temps concrets al llarg dels anys. Un dels exemples més coneguts és El Niño – Oscil·lació del Sud, que afecta gran part del clima mundial i que consisteix, entre altres elements, en la variació de la temperatura superficial de l’aigua del Pacífic equatorial oriental cada cert nombre d’anys. El Niño i la Niña es corresponen, respectivament, amb la fase càlida i freda d’aquest patró. Cada fase comporta un senyal característic en els vents i en les precipitacions tropicals que tenen repercussions globals.

L’estudi d’aquests patrons és molt important ja que són una de les principals fonts de predictibilitat a escala estacional. “Les dades obtingudes són d’alta aplicabilitat sectorial, com per exemple en la producció d’energia eòlica o en la dispersió de contaminants i de gasos amb efecte hivernacle”, sosté Manola Brunet, directora del Centre de Canvi Climàtic de la URV C3 i una de les autores de l’estudi.

Referència bibliogràfica: Utrabo-Caràs, E., Azorin-Molina, C., Aguilar, E., & Brunet, M. (2023). A spectral analysis of near-surface mean wind speed and gusts over the Iberian Peninsula. Geophysical Research Letters, 50, e2023GL103323. https://doi.org/10.1029/2023GL103323