El degà de la Facultat de Medicina de la URV protagonitza la primera conversa virtual del cicle Desconfinats. Una mirada al món que vindrà, sobre les incògnites de l’era postpandèmia

“Mai hem après tantes coses en tan poc temps sobre una malaltia”. Antoni Castro, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, començava així la seva intervenció virtual per parlar sobre el que sabem a dia d’avui de la COVID-19, una malaltia que ha posat contra les cordes el sistema sanitari i una societat que s’ha hagut d’adaptar per força a prendre mesures contundents i canviar els seus hàbits per tal de contenir la pandèmia. Castro, que en les darreres setmanes ha viscut en primera línia l’emergència sanitària del coronavirus com a cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, va respondre durant una hora les preguntes que anava rebent a través del xat de la sessió virtual, la primera del cicle de conferències Desconfinats. Una mirada al món que vindrà, que organitzen conjuntament el Campus Extens i la Unitat de Comunicació de la Ciència de la URV amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Des d’una perspectiva optimista i constructiva, Castro va voler destacar les lliçons que el pas de la COVID-19 ha deixat al seu pas, i que es tradueixen en millores que, al seu entendre, cal abordar. “Hem patit un brot epidèmic que ha aturat el funcionament de tot el planeta. Aquesta experiència vital ha de servir per canviar molts hàbits, perquè la COVID-19 l’acabarem controlant, com ha passat sempre al llarg de la història amb altres epidèmies, però en tindrem de noves i tot el que hem après ens servirà per afrontar-les millor”, no només a nivell sanitari, sinó també a escala social. Castro va admetre que “al principi no vam ser prou conscients de l’amenaça, i aquesta és una altra de les lliçons que hem d’aprendre. Vèiem com els xinesos construïen un hospital en 24 hores i ens ho miràvem de lluny com si no anés amb nosaltres”.

Castro ha viscut en primera persona la pressió que ha patit el sistema sanitari: “no estàvem preparats, no teníem els equips de protecció que hauríem volgut i les UCI se’ns van quedar petites, fruit d’una sèrie de retallades que els diferents governs han fet durant els darrers anys i que tard o d’hora ens havien de passar factura”. Però tot i la contundència amb què finalment va arribar el virus, va mostrar la seva “emoció” per la resposta de les treballadores i treballadors sanitaris, des dels metges fins al personal de la neteja. “Tothom s’ha posat a treballar amb un objectiu comú i sense preguntar massa, intentant treure el millor de si mateix i col·laborar amb tothom qui es sumava a la lluita. Tenim un personal molt professional i molt compromès”.

L’educació i el coneixement com a pilars fonamentals

L’expert confia en què el final d’aquesta crisi porti a un procés de “reflexió serena” del que ha passat, en què es facin els canvis necessaris “per a què algunes coses siguin diferents”. Va insistir en “el gran potencial” del sistema sanitari, que és equiparable a qualsevol país del món, però segons va dir “ara tocarà decidir com a societat quina volem que sigui la nostra escala de valors, què volem protegir”. En aquest sentit, va afirmar que la màxima prioritat hauria de ser “l’educació i el coneixement. I en segon lloc, el sistema sanitari. De retruc, tota la resta de coses anirien venint. Com pot ser que en ple segle XXI un virus ens hagi posat contra les cordes? Potser tot el coneixement que ara tenim no l’hem aplicat correctament i l’hauríem d’enfocar cap a una altra direcció”, es preguntava.

Segons Castro, ara que la situació és més tranquil·la, “cal mirar què han fet els altres i treure el millor de cada lloc, com per exemple Alemanya, que té més llits d’UCI, més plantilla i amb la mateixa quantitat d’afectats registren una mortalitat més baixa”, va explicar. “Ara estem superant el brot i ja hem començat a fer canvis i reorganitzar-nos per tal que sigui possible conviure amb una malaltia infecciosa sense haver d’aturar les rutines hospitalàries habituals, com ha passat”. Entre els canvis que ja s’han començat a implementar, Castro ha destacat les consultes telefòniques, “que han vingut per quedar-s’hi. Probablement a partir d’ara molta gent no s’haurà de desplaçar per veure el metge, sinó que ens comunicarem així amb els nostres malalts”. Aquesta realitat ja s’està posant en pràctica al Centre de Formació en Innovació i Simulació, un centre on es forma els estudiants de la Facultat de Medicina de la URV perquè adquireixin les competències necessàries per a exercir la seva professió i on treballen amb pacients simulats, que ja estant sent formats per assistir a consultes mèdiques virtuals. “També estem dotant de més protagonisme els centres d’atenció primària, que seran els qui prenguin la iniciativa en la detecció de casos o les decisions de confinament davant futures epidèmies”, va explicar.

Seny davant d’un futur incert

En vistes al futur i davant la falta d’evidències científiques, l’expert es va mostrar reticent a vaticinar què ens espera en un futur proper. “L’evidència és que el virus encara és amb nosaltres, que es transmet per via respiratòria i per contacte entre les persones i que és molt fàcil que torni a aparèixer i sacsegi de nou la vida a la que estàvem acostumats”. Davant aquesta incertesa, va reflexionar: “No hem de tenir pressa. Si avui no podem sortir ho farem demà i si no, en un mes. Igual que som curosos amb les nostres coses, ara ho hem de ser amb la salut i la forma de comportar-nos i estar disposats a canviar hàbits i rutines, perquè no hem fet tot aquest esforç per a què les coses continuïn igual”, i va reconèixer tenir “por” perquè el procés de desescalada comporti un repunt de casos si les coses no es fan com recomanen les autoritats sanitàries.

Per aquest motiu va apel·lar al seny. “La millor mesura de protecció és la raó i hem de fer les coses convençuts de què quan ens demanen que ens rentem les mans i sortim amb mascaretes ho fem perquè és el que ens convé”. En aquest sentit, també va valorar molt positivament la reacció de la ciutadania, que va qualificar d’”extraordinària”, tant pels voluntaris que van fabricar mascaretes, com les empreses que van fabricar proteccions, solucions hidroalcohòliques o respiradors. “El nostre principal proveïdor ha estat la societat que ens envoltava, i hem vist que quan fa falta sabem organitzar-nos i anar tots a una. Aquest esperit de col·laboració i conscienciació col·lectiva és el que caldria mantenir”, va dir.

Converses científiques obertes al públic

La conversa amb Antoni Castro ha estat la primera d’aquesta sèrie, que vol portar a debat quin serà el futur immediat que s’obre després de l’emergència sanitària global provocada per la COVID-19. Els efectes de la pandèmia ja han provocat canvis en l’economia, les dinàmiques laborals o en les relacions socials, i marcaran un abans i un després en molts àmbits. Aquest vol ser l’objecte de debat del cicle, i per això es convidarà investigadores i investigadors de la Universitat. Cadascú des del seu àmbit de coneixement respondrà les qüestions que tinguin a veure amb temes com la privadesa de dades, la psicologia, l’economia o la nutrició.

Les sessions d’una durada màxima d’una hora, es faran de forma virtual a través de la plataforma Microsoft Teams i són obertes al públic. Només caldrà connectar-se des de qualsevol dispositiu a l’enllaç que es farà públic uns dies abans de cada sessió.