Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili participen en un estudi a nivell estatal que ha confirmat que les molècules que indiquen inflamació i estrès oxidatiu estan associades amb un major risc de desenvolupar aquesta malaltia renal

La malaltia renal crònica implica la pèrdua gradual de la funció renal, és a dir, la tasca dels ronyons en el filtratge de la sang, l’eliminació de toxines i la regulació de la pressió arterial, entre d’altres. Afecta a gairebé una de cada vuit persones al món i té un impacte significatiu en la salut i la qualitat de vida de les persones que la pateixen, amb símptomes com sensació de cansament, vòmits o confusió. La detecció primerenca d’aquesta afecció és crucial, ja que acostuma a avançar de manera silenciosa fins que el dany és irreversible.

Jordi Salas-Salvadó i Nancy Babio, investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, han participat en una recerca conjunta del projecte Predimed-Plus, amb l’objectiu de proporcionar eines que facilitin la diagnosi d’aquesta malaltia, sobretot en la seva etapa més primerenca. Predimed-Plus és un assaig de prevenció de malalties cardiovasculars mitjançant canvis en l’estil de vida, que compta amb dades de prop de 7.000 persones i amb la col·laboració de diversos institucions sanitàries i grups de recerca de l’Estat.

La recerca va analitzar 234 persones durant un any, classificant-les en dos grups: 117 casos de malaltia renal crònica i 117 persones sanes, que van constituir el grup de control. A banda de tenir en compte variables com l’edat i el sexe, l’equip investigador va registrar paràmetres renals diversos com la creatinina sèrica —un anàlisi que mesura els nivells de creatinina, un subproducte de l’activitat muscular, per determinar el correcte funcionament dels ronyons—, la cistatina C —una proteïna produïda per algunes cèl·lules del cos que també indica la salut del sistema renal— i el quocient albúmina/creatina de l’orina, que detecta els danys primerencs als ronyons. Addicionalment, es van tenir en compte marcadors d’inflamació i dany oxidatiu dels individus.

Els resultats de l’estudi van revelar que, de bon començament, les persones que van acabar desenvolupant malaltia renal crònica tenien nivells més alts de marcadors inflamatoris i de dany oxidatiu. L’anàlisi estadístic va confirmar l’associació d’aquestes molècules amb un major risc de desenvolupar malaltia renal crònica en, aproximadament, un any. Aquest descobriment reforça la hipòtesi que la inflamació i l’estrès oxidatiu tenen un paper clau en el desenvolupament primerenc d’aquesta afecció en individus amb un alt risc cardiovascular: “Aquest estudi posa de manifest la necessitat d’identificar i monitorar els processos inflamatoris en persones amb obesitat i síndrome metabòlic per establir estratègies de prevenció més eficaces contra la malaltia renal”, conclouen els autors.

La recerca ha comptat amb la participació de diversos grups de recerca de l’àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició, d’Epidemiologia i Salut Pública i de Diabetis i Malalties Metabòliques del CIBER, de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears, de la Universitat de les Illes Balears i de la URV.

Referència: Quetglas-Llabrés MM, Díaz-López A, Bouzas C, Monserrat-Mesquida M, Salas-Salvadó J, et al. Association between oxidative–inflammation biomarkers and incident chronic kidney disease in people with high cardiovascular risk: a nested case–control study. https://www.mdpi.com/2076-3921/14/8/975