02/06/2020

Els canvis en la mobilitat que ha forçat la COVID-19 poden fer les ciutats més sostenibles si es fan polítiques permanents

Investigadors experts en mobilitat dels departaments de Geografia i d'Economia de la URV adverteixen que cal apostar pel transport públic, amb els canvis necessaris per mitigar el risc de contagis, i promoure els espais per als vianants per no eixamplar més la bretxa social, de gènere i d'edat i habitar en ciutats més sostenibles i saludables

Les restriccions del transport públic i la reconfiguració de l’espai públic per donar més espai als vianants han estat dues de les mesures més importants que les administracions han pres a curt termini per contenir la propagació de la COVID-19. Tot i que els canvis en la mobilitat han estat forçats per la pandèmia obren un nou escenari per implementar polítiques que facin les ciutats més sostenibles i saludables i, a la vegada, no contribueixin a eixamplar la bretxa social, de gènere i d’edat que suposaria l’abandonament del transport públic a favor del vehicle privat.

Aaron Gutiérrez i Antoni Domènech, investigadors del Departament de Geografia, i Daniel Miravet, del Departament d’Economia, són experts en mobilitat que han reorientat la seva recerca per respondre a les necessitats socials que es donen en aquest escenari nou, tenint en compte que les darreres projeccions estimen que, sense vacuna ni tractament efectiu, les mesures de distanciament físic podrien ser necessàries fins a l’any 2022. Consideren que el moment actual és clau per dissenyar “polítiques permanents” basades en els beneficis socials, ambientals i per a la salut.

Més transport públic, menys de privat

Com a conseqüència de les restriccions al transport públic i la sensació d’inseguretat per la propagació del virus, ha incrementat l’ús del vehicle privat en detriment del transport públic, un comportament que podria perdurar en el temps. No obstant això, els investigadors expliquen que és important promoure el transport públic, aplicant les mesures necessàries, perquè és un factor reductor de desigualtats.

De fet, els estudis indiquen que les ciutats que mantenen o incrementen l’espai dedicat als cotxes o que redueixen l’oferta de transport públic podrien “incrementar l’efecte asimètric de la pandèmia sobre la societat”, apunta Aaron Gutiérrez, ja que el virus ha tingut molt més impacte en zones de nivell socioeconòmic mitjà i baix, on les persones que hi viuen acostumen a tenir feines menys qualificades i no els és possible el teletreball. A més a més, la major densitat de població d’aquestes zones fa que sigui més difícil mantenir les mesures de distanciament.

En aquest punt d’inflexió en què ens trobem, “les ciutats hauran de decidir quins modes de transport promouen”, expliquen els investigadors, per això consideren que és el moment d’establir prioritats entre modes de transport a l’espai urbà, i les seves interaccions.

Caldrà superar, però, dues barreres: el control dels contagis i també la sensació d’inseguretat dels usuaris. Per això, Antoni Domènech considera que la tecnologia pot jugar un paper important, amb la priorització dels sistemes contactless enlloc del pagament en efectiu per reduir el contacte físic a l’autobús, el tren o el metro, i canvis en els sistemes de comunicació amb els usuaris per reduir la concurrència durant l’espera.

Més espai per als vianants

Junt amb l’aposta pel transport públic, els investigadors veuen com una oportunitat el fet que les ciutats hagin incrementat l’espai destinat a vianants i ciclistes en detriment del vehicle privat. Tot i que es tracta de mesures temporals per facilitar la distància entre persones al carrer, s’ha constatat un creixement molt ràpid dels anomenats modes actius a l’hora de desplaçar-se, com és l’anar a peu o en bicicleta.

“Les mesures perquè vianants i ciclistes tinguin més espai a la ciutat durant la COVID-19 haurien d’inspirar polítiques permanents per afavorir formes de desplaçament més sostenibles i més saludables quan la mobilitat torni a créixer”, defensa Miravet. Així per exemple, es podrien mantenir els espais d’ús exclusiu per a vianants que s’han guanyat, o la reducció de la velocitat a 30 km/h per facilitar la cohabitació de vehicles motoritzats amb les bicicletes.

Transferència de coneixement per a la gestió pública de la mobilitat

Arrel dels canvis per la COVID-19, els investigadors dels grups de recerca GRATET i GRIT han reorientat la seva recerca per estudiar els canvis de comportament a l’hora de desplaçar-se, quin impacte social, ambiental i sobre la salut tenen i com són les polítiques públiques que responen al nou context. Aquests estudis es fan en col·laboració entre la URV i l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona, que proporciona les dades.

La col·laboració és fruit d’un conveni signat entre la Universitat i l’ATM, que treballen en l’anàlisi de la mobilitat a partir de les dades generades pel sistema tarifari integrat de transport públic des de 2015. Des de la recerca, incideix Miravet, que també és tècnic de mobilitat a l’ATM, “es poden aportar visions i metodologies que facilitin la gestió de la mobilitat, i transferir coneixement aplicable al dia a dia de la presa de decisions en l’àmbit de la gestió pública”.

L’anàlisi de les bases de dades amb tècniques de mineria de dades aporta informació específica sobre els patrons de mobilitat de la població resident i dels turistes, que d’altra manera romandrien desconegudes. La informació que es desprèn d’aquesta tipologia de dades, de caràcter flexible i dinàmic, resulta de gran utilitat en escenaris com el causat per la COVID-19, caracteritzats per la disrupció continuada dels fluxos de mobilitat.