Es tracta de dos nous rècords meteorològics mundials: el llampec de més durada i el de recorregut més llarg. Un comitè d’experts internacionals, en què han participat investigadors del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV, han fet la recerca i l’avaluació que han servit per establir les noves normes de mesura de l’Organització Meteorològica Mundial a partir de les quals s’han fixat aquests nous rècords

El comitè d’avaluació de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), del qual forma part el Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV representat per la coordinadora, la investigadora Manola Brunet, ha identificat que la distància més llarga del món detectada per un sol llampec es va produir sobre una distància horitzontal de 321 quilòmetres. L’esdeveniment va tenir lloc el 20 de juny 2007 a l’estat d’Oklahoma. El mateix comitè ha validat també la durada més llarga del món detectada per un sol llampec com un sol esdeveniment que es va allargar de forma contínua durant 7,74 segons sobre el sud de França el 30 d’agost del 2012.

Aquesta investigació posa en relleu el fet que, a causa de les contínues millores en la tecnologia i l’anàlisi de la meteorologia i la climatologia, els experts en clima poden supervisar i detectar els fenòmens meteorològics com llampecs amb molt més detall del que mai s’havia pogut fer abans.

El comitè d’investigació està format per experts en clima i llampecs dels Estats Units, França, Austràlia, Espanya, Xina, Marroc, Argentina i el Regne Unit, entre els quals hi ha el C3, de la Universitat Rovira i Virgili. Com a part de la seva avaluació, el grup d’estudiosos també va acordar per unanimitat que la definició formal de “descàrrega del llamp” s’ha d’adaptar a una “sèrie de processos elèctrics que es produeixen contínuament” en lloc de l’interval de temps prèviament determinat “d’un segon”, com fins ara. La tecnologia i l’anàlisi han millorat fins al punt que els experts poden detectar i vigilar llampecs individuals amb vides molt més llargues que un sol segon.

La validació d’aquests nous extrems i la millora de les xarxes de detecció de llamps mostra que un llampec pot viatjar grans distàncies i, per tant, pot haver-hi perill fins i tot molt lluny de la tempesta originària. Els resultats d’aquest treball de recerca s’han publicat al butlletí de la Societat Americana de Meteorologia. Les millores en la detecció i el seguiment d’aquests esdeveniments extrems han d’ajudar a incrementar la seguretat pública.

Aquesta ha estat la primera vegada que els llampecs s’han inclòs a l’arxiu oficial de fenòmens climàtics i meteorològics extrems, del qual es fa càrrec la Comissió de Climatologia de l’OMM i documenta els detalls dels registres de calor, fred, velocitat del vent, pluja, entre altres.

Referència bibliogràfica: Timothy J. Lang, Stéphane Pédeboy, William Rison, Randall S. Cerveny, Joan Montanyà, Serge Chauzy, Donald R. MacGorman, Ronald L. Holle, Eldo E. Ávila, Yijun Zhang, Gregory Carbin, Edward R. Mansell, Yuriy Kuleshov, Thomas C. Peterson, Manola Brunet, Fatima Driouech, and Daniel S. Krahenbuhl, 0: WMO World Record Lightning Extremes: Longest Reported Flash Distance and Longest Reported Flash Duration. Bull. Amer. Meteor. Soc., 0, doi: 10.1175/BAMS-D-16-0061.1.