24/11/2020
Comencen a desenvolupar un dispositiu per capturar diòxid de carboni atmosfèric
Les instal·lacions d’Eurecat a Tarragona acullen el projecte CAPTACO2, que juntament amb la URV i la Fundació Greennova, desenvolupa un dispositiu de captura de diòxid de carboni atmosfèric. El dispositiu utilitza unes membranes especials de polisulfona que aconsegueixen contenir una solució de captació en l'interior de la qual es produeix la conversió de diòxid de carboni en carbonat
Les instal·lacions d’Eurecat a Tarragona acullen el projecte CAPTACO2, que juntament amb la URV i la Fundació Greennova, desenvolupa un dispositiu de captura de diòxid de carboni atmosfèric. El dispositiu utilitza unes membranes especials de polisulfona que aconsegueixen contenir una solució de captació en l'interior de la qual es produeix la conversió de diòxid de carboni en carbonat
A la primera fase de desenvolupament, s’han provat diferents configuracions de membranes i solucions de captació per maximitzar l’eficiència del procés. Així, s’han estudiat diferents gruixos i hidrofobicitats de la membrana, en combinació o amb diferents hidròxids o amb una barreja de carbonat de potassi i una petita quantitat d’anhidrasa carbònica.
Segons explica el director de Tecnologia Química d’Eurecat i investigador del Departament d’Enginyeria Química de la URV, Ricard García Valls, la configuració més eficient ha resultat ser la composta per una membrana de polisulfona d’alta hidrofobicitat, més la solució de captació amb anhidrasa carbònica.
“Els resultats preliminars mostren una millora important amb l’anhidrasa carbònica, en tant que les taxes de captura de CO2 augmenten més de 20 vegades en comparació amb una solució de captació formada per hidròxid de potassi”, detalla.
L’anhidrasa carbònica és un enzim que, gràcies a la seva capacitat per convertir el CO2 en àcid carbònic de manera reversible, és clau en la fotosíntesi de les plantes. Es troba en els cloroplasts de les fulles, on és el segon enzim més abundant, així com en els pulmons i en altres teixits del cos humà. D’acord amb García Valls, “a l’espera de proves de verificació addicionals, aquesta estratègia podria obrir un nou i prometedor camí de desenvolupament”.
El desenvolupament tècnic del projecte CAPTACO2 es basa en el treball previ de la doctora Adrianna Nogalska en la seva tesi, “Adsorció ambiental de CO2 a través de contactors de membrana”, el contingut de la qual posa les bases per a l’ús de certes membranes especials de polisulfona, patentades, que actuen com una fulla artificial.
El projecte CAPTACO2 persegueix la lluita contra el canvi climàtic de forma no lucrativa, un dels objectius de la Fundació Greennova. En paraules del seu fundador i director, Sebastià Carrión, “l’excés de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera està accelerant l’escalfament global; a més de reduir les emissions globals haurem de netejar la nostra atmosfera si volem reduir els danys que causarà el canvi climàtic”.
L’escalfament atmosfèric, entre altres impactes, està modificant els patrons climàtics i provocant que augmenti el nivell del mar, amb efectes que plantegen riscos cada vegada més greus per als ecosistemes, la salut humana i l’economia del planeta.