La investigadora de la URV Sílvia de Lamo participa en el desenvolupament d'una tècnica pionera que permet identificar aquesta malaltia crònica de forma més ràpida i precisa

Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de l’Estat d’Ohio i la Universitat de Texas ha desenvolupat un mètode innovador que permet diagnosticar la fibromiàlgia amb una elevada fiabilitat a partir d’una mostra de sang. Identificar aquesta malaltia resulta molt complicat en l’actualitat, sobretot a causa de la similitud dels símptomes amb els d’altres patologies reumàtiques o amb la covid persistent. Aquest nou estudi suposa un important pas endavant cap al diagnòstic precís i la personalització del tractament per a les persones afectades, i alhora obre noves vies per a la investigació i l’atenció clínica d’aquesta patologia. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Biomedicines.

La fibromiàlgia és una malaltia crònica que afecta un 6% de la població a tot el món i es caracteritza per dolor muscular generalitzat i fatiga. La varietat de símptomes es poden confondre amb facilitat amb altres trastorns com l’artritis reumatoide, el lupus eritematós sistèmic, l’osteoartritis o el dolor lumbar crònic. Això fa que arribar al diagnòstic no sigui fàcil ni ràpid i, per tant, acaba repercutint en la qualitat de vida i en la salut mental de les persones que la pateixen.

Per desenvolupar l’estudi, l’equip investigador va recollir mostres de sang de tres grups diferents: persones diagnosticades amb fibromiàlgia, d’altres amb malalties reumàtiques similars i un tercer grup sense cap d’aquestes patologies, que servia com a grup control. Van aplicar una combinació de tècniques per aïllar i analitzar els senyals químics específics a la sang que podrien ajudar a diferenciar la fibromiàlgia de les altres malalties amb efectes semblants sobre la salut, amb l’objectiu d’obrir una via diagnòstica més precisa i ràpida.

Les mostres de sang es van sotmetre a un procés anomenat filtració, que permet concentrar-se en una part molt específica de la sang que conté molècules petites, conegudes com a fracció de baix pes molecular. Aquestes molècules poden incloure una varietat de substàncies, per exemple aminoàcids, que actuen com a blocs de construcció de les proteïnes.

Per analitzar aquestes molècules minúscules, els investigadors van utilitzar la tècnica de l’espectroscòpia Raman, que consisteix a “il·luminar” les mostres amb un llum làser especial per estudiar com reaccionen. Aquesta tècnica permet observar quines molècules estan presents i en quines quantitats, basant-se en la manera com la llum hi interacciona . Per afinar encara més aquest procés, es van utilitzar nanopartícules d’or, que augmenten el senyal que reben de les molècules petites i fan  que els resultats siguin més clars i fàcils d’interpretar.

Amb l’ajut d’un mètode estadístic es van classificar les mostres en diferents categories, en funció de les seves característiques químiques, per localitzar les diferències entre els grups. Els resultats van posar de manifest que certs patrons en les molècules petites, com els aminoàcids, podrien servir com a “firmes químiques” per distingir la fibromiàlgia d’altres malalties.

“Estem davant d’una eina ràpida, precisa i no invasiva que podria integrar-se fàcilment en l’entorn clínic per millorar la qualitat de vida de pacients amb fibromiàlgia”, afirma la investigadora del Departament d’Enginyeria Química de la URV Sílvia de Lamo, que ha participat en la recerca durant una estada a la Universitat de l’Estat d’Ohio, on col·labora amb dos grups de recerca especialitzats en l’espectroscòpia vibracional com a mètode per diagnosticar  malalties. L’eina es troba encara en fase de validació.

Aquesta recerca està finançada pel National Institute of Health dels Estats Units.

Referència bibliogràfica: Bao, H.; Hackshaw, K.V.; Castellvi, S.d.L.; Wu, Y.; Gonzalez, C.M.; Nuguri, S.M.; Yao, S.; Goetzman, C.M.; Schultz, Z.D.; Yu, L.; et al. Early Diagnosis of Fibromyalgia Using Surface-Enhanced Raman Spectroscopy Combined with Chemometrics. Biomedicines 2024, 12, 133. https://doi.org/10.3390/biomedicines12010133