Un assaig clínic amb participació de la URV, l’IRB CatSud i el CIBER demostra que una intervenció basada en alimentació saludable, exercici físic i suport conductual disminueix aquest tret psicològic en adults grans amb alt risc cardiovascular

Actuar sense pensar prou les conseqüències, prendre decisions precipitades o deixar-se portar per les emocions del moment són alguns dels comportaments associats a la impulsivitat. En el passat, diversos estudis han relacionat aquest tret psicològic amb hàbits poc saludables, com poden ser el consum de tabac, substàncies nocives, aliments malsans, etc. També amb problemes de salut mental i un pitjor estat general de salut. No obstant això, no hi havia evidències científiques clares en poblacions d’edat avançada sense cap trastorn psiquiàtric diagnosticat.

Ara, un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRBCatSud) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de la Obesitat i Nutrició (CIBERobn) ha demostrat que seguir una dieta mediterrània baixa en calories, fer activitat física i el suport conductual redueixen la impulsivitat. Els resultats s’han publicat a la revista Psychotherapy and Psychosomatics, una de les publicacions científiques de més impacte internacional en els àmbits de la psicologia i la psiquiatria.

L’equip va analitzar dades de 306 participants de l’estudi PREDIMED-Plus-Cognició, que avalua l’estat cognitiu i altres factors relacionats amb la salut mental dels participants de l’assaig clínic PREDIMED. Els voluntaris van ser distribuïts aleatòriament en dos grups: un va seguir un programa intensiu orientat a augmentar l’adherència a una dieta mediterrània lleugerament hipocalòrica, incrementar l’activitat física i reforçar aquests canvis mitjançant suport conductual; l’altre va rebre únicament recomanacions generals per seguir una dieta mediterrània. La impulsivitat es va avaluar a l’inici de l’estudi i durant els tres anys de seguiment mitjançant qüestionaris de personalitat i proves cognitives.

Canvis significatius de comportament

Després de tres anys, els participants que havien seguit el programa d’estil de vida intensiu van mostrar una reducció significativa entre petita i moderada dels nivells d’impulsivitat en comparació amb el grup control. Més concretament, van millorar els trets de personalitat impulsius, reduint tendències com actuar sense pensar en les conseqüències. Encara més rellevant va ser el canvi en el seu comportament, ja que  van millorar la seva capacitat de prendre decisions encertades, aprenent a prioritzar els beneficis a llarg termini per sobre de les recompenses immediates.

“És la primera vegada que es demostra que una intervenció multimodal pot regular la impulsivitat en adults grans, potencialment ajudant a prevenir el desenvolupament de malalties cròniques futures”, reivindica Carlos Gómez Martínez, investigador postdoctoral de Helse Vest i la Universitat de Bergen (Noruega). Per Jordi Salas Salvadó catedràtic en Nutrició a la URV i colider de l’estudi juntament amb Gómez Martínez, adoptar hàbits saludables no només millora la salut física, sinó que fomenta una presa de decisions més reflexiva: “Podria facilitar el manteniment d’altres conductes saludables a llarg termini, contribuir a mantenir el benestar psicològic i una major capacitat d’autoregulació”.

L’estudi ha estat conduit per personal investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca Biopmèdica Catalunya Sud (IRBCatSud) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN). La recerca s’emmarca en l’estudi PREDIMED-Plus, desenvolupat per diversos grups del CIBER de l’Instituto de Salud Carlos III, i ha rebut finançament dels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com de diferents projectes competitius de l’ISCIII.

Referència: Gómez-Martínez C, Shyam S, Camacho-Barcia L, Margara-Escudero HJ, Babio N, Forcano L, Corella D, Cuenca-Royo A, de la Torre R, Jimenez-Murcia S, Pintó X, Fitó M, Fernández-Carrión R, Matura S, Franke B, Haavik J, Fernández-Aranda F, Salas-Salvadó J.. 2026. doi: 10.1159/000550126.