Diversos sensors envien senyals al robot, que identifica l’estat emocional de cada persona i proposa activitats per beneficiar-lo

Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen limitacions per expressar les seves emocions. La robòtica social assistencial o, el que és el mateix, l’ús dels robots per millorar l’atenció a persones amb dificultats s’utilitza molt en l’àmbit de la salut mental, sobretot entre nens i nenes amb trastorns de l’espectre autista i en adults amb demència. Tot i que ja existeixen moltes tècniques de reconeixement de les emocions, per exemple a través d’expressions facials, no són vàlides en persones amb discapacitat intel·lectual, perquè es mouen en paràmetres diferents.

Ara, una investigació que ha fet Jainendra Shukla sota la direcció de Domènec Puig, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, ha aconseguit crear un robot que pot detectar les emocions en aquests pacients i també proposar accions per modificar-les, en cas que siguin negatives, o mantenir-les en el temps, en cas que siguin positives.

La recerca de Shukla s’emmarca en la seva tesi de doctorat industrial i està enfocada a millorar la rehabilitació cognitiva en aquestes persones, per tal d’augmentar- la seva autonomia i millorar la seva qualitat de vida. Per aconseguir-ho, ha treballat directament en estreta col·laboració amb la Fundació Ave Maria, que està dedicada a l’atenció integral de pacients amb discapacitat intel·lectual per als quals a dia d’avui no hi ha cap cura mèdica, però sí tenen un marge per augmentar el seu benestar. L’objectiu de la recerca era veure com es podia millorar, amb l’ajut de robots, el nivell de cognició d’aquestes persones a través del reconeixement de les seves emocions i dissenyar activitats i rehabilitació personalitzada, en col·laboració amb el personal assistencial del centre (metges, pedagogs i psicòlegs).

La recerca es va centrar a captar l’estat emocional dels pacients i el seu nivell d’atenció a partir de senyals fisiològics com l’estat de la pell, el ritme cardíac i l’encefalograma. Tots els pacients portaven un rellotge que actuava de sensor i recollia aquestes dades, que s’enviaven a través de la tecnologia sense fils al robot, el qual les detectava i les interpretava. A través de diferents algoritmes matemàtics i combinant els resultats d’aquests senyals, el robot pot saber si aquestes persones estan interessades en una activitat concreta o no, i adaptar-se al seu estat emocional, canviant d’activitat si han perdut l’atenció, detectar si una cançó els agrada o no, etc.

El treball desenvolupat en aquesta tesi ha permès dotar el robot de habilitat per anar provant i combinant diferents activitats adaptades a l’estat emocional dels pacients en cada moment, sempre sota la supervisió del personal assistencial, que decideix quina activitat s’ha de proposar basant-se en l’estimulació i la rehabilitació amb teràpia cognitiva.

Aquesta recerca implicarà reduir de forma significativa la càrrega dels cuidadors a l’hora de definir activitats d’estimulació cognitiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i oferir una atenció més personalitzada a aquests pacients, els quals necessiten una atenció constant que difícilment es pot cobrir amb el personal que treballa als centres. També permet augmentar-los l’autonomia i d’aquesta manera millorar la seva qualitat de vida.

Jainendra Shukla va exposar els resultats d’aquesta recerca durant la defensa de la seva tesi de doctorat industrial el 24 de maig passat. Fruit del treball d’aquesta tesi, cal destacar que la URV juntament amb l’Institut de Robòtica per a la Dependència (creat per la Fundació Ave Maria), van sol·licitar una patent europea a l’octubre de 2017.

Durant la gestió de protecció dels resultats, l’equip investigador ha rebut l’assessorament de la Unitat de Valorització i Comercialització de la URV, que compta amb el suport d’ACCIÓ.