08/04/2021

Editen una guia didàctica per combatre l’antigitanisme a les xarxes socials

La investigadora del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV Cilia Willem ha liderat aquesta iniciativa. La guia és la base per a organitzar uns tallers pràctics destinats a dones gitanes i és el resultat d’un projecte sobre estratègies per fer front a l’antingitanisme

Des d’aprendre a reconèixer els personatges relacionats amb els discursos d’odi a les xarxes socials com ‘trolls’ i ‘haters’, fins a ensenyar a utilitzar l’humor davant dels missatges antigitanos i a construir relats contra les narratives relacionades amb l’antigitanisme. Són alguns dels objectius de les sis sessions que es detallen en la “Guia didàctica per combatre l’antigitanisme a les xarxes socials” que es fa pública avui, Dia Internacional del Poble Gitano.

La guia és guia és fruit del projecte “Narratives per a combatre l’antigitanisme: la veu de les dones gitanes des d’una perspectiva interseccional” liderat per la investigadora del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV Cilia Willem.  En aquesta recerca s’ha fet un anàlisi de l’estat de la qüestió a l’Estat espanyol de l’antigitanisme present en les representacions mediàtiques, incloses les xarxes socials, particularment en relació amb les dones. La investigadora explica que, tot i que des dels mitjans de comunicació fa anys que parlen i visibiltzen del Poble Gitano “poca cosa canvia i encara existeixen molts discursos d’odi”.

Aquest projecte s’inscriu, doncs,  en un context de representació negativa continuada del poble gitano en els mitjans de comunicació, els productes culturals i les xarxes socials. Lluny de millorarels experts apunten que la mala imatge social i mediàtica del poble gitano s’ha fet més profunda. Aquesta situació és especialment greu en el cas de les dones gitanes, que reben major atenció mediàtica negativa i major estereotipació que els gitanos en general. El feminisme gitano, molt actiu i motor de canvi per al moviment feminista a l’Estat espanyol, està invisibilitzat. I és per això que el projecte s’ha centrat especialment en el col·lectiu de les dones gitanes.

El treball  pretén fomentar la participació social i visibilitzar les lluites de joves gitanes en el combat contra l’antigitanisme mitjançant la construcció de narratives alternatives a les representacions negatives en els mitjans i altres productes culturals. Per fer-ho han treballat amb un grup de 15 joves i adolescents gitanes de l’Estat espanyol en sis tallers pràctics, el resultat dels quals és la guia que està publicada i que es pot descarregar per tal que les diferents entitats interessades puguin organitzar els seus tallers. Durant l’acció formativa les participants han utilitzat  eines d’autorepresentació a través de la metodologia de storytelling, construint imatges positives, combatent els discursos d’odi en les xarxes, i desmuntant els estereotips. Per fer-ho han col·laborat amb entitats gitanes i han comptat amb un comitè d’assessors experts de l’àmbit.

El projecte l’han dut a terme les investigadores Cilia Willem –que l’ha coordinat- i Iolanda Tortajada, del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, José Luís Lalueza del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva de l’Educació de la UAB i Gabriela Marquès, col·laboradora de l’Institut de Comunicació de la UAB. Ha estat finançat per la Càtedra de Cultura Gitana de la Universitat d’Alacant.  Les investigadores Willem i Marquès  han publicat recentment una recerca sobre recerca els diferents perfils del feminisme gitano a les xarxes socials i l’odi que reben.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*