Els recursos destinats a la promoció de la recerca en aquest camp no arriben a l'1%, i, en moltes ocasions, no supera el 0,2%, segons Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV. La importància d'un correcte abordatge d'aquest dolor ha centrat la 6a Jornada Nacional sobre Dolor Infantil

Experts en dolor infantil han debatut sobre els últims avenços en aquest camp durant la 6a Jornada Nacional sobre Dolor Infantil, celebrada en el passat 13 de juny a Madrid. En aquest context, els coordinadors de l’esdeveniment, Francisco Reinoso-Barber, cap de Servei d’Anestesiologia-Reanimació Infantil de l’Hospital Universitari La Paz (Madrid) i el l’investigador Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili-Fundació Grünenthal (Tarragona), han assenyalat la importància d’un correcte abordatge del dolor infantil.

Miró ha defensat la unitat de tots els professionals implicats: “El progrés i la millora passen per la col·laboració de tots els agents i la interdisciplinarietat”. En la seva opinió, el principal repte al qual s’enfronten els investigadors del dolor infantil continua sent la falta de recursos i explica que això es concreta en “la formació dels professionals, la recerca i l’escassetat de programes de tractament, molt evidents en relació al dolor crònic”. Quant a l’estudi d’aquest dolor infantil, ha assegurat que la quantitat de recursos que s’estan dedicant a la promoció de la recerca en dolor “no arriba a l’1%, i en moltes ocasions, no supera el 0,2%, en els últims 5 anys”. Tal com assenyala el cap de Servei d’Anestesiologia-Reanimació Infantil de l’Hospital Universitari La Paz (Madrid): “Un dolor no tractat adequadament pot, en el cas dels nounats, provocar un augment de la mortalitat”.

Sobre el paper de les administracions, el director de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili ha apuntat que si no volen prendre un paper actiu i liderar, almenys haurien de sumar-se a les iniciatives que existeixen. Miró ha apuntat altres millores com continuar treballant per “augmentar la sensibilitat de la societat respecte d’aquest problema, promoure la formació dels professionals i millorar l’atenció al dolor en els diferents nivells del sistema sanitari; tant en atenció primària com en unitats d’alta especialització”.

Per part seva, Reinoso-Barber ha reconegut que el principal repte que tenen els pacients críticament malalts “és que el seu dolor passi desapercebut o sigui menysvalorat davant la importància dels altres símptomes que posen en perill la vida del pacient”. En aquest sentit, aquest especialista ha explicat que un dolor “no tractat adequadament, pot desencadenar unes conseqüències neuroendocrines immediates d’augment de la morbiditat dels pacients i, en el cas dels més petits, provocar un augment de la mortalitat postoperatòria”. Ha assenyalat que la causa més freqüent de dolor crònic en nens no té una causa clarament definida i per això es cataloga com a dolor crònic primari: “En aquests casos són clau la rehabilitació i la fisioteràpia que tenen efectes analgèsics ‘per se’, així com el suport psicològic”, que segons el metge de l’Hospital La Paz, al costat del tractament mèdic, els components que conformen un “abordatge eficaç i multidisciplinari del dolor crònic infantil complex”.

En pacients nounats en estat crític que se sotmeten a una cirurgia cardíaca, un estudi publicat a la revista The New England Journal of Medicine revela que el tractament del dolor ha influït en les morts postoperatòries.

Pel que fa al suport psicològic, Reinoso-Barber ha defensat que la falta d’analgèsia adequada s’associa a seqüeles psiconeurològiques com la síndrome d’estrès posttraumàtic o síndrome d’estrès post-uci: “Ambients acollidors, la presència dels pares durant l’ingrés i manipulacions diagnòstiques, els jocs, o la musicoteràpia afavoreixen que els pacients infantils disminueixin d’una manera important la seva ansietat i la percepció del dolor davant situacions potencialment estressants”.

“Les famílies tenen un paper definitiu en l’abordatge del dolor crònic infantil, sobretot en els nens que no poden expressar-se i que tenen canvis de conducta associats al dolor que només els pares coneixen i que només ells poden traslladar als facultatius”, ha afirmat  Reinoso, qui ha defensat, a més, que el tractament psicològic “ha d’afectar no sols el pacient pediàtric, sinó a tota la unitat familiar”.

Càtedra de Dolor Infantil URV – Fundación Grünenthal

Sota el lema “Investigar, compartir, millorar”, la Fundació Grünenthal i la Universitat Rovira i Virgili creen el 2015 la Càtedra de Dolor Infantil amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de vida dels nens i adolescents amb dolor. Es tracta de la primera iniciativa d’aquestes característiques que es posa en marxa a Espanya. Aquesta Càtedra desenvolupa múltiples activitats relacionades amb la recerca, la transferència del coneixement i la sensibilització social, com és la formació a professionals sanitaris, el disseny i desenvolupament de programes específics de recerca, la promoció del coneixement sobre el dolor i l’impuls de noves iniciatives per a atendre nens i adolescents amb dolor crònic.