La comunitat investigadora de la URV respon algunes preguntes clau sobre l'apagada inèdita que ha afectat Catalunya i a la península Ibèrica

Francisco González Molina, coordinador del grau d’Enginyeria Elèctrica

Com s’estructura i com es nodreix la xarxa elèctrica a la península ibèrica

La xarxa elèctrica consta de punts de generació, una xarxa de transport molt mallada i un consumidor final. Els punts de generació depenen d’una sèrie de centrals, que són les que proporcionen energia a la xarxa. Aquesta transporta l’energia cap els punts de consum finals. Les grans centrals es troben normalment molt allunyades dels grans punts de consum i aquest pot ser consumidor domèstic, industrial o grans empreses.

Com ha evolucionat el sistema de generació d’energia en els darrers anys?

Fa 30 anys la generació estava composta bàsicament de tres tipus de centrals en funció del combustible que s’utilitzava: centrals nuclears, centrals tèrmiques, de gas i carbó i centrals hidroelèctriques. Aquestes centrals es coneixen com a convencionals. Aquest tipus de generació és la que proporciona energia estable a la xarxa.

Què entenem per energia estable?

És aquella que es manté constant, que no fluctua. A diferència de les fonts de generació convencionals, les energies renovables canvien al llarg del dia, ja que en el cas de les eòliques no sempre fa el mateix vent, o quan parlem de la fotovoltaica hi ha unes hores determinades de sol al dia i hi ha dies en què no fa sol. I aquesta fluctuació les fa inestables.

Què ha passat i què vol dir que “han desaparegut 15 gigawatts” durant cinc segons?

La xarxa elèctrica ha deixat de generar, per motius que encara es desconeixen, un 60% de l’energia que es consumia en aquell moment. Quan la resta de generadors disponibles han intentat generar aquesta part tan gran d’energia que s’ha perdut, els equips no ho han suportat, han començat a fallar i la xarxa ha col·lapsat. En aquell moment, la demanda de potència a nivell estatal no havia disminuït, era la mateixa. Per tant, la xarxa ha intentat assumir tota aquesta demanda amb molts menys generadors disponibles. No ha pogut.

Per què quan es va produir l’apagada es van veure flames i fum a la indústria química?

Les empreses del polígon petroquímic no poden aturar la seva activitat de forma dràstica perquè suposaria un greu problema per a la població. Les flames i el fum responien a un protocol de seguretat controlat per aturar-se de forma correcta i el més ràpid possible. Algunes empreses petroquímiques han utilitzat les seves cogeneracions d’energia per a aquest procés. Els productes que cremaven evitaven que es llencessin a l’atmosfera altres productes que sí que podrien ser perjudicials.

Quin paper té una gran indústria com el polígon petroquímic de Tarragona en aquest context?

El polígon és un complexe molt gran i això vol dir que té un consum molt elevat d’electricitat. Per fer-nos la idea, si a nivell domèstic a una llar s’utilitzen 220 voltis, per exemple, al polígon petroquímic en poden estar utilitzant 25.000. Aquesta energia la necessiten de forma estable, els fa falta aquesta potència per treballar cada dia i això, de moment, només ho poden obtenir de centrals de tipus convencional.

No hi ha tallafocs per evitar reaccions en cadena?

Sí que existeixen. El sistema està programat i controlat informàticament, i està dissenyat per a què quan hi ha una falta d’energia es mitigui i no vagi a més. Però la generació perduda va ser tan gran que el sistema no la va poder assumir. Aquest escenari no s’havia provat mai i ara s’ha hagut de fer en una situació real. Ara caldrà aprendre de la situació viscuda.

Es podria evitar que torni a passar?

Primer cal saber què ha passat, elaborar un informe detallat per evitar que es repeteixi i crear nous protocols a partir de l’experiència. El futur va encaminat cap a xarxes intel·ligents per evitar que afecti el mínim possible a la població: serà la xarxa qui gestioni els consums, abastint només les infraestructures imprescindibles fins que se resolgui el problema.

Quins canvis ha impulsat la transició cap a les energies renovables?

Centrals tèrmiques que utilitzen carbó o gas naturals, són més contaminants i per cura cap al medi ambient s’ha anat transitant cap a les energies renovables, que són més netes. Això està molt bé, però cal deixar clar que encara estem en el procés tecnològic de continuar avançant per produir molta electricitat i poder-la comparar a la que es produeix en una central nuclear. I com que a les centrals convencionals la producció no canvia, és molt estable, no és fàcil aturar-les o connectar-les a la xarxa, perquè necessiten un procés i no poden desaparèixer de cop.

Javier Reales, professor del grau en Enginyeria Elèctrica

Com és que l’aturada va afectar diferents països?

La xarxa elèctrica està interconnectada. Quan es deixa de generar energia en un punt la resta de xarxa intentarà assumir aquesta càrrega. Però el volum era tan gran que no hi havia prou capacitat i la xarxa va començar a fallar en un punt darrere de l’altre provocant una reacció en cadena.  

Encara tenim massa dependència de les nuclears?  

Sí, i encara que a l’Estat espanyol estigui planificat el seu tancament, quan es produeixi haurem de comprar energia nuclear a altres països com França o apostar molt més per les energies renovables.  

Josep Maria Arauzo, investigador del Departament d’Economia de la URV

Quines pèrdues econòmiques hi haurà per l’apagada?

Serien d’un màxim de 1.100 milions d’euros a Catalunya en el pitjor dels casos. El càlcul correspon amb al PIB català en un dia laborable. És una xifra màxima amb matisos: l’apagada no va afectar tota la jornada, va ser desigual (hi ha establiments que van funcionar amb grups electrògens) i en alguns casos la demanda literalment va desaparèixer i en d’altres es va ajornar a l’endemà. 

Quins han estat els sectors més afectats? 

Aquells que van haver d’aturar completament l’activitat: restauració, el transport, els serveis financers o d’assessoria empresarial i, sobretot, la indústria, ja que, a més de no produir, han de sumar el cost econòmic que suposa aturar i tornar a engegar la producció. 

Teresa Franquet, investigadora del Departament de Dret Privat, Processal i Financer

Qui es responsabilitza dels danys i les pèrdues de l’apagada? 

El Consorci de Compensació d’Assegurances protegeix davants riscos extraordinaris sempre i quan ja tinguem una assegurança, de la que s’hauran de revisar les clàusules. La nostra cobertura ha d’incloure “danys elèctrics”, aliments fets malbé o danys indirectes (allò que s’ha deixat de guanyar perquè s’ha hagut de tancar el negoci). En qualsevol cas, l’activitat asseguradora és complexa i és convenient acudir a l’assessorament d’un expert, com el mediador.