Conèixer amb més detall les seves funcions, tant en situacions fisiològiques com patològiques, és determinant en el desenvolupament de noves eines clíniques per al tractament de pacients amb aquestes malalties

Un equip investigador del grup de recerca en diabetis i malalties metabòliques (DIAMET), de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i la URV liderat per la investigadora Sonia Fernandez Veledo, ha publicat un article de revisió a la revista Trends in Endocrinology & Metabolism que ofereix una nova perspectiva del succinat des del punt de vista metabòlic. L’estudi aporta una major comprensió d’aquest metabòlit i podria obrir noves vies per al tractament de l’obesitat i la diabetis. Aquest projecte de recerca ha rebut una ajut de prop d’un milió d’euros en el marc de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de Fundació “la Caixa”.

L’obesitat afecta més de 650 milions de persones i l’Organització Mundial de la Salut la considera una pandèmia del segle XXI. En els últims anys ha crescut l’interès en la capacitat de senyalització dels metabòlits energètics – aquells que ens ajuden a cobrir les necessitats energètiques del metabolisme– i de la seva capacitat d’actuar com a hormones i que ens ajudin, per tant, en el tractament de malalties com l’obesitat, la diabetis i els seus trastorns associats. El succinat és un dels que més interès està despertant per les capacitats que té, a més, d’actuar com a molècula de senyalització dins i fora de la cèl·lula.

En aquest article de revisió s’explica com el succinat, un metabòlit que històricament s’associava amb l’obtenció d’energia i processos inflamatoris, regula també la fisiologia de teixits que tenen una important funció metabòlica, com el teixit adipós, el múscul esquelètic o el ronyó, entre d’altres. A més de la seva funció com a regulador de l’homeòstasis energètica, diversos estudis han demostrat que patologies inflamatòries – entre les quals s’inclouen l’obesitat i la diabetis – s’associen a un augment crònic dels nivells circulants de succinat. De fet, els estudis portats a terme pel grup DIAMET el proposen com a un biomarcador de disfunció metabòlica.

Tanmateix, recerques recents han demostrat que també pot existir un augment transitori d’aquest metabòlit en situacions fisiològiques com l’exercici o la ingesta, el que dona suport a la seva funció metabòlica i el seu paper en el normal funcionament del nostre organisme.

El succinat es converteix, per tant, en un metabòlit important en la regulació no només de la resposta inflamatòria sinó que també del metabolisme. Conèixer amb més detall les seves funcions, tant en situacions fisiològiques com patològiques, és clau en el desenvolupament de noves eines clíniques per al tractament de pacients amb obesitat i diabetis.

Referència bibliogràfica: Sonia Fernández-Veledo, Victòria Ceperuelo-Mallafré, Joan Vendrell, Rethinking succinate: an unexpected hormone-like metabolite in energy homeostasis, Trends in Endocrinology & Metabolism, 2021, ISSN 1043-2760, https://doi.org/10.1016/j.tem.2021.06.003.