Un estudi internacional coordinat per la URV posa de manifest l’exclusió social vinculada a la transformació turística en vuit ciutats europees, entre les quals Barcelona 

Un ampli estudi internacional coordinat per la Universitat Rovira i Virgili ha conclòs que la transformació turística de les ciutats augmenta els riscos d’exclusió social. El projecte SMARTDEST, impulsat des del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics del Departament de Geografia de la URV i amb la participació de dotze institucions de set països europeus, ha detectat que el turisme aguditza les desigualtats, augmenta la polarització i l’exclusió residencial, porta a una mobilitat ineficient i, en definitiva, perjudica la cohesió social i la integració.

L’estudi s’ha portat a terme durant quatre anys a les ciutats de Barcelona, Amsterdam, Venècia, Lisboa, Jerusalem, Torí, Edimburg i Ljubljana. El treball s’ha centrat en l’anàlisi de les formes d’exclusió social vinculades a la transformació turística d’aquestes vuit ciutats europees. S’han buscat els causants, els mecanismes, els subjectes i les conseqüències de problemes com ara el creixement de la precarietat residencial i laboral a la ciutat turística; la transformació dels entorns de vida, comerços i serveis públics; els conflictes entorn a l’ús de l’espai públic i la mobilitat urbana; el creixement de les infraestructures d’accessibilitat a gran escala i els sistemes de governança i representació de la ciutadania en la presa de decisions sobre el creixement del turisme.

A més, tenint en compte que el projecte va començar just abans de la pandèmia, l’equip investigador de l’estudi ha comprovat com la “immobilització turística de les ciutats ha revelat patrons de vulnerabilitat enfront de l’extrema dependència del turisme”. En aquest sentit, es van obrir noves bretxes socials, sumant-se a les que ja existien i amplificant-se en la fase de tornada a la normalitat.

“Reconeixent les oportunitats de desenvolupament i prosperitat gaudides per les destinacions, l’economia turística pot arribar a ser un motor de redistribució i desigualtat, amb impactes substancials en la mateixa composició social dels llocs”, assegura Antonio Paolo Russo, catedràtic de la URV i coordinador del projecte SMARDEST.

Per exemple, el creixement dels lloguers turístics de curta durada s’està mostrant com un motor de polarització social i exclusió i inestabilitat residencial en totes les àrees urbanes europees. En el cas de Barcelona, s’ha contrastat com la intensificació de l’oferta d’habitatges d’us turístic produeix un alt risc per a les condicions residencials dels col·lectius més vulnerables, sobretot joves, immigrants i dones amb nens.

Per altra banda, l’ocupació en el sector turístic és més precària que en qualsevol altre sector de l’economia, i els seus treballadors són els que pitjor ho tenen per millorar les condicions de vida a la ciutat. “A Barcelona, els que s’han quedat en aquest sector després de la crisi de 2008-2014 són el que més probablement han hagut de moure la seva residència fora de la ciutat, repercutint sobre les seves vides, com ara pel que fa a la conciliació familiar, la salut, les relacions socials…”, expliquen els responsables de l’estudi. A Edimburg, els treballadors del major festival europeu, amb contractes fortament temporals, viuen una situació semblant.

Mobilitat ineficient

A més, la gran especialització turística dels centres històrics està generant patrons de mobilitat ineficient i socialment excloent. En el cas de Venècia, mentre els treballadors de l’economia turística de baix cost han de fer llargs desplaçaments des de la perifèria, on han de viure, els residents que poden permetre’s de mantenir el seu habitatge al centre de la ciutat són obligats a desplaçaments inversos, ja que els treballs d’alt valor afegit han sortit gairebé del tot de la ciutat històrica. Patrons similars es comencen a observar en moltes altres ciutats europees.

Als barris d’alta pressió turística, la transformació comercial i dels ritmes diaris de consum que caracteritzen la demanda dels turistes i les poblacions cosmopolites que solen allotjar-se en aquests barris són, també, factors de marginalització i eventualment de desplaçament residencial de les poblacions autòctones. A Ciutat Vella (Barcelona), Miséricordia (Lisboa) i els centres històrics d’Amsterdam i Venècia els antics residents perden accés a béns de consum assequibles, a serveis essencials, a xarxes socials de solidaritat i a espai públic de qualitat.

L’estudi també se centra en les poblacions d’estudiants, que viuen aquests processos de transformació com a agents, ja que són un col·lectiu social cosmopolita, mòbil i amb predisposició a animar la vida nocturna de les ciutats universitàries, generant conflictes per a l’ús de l’espai públic, i alhora com a subjectes vulnerables enfront de la turistificació de l’habitatge i el creixement del cost de la vida. A Torí, per exemple, els intents de reorganitzar la vida estudiantil en uns campus a la perifèria urbana han xocat amb la composició social de classe treballadora d’aquests barris, produint nous conflictes de convivència.

En definitiva, segons els autors de l’estudi, el desenvolupament turístic homogeni, estandarditzat i centrat en zones històriques de les ciutats no afavoreix la integració social, sigui de petits emprenedors de l’economia creativa com a Ljubljana, de joves immigrants de les perifèries d’Amsterdam, o de grups culturalment segregats a Jerusalem.

L’estudi ha rebut el finançament del programa H2020, l’instrument marc de recerca i innovació de la Unió Europea. Després de quatre anys d’anàlisi, els resultats del projecte s’han presentat aquest divendres i aquest dissabte en un doble acte a Barcelona: el primer, un seminari científic titulat “Ex/Inclusió social en l’era de les mobilitats: cohesió urbana en perill” i el segon, un esdeveniment públic (“Comunitats locals i política urbana sota la pressió excloent de les transformacions turístiques”) a les Cotxeres de Sants, que ha servit per transferir les idees del projecte a les comunitats afectades, exposar-ne els resultats i obrir vies de diàleg i de compromís amb entitats socials i polítiques des de l’àmbit europeu fins al local.