27/07/2016

Els barris de ponent, els més afectats pels desnonaments per execució hipotecària a Tarragona

Una recerca feta a la Universitat Rovira i Virgili demostra com la crisi econòmica ha agreujat les desigualtats i ha incrementat els desnonaments, sobretot als barris més desfavorits i amb més població estrangera. L’estudi ha proposat una nova font de dades, que analitza el fenomen dels desnonaments per execució hipotecària a escala urbana i ha validat la revista Cities, una de les més prestigioses del sector

L'estudi s'ha fet a partir dels habitatges de segona mà publicats als portals immobiliaris.
L'estudi s'ha fet a partir dels habitatges de segona mà publicats als portals immobiliaris.

L’augment dels desnonaments s’ha convertit en la manifestació més evident de la crisi de l’habitatge a l’Estat espanyol. No obstant això, la falta de dades oficials sobre aquest fenomen a escala inframunicipal no ha permès fins ara analitzar-lo des del punt de vista territorial, i valorar-ne la distribució espacial a les zones urbanes com una variable clau per comprendre l’impacte social i econòmic de la bombolla immobiliària. Ara, una recerca encapçalada per Aaron Gutiérrez, investigador del grup de recerca Anàlisi Territorial i Estudis Turístics, del Departament de Geografia de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, valida una font de dades alternativa que permet un estudi dels desnonaments molt més detallat des del punt de vista territorial. El treball l’ha publicat la revista Cities, una de les més prestigioses en matèria d’estudis urbans.

Amb aquest nou mètode analític, el treball demostra com l’impacte de la crisi no ha estat homogeni: s’ha centrat en els col·lectius més vulnerables, sobretot en la població immigrant a la qual ha agreujat les dificultats, cosa que ha fet incrementar les desigualtats socials a les ciutats. L’estudi també confirma que els barris de ponent de Tarragona són els més afectats pels desnonaments derivats d’execucions hipotecàries.

Anàlisi més propera

Fins ara, les dades estadístiques oficials sobre desnonaments a l’Estat espanyol les proporcionen el Consell General del Poder Judicial i l’Institut Nacional d’Estadística, però només ofereixen dades agregades per partits judicials i províncies, respectivament. Això fa impossible analitzar  el fenomen per barris.

Per tal de superar aquestes limitacions, Aaron Gutiérrez va utilitzar els habitatges de segona mà propietat de les entitats financeres (els d’obra nova no arriben a mans de la banca fruit d’un desnonament)  que s’anuncien als portals web de les filials immobiliàries dels bancs, com una aproximació vàlida per als desnonaments que es deriven de les execucions hipotecàries. Amb aquestes dades ha confeccionat una base de dades que cobreix tots els municipis de Catalunya. L’article publicat a Cities explota les dades relatives a les ciutats de Tarragona i Terrassa.

L'investigador Aaron Gutiérrez ha estat l'autor de l'estudi.
L’investigador Aaron Gutiérrez ha estat l’autor de l’estudi.

Per  fer l’estudi es van buidar les dades dels portals web de les filials immobiliàries corresponents a les disset principals institucions financeres de Catalunya durant el període de gener a maig de 2014. Els anuncis proporcionen informació de l’adreça postal de cada immoble, per la qual cosa l’investigador va poder georeferenciar  cadascun dels habitatges en mans de la banca amb l’adreça completa.  Això li va permetre estudiar-ne les pautes de distribució espacial.

Per a l’anàlisi es va utilitzar la secció censal com a unitat territorial bàsica -Tarragona en té 87. Així, es va calcular el nombre d’habitatges de segona mà propietat de la banca per cada 1.000 residents a cada secció censal. A partir d’aquí, es van calcular estadístiques espacials que han permès comprovar que els desnonaments presenten clares pautes de concentració en termes d’espai a determinats barris (identificats com a clústers d’alta concentració) i tenen una presència molt menor en d’altres. En el cas de Tarragona, els barris de ponent són els que han rebut més desnonaments per execució hipotecària.

L’estudi deixa clar que aquest mètode aplicat disposa d’algunes limitacions, perquè no permet identificar els desnonaments per impagament del lloguer o el fet que la font d’on s’obtenen aquestes dades és secundària, ja que s’extreu de les dades publicades en les webs de les filials immobiliàries dels bancs, on no figuren tots els pisos que han estat objecte d’execucions hipotecàries, sinó l’acumulat fins a la data. Tot i això, aquesta nova font d’anàlisi permetrà un estudi molt més acurat del fenomen dels desnonaments a escala urbana.

Els resultats també permeten evidenciar que els efectes de la crisi immobiliària han estat molt desiguals. Segons l’investigador, alguns estudis previs, com ara enquestes de la PAH, ja confirmaven que els col·lectius més vulnerables eren els més afectats pels desnonaments (població estrangera, famílies amb tots els membres aturats, famílies monoparentals). Ara, aquestes dades permeten incorporar una lectura espacial a aquest fenomen: els barris que ja abans de la crisi hipotecària eren els més vulnerables són els que n’han patit amb més intensitat les conseqüències, un fet que alimenta les desigualtats urbanes existents i les fa més profundes.

Referència bibliogràfica: Gutiérrez, A., Delclòs, X. “The uneven distribution of evictions as new evidence of urban inequality: A spatial analysis approach in two Catalan cities”. Cities. DOI:10.1016/j.cities.2016.04.007


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*