Un article publicat al "Nature Scientific Reports" posa al descobert l’oxidació de l’aminoàcid metionina com un marcador en sang indicatiu de l’estat d’oxidació del colesterol bo, fet que provoca que el colesterol no pugui madurar i que no faci la seva funció protectora.

Investigadors del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) i del Centre de Ciencies Òmiques de la Universitat Rovira i Virgili, dirigits pel bioquímic Òscar Yanes -investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica-, han identificat un marcador precoç en sang, concretament la forma oxidada de l’aminoàcid metionina, els nivells del qual reflecteixen la incapacitat de maduració de les lipoproteïnes d’alta densitat HDL (el conegut com a colesterol bo), un fet que provoca que les partícules HDL no puguin créixer i que, per tant, no puguin fer la seva funció protectora. L’afectació de la maduració de les lipoproteïnes HDL pot produir alteracions metabòliques vinculades a la diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars.

Els metabòlits són petites molècules presents a la sang i als teixits que reflecteixen l’activitat i l’estat metabòlic de l’organisme. Utilitzant tècniques de metabolòmica basades en ressonància magnètica nuclear i espectrometria de masses –que permeten registrar el nivell de milers d’aquests metabòlits–, els investigadors han identificat aquest marcador en un grup de noies adolescents de 16 anys, totes elles amb excés d’andrògens i resistència a la insulina, característiques metabòliques vinculades a l’anomenada síndrome de l’ovari poliquístic, un trastorn que afecta entre el 8 i el 21% de les dones al món en edat reproductiva. En nenes prepuberals i en adolescents puberals aquesta síndrome es manifesta inicialment amb un excés d’andrògens (hormona masculina) i resistència a la insulina i, en l’edat adulta, poden desenvolupar infertilitat anovulatòria, diabetis tipus 2, síndrome metabòlica i possibilitat de malalties cardiovasculars.

En aquest treball, que han dut a terme en col·laboració amb investigadors de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, dirigits per l’endocrinòloga i pediatra Lourdes Ibáñez, han examinat mostres de sang de les joves per determinar que totes coincideixen en aquestes empremtes metabòliques. Aquests resultats proporcionen una oportunitat per descobrir alteracions metabòliques que poden portar una millor comprensió dels riscos per la salut d’aquestes noies a llarg termini, ja que es destapa en una etapa inicial, abans fins i tot que es desenvolupin altres indicis de la diabetis. La identificació d’aquests marcadors permet, per tant, facilitar la intervenció terapèutica primerenca.

La recerca també ha posat de manifest que la medicació que han rebut durant 18 mesos aquest grup de noies –una combinació a dosis baixes de pioglitazona, metformina i flutamida, dos sensibilitzants de la insulina i un antiandrogen–, a més de revertir l’excés d’andrògens i restaurar la sensibilitat a la insulina, també normalitzen la funció del colesterol bo, retrocedint el procés d’estrès oxidatiu de l’aminoàcid metionina i augmentant la mida de les HDL, un reflex de la millora en la maduració de les partícules HDL. Per als investigadors, a més, el treball obre les portes a validar i establir aquests marcadors primerencs en població general amb risc de patir diabetis. A més a més, demostren que aquests beneficis no s’observen després d’un tractament amb anticonceptius orals, que s’ha considerat fins ara el tractament d’elecció en aquestes pacients.

Referència bibliogràfica: Samino, S. et al. Metabolomics reveals impaired maturation of HDL particles in adolescents with hyperinsulinaemic androgen excess. Sci. Rep. 5, 11496; doi: 10.1038/srep11496 (2015).