La URV lidera una recerca per fer visible com ha sigut la cura social de persones grans i dependents durant la crisi per la pandèmia i quines conseqüències ha tingut sobre les cuidadores, davant la falta de dades i la desatenció d’aquest sector social

L’organització social de la cura a persones grans i dependents ja era fràgil de per sí, però l’emergència per la COVID-19 ho ha posat encara més de manifest. Va ser un sector pràcticament ignorat durant la pandèmia fins que la situació extrema de les residències va fer esclatar una nova crisi dins l’emergència sanitària. La falta de dades específiques i la desatenció d’un sector que ja era vulnerable ha fet que un equip multidisciplinar de deu universitats espanyoles liderades per la URV hagi començat un estudi per analitzar les repercussions en la cura familiar de gent gran i dependents, les repercussions en la feina i les condicions laborals de les treballadores del sector, i també de les treballadores de la llar, i proposar modificacions per implementar arrel d’aquesta crisi.

Dolors Comas, catedràtica d’Antropologia social, encapçala la investigació finançada per la convocatòria del Fondo Supera COVID-19 Santander-CSIC-CRUE Universidades Españolas. Explica que el sector de la cura social “és el gran oblidat”, tant en la crisi pel coronavirus, com abans, amb “un impacte gran sobre les famílies i poca presència pública” que fa pensar que “calen canvis en el model d’atenció a la dependència”. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), ocupa 572.000 persones i representa gairebé un 3% dels llocs de treball a l’Estat, a les quals cal sumar 400.000 treballadores de la llar amb contracte i unes 200.000 sense contracte, la majoria dones migrades. És un sector amb una forta feminització (entre el 84,5% i el 96% segons l’àmbit), la qual cosa fa indispensable observar les dinàmiques i fer les propostes amb perspectiva de gènere.

La desatenció del sector social de la cura ha tingut conseqüències greus per a les persones grans i dependents i també per a les persones que les cuiden, en molts aspectes, també sobre la salut, que no es podran valorar fins que no hagi passat un temps. A les famílies, s’intueix una sobrecàrrega del treball de cura no remunerat perquè o bé s’ha restringit o bé directament s’ha eliminat el Servei d’Atenció Domiciliària durant la crisi, també perquè la crisi de les residències ha fet atendre a casa situacions de dependència, i perquè en moltes famílies s’ha prescindit de les treballadores de la llar i cura.

La crisi també ha impactat sobre els treballadors i treballadores dels Serveis d’Atenció Domiciliària, residències, centres de dia i assistència personal perquè han hagut d’atendre les persones  grans i dependents sense les mesures de protecció amb que sí comptava el sector sanitari, si més no inicialment, i fer front a les repercussions laborals i econòmiques. Tot plegat, “sense el reconeixement amb què ha comptat el sector sanitari”, explica Comas.

Per això l’estudi “El cuidado importa. Impacto de género en las cuidadores/es de mayores y dependientes en tiempos de la COVID-19” ja ha començat la recollida de dades per a la recerca, que es basarà en entrevistes, diaris d’auto-compliment, grups focals, rastreig de xarxes socials i qüestionaris. D’aquí en sortirà un diagnòstic sobre l’impacte de la crisi, però també propostes per donar més visibilitat i valor a la cura, per fer front a les necessitats de major urgència social entre les treballadores del sector, i propostes sobre la reforma del sector i millora de la integració amb el sistema sanitari, que implicaria una possible reforma de la Llei de la Dependència, apunta Comas. La investigació, que s’estendrà durant un any, es proposa compartir l’experiència amb els agents socials i polítics en unes jornades de co-creació que avancin en els canvis en el model d’atenció a la dependència.

Junt amb la Universitat Rovira i Virgili, també participen en aquesta recerca la Universitat de Barcelona, la Universidade da Coruña, la Universitat de València, la Universidad de Zaragoza, la Euskal Herriko Unibertsitatea, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Granada, la Universidad de Castilla-La Mancha, i la Universidad de Murcia.