09/02/2021

Investigadores de la URV elaboraran una guia per ajudar a reduir la bretxa de gènere en els estudis STEM

El projecte “Mind the Gap”, analitza les dades de la competència digital en relació a l’abandonament per gènere en les titulacions de ciències, tecnologies, enginyeries, arquitectura i matemàtiques (STEM). Busquen si hi ha una relació entre l'autopercepció de les habilitats digitals i el rendiment i l'abandonament en assignatures i estudis relacionats amb les STEM, des de secundària a la Universitat

Taller sobre processos alimentaris durant el Girls' Day 2020, una de les activitats que s'organitzen a l'Escola Tècnica d'Enginyeria Química de la URV per fomentar les vocacions STEM entre el col·lectiu femení.

L’escletxa de gènere existeix no només en l’ocupació dels càrrecs directius per part dels homes -en un 95% aproximadament- també hi és en la tria de les carreres científiques i en l’ús de les tecnologies digitals per part de les noies.  Els nivells avançats d’aquestes habilitats digitals s’acostuma a desenvolupar mitjançant assignatures anomenades STEM (ciències, tecnologies, enginyeries, arquitectura oi matemàtiques). Els estudis demostren que, pel que fa a competències digitals, des de l’educació primària es produeix aquesta diferència que, a més, incrementa en l’educació secundària i es fa tangible en un nivell d’abandonament dels estudis d’aquest àmbit més alt per part de les dones.

El projecte “Mind the Gap”, liderat per la investigadora del Departament de Pedagogia Mireia Usart,  farà una fotografia de la situació real de l’escletxa de gènere aprofundint en les diferències entre homes i dones a l’hora d’escollir estudis universitaris o la seva percepció de les habilitats digitals. Les investigadores estudiaran, durant dos anys, alumnes  des de primària fins a Universitat per avaluar la competència digital en els diferents nivells educatius per analitzar aquesta diferència.

Les primeres dades relatives a primària ja han posat de manifest que, al voltant dels sis/set anys ja es presenta aquesta percepció de diferència de competències de l’habilitat digital. Els nens se senten molt competents i les nenes se’n senten menys i elles mateixes asseguren que els nens són més hàbils. A secundària passa una cosa semblant i, de fet, en les dades ja analitzades ja es veu que les noies a ESO i batxillerat, que volen fer una carrera de l’àmbit STEM són les que s’autoperceben més competents. I tot i que hi ha molts projectes per despertar vocacions STEM  els resultats no són els esperats i posen de manifest que les diferències són encara més grans en entorns deprimits.

Menys noies a les STEM però amb més bones notes

L’objectiu principal d’aquest estudi és mesurar l’escletxa digital de gènere en termes d’autopercepció de la competència digital i del rendiment acadèmic i analitzar els índexs d’abandonament per part de les dones a Espanya.  Amb dades es pot veure ja que, ens els darrers quatre anys, la gran diferència de noies que accedeixen a carreres d’enginyeria i arquitectura, és del 25% davant del 75% però, en canvi,  al detall de les notes de l’avaluació del rendiment acadèmic es pot veure que les dones tenen més bones notes que els nois dins de les ciències, informàtica, enginyeria, indústria, construcció. A més, tenen bones notes, bona competència digital.

El grup de recerca mesura aquesta bretxa en aquests diferents estadis educatius i amb les dades reals de tot l’estat espanyol elaboraran una guia per ajudar a reduir l’abandonament d’aquests estudis i conèixer quines característiques tenen les dones que després de tot aquest procés arriba a ser una professional de l’àmbit.

Apunten també possibles solucions: cal que les noies siguin conscients de la seva vàlua real, perquè el problema real és de percepció en moltes ocasions. També es proposa que famílies, la societat i les polítiques educatives vagin de costat. I consideren que els estereotips han fet mal ja que es perpetuen els de gènere en aquestes carreres.

El projecte està finançat per la Fundació La Caixa en concret en la convocatòria  de l’observatori social de 2019 on la proposta va quedar en cinquena posició de les 524 que es van presentar.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*