Tots dos projectes permetran tenir una planimetria i geometria molt precises, una documentació de gran valor per a la conservació d’aquests edificis emblemàtics

Un equip d’investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV (ETSA) va finalitzar el 2020 els treballs d’escaneig de la catedral de Santa Maria de Girona, un edifici que té una especial rellevància ja que la seva nau gòtica és la segona més gran del món, per darrere de la de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Aquest escaneig ha permès obtenir un mapa digital molt detallat de la seu en tres dimensions, una documentació de gran valor en la conservació d’edificis històrics. Arran dels bons resultats d’aquest treball, els investigadors, del grup de recerca Patriarq de la Universitat, van rebre l’encàrrec d’escanejar la Catedral de Mallorca, una feina que han començat aquest mes de febrer i que s’allargarà durant els propers mesos. L’equip investigador que han portat a terme els projectes està format per Albert Samper, Agustí Costa i Sergio Coll i el doctorand David Moreno ja acumulava experiència en aquest tipus de tasques, ja que havien treballat prèviament en l’escaneig tridimensional de l’església de Sant Fèlix de Girona o les esglésies romàniques de la Vall d’Aran, entre molts altres edificis d’interès patrimonial.

“Arran de l’incendi de de Notre Dame hi ha moltes catedrals que s’estan posant al dia per tenir una bona base documental sobre la planimetria i la geometria de l’edifici, perquè si es destrueixen i no es té constància de com eren abans la reconstrucció es fa molt difícil”, explica Albert Samper, investigador de l’ETSA que ha realitzat l’escaneig juntament amb la resta de l’equip. La tècnica que han utilitzat tant a Girona com a Mallorca és la mateixa, i ofereix una alta precisió a l’hora de redibuixar l’estructura i fer uns aixecaments acurats.

Tots dos projectes també han comptat amb la participació d’alguns dels alumnes del Taller de Recerca en Patrimoni de l’ETSA, els quals s’han format en l’ús d’aquestes tècniques. Per realitzar l’operació, expliquen els investigadors, cal col·locar un escàner làser terrestre a diferents llocs de l’edifici. “El dispositiu dispara un raig de llum làser que, en topar amb una superfície, permet registrar les coordenades X, Y i Z i en combinació amb càmeres fotogràfiques integrades capta també el seu color RGB. Així s’obté el que es coneix com a núvol de punts”, explica Sergio Coll. “El làser s’ha d’anar canviant de posicionament per obtenir la topografia complerta de l’edifici. En el cas de la Catedral de Girona van ser necessaris uns 800 posicionaments diferents per l’edifici. A Mallorca n’hem hagut de fer aproximadament 1.300”. Cal tenir en compte que el complex catedralici de la capital balear té unes dimensions molt més grans: és la tercera catedral gòtica més alta del món -amb 45 metres d’alçada de volta central-, l’edifici abarca en planta 6.655 metres quadrats i té un volum interior de 160.000 metres cúbics.

El resultat d’aquests treballs és un núvol format per milions de punts amb el seu color i amb un marge d’error molt baix, d’uns 7 mil·límetres, a partir del qual s’obtenen els plànols de l’estructura. Les bases topogràfiques en tres dimensions són ara un material molt valuós no només com a material d’arxiu per tenir registrada la geometria de l’edifici un rigor i precisió sense precedents. També serà imprescindible, per exemple, en cas d’haver de fer una reconstrucció de la catedral o d’alguna de les seves parts. “També és molt útil en cas de detectar algun moviment d’assentament, perquè es pot fer un escaneig cada any, solapar-lo amb el de l’any anterior i comprovar quina part de l’estructura s’ha mogut”, apunta Agustí Costa. Aquest tipus d’escanejos també es fan servir per fer tasques de rehabilitació, ja que una bona base topogràfica és imprescindible.

Ambdós projectes, tant el de la Catedral de Santa Maria de Girona com el de la Catedral de Palma de Mallorca, s’estan gestionant des del Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació de la Fundació URV.