A partir d'un estudi en el que han pres part set hospitals de l'estat i una mostra de 1.626 dones, s'han combinat per primer cop diversos factors com l'estrès, el suport social, els factors adaptatius de la mare, i la seva personalitat. Es calcula que entre un 20-25 % de les dones que tenen un fill pateixen simptomatologia depressiva postpart

Els investigadors de l’HU Institut Pere Mata Alfonso Gutiérrez-Zotes, Javier Labad i Elisabet Vilella, han establert per primer cop un model que estudia diversos factors que, relacionats entre ells, determinen símptomes depressius postpart en dones que han tingut una criatura. Arrel de l’estudi els autors recomanen que durant l’embaràs es puguin estudiar aquests factors i aplicar accions preventives de suport i psicoeducatives en aquelles dones embarassades que es detecti que presenten un risc potencial de patir simptomes depressius postpart. D’aquesta manera «es podria prevenir aquesta simptomatologia i millorar la cura de la mare i, per tant, dels bebès», segons ha explicat l’investigador principal del treball, Alfonso Gutiérrez-Zotes.

L’estudi «Coping strategies and postpartum depressive symptoms: A structural equation modelling approach» s’ha publicat a la revista especialitzada European Psychiatry. En el treball han participat 7 hospitals de l’estat espanyol, on s’ha entrevistat una mostra excepcionalment gran de 1.626 dones en tres moments: hores després del part, a les 8 i a les 32 setmanes.

El resultat determina que hi ha una associació entre l’impacte dels esdeveniments vitals estressants, els recursos personals d’afrontament (que són de tipus passiu), el suport social percebut (de familiars o amics) i la simptomatologia depressiva postpart, influenciats per l’efecte que té en la vida quotidiana de la cura del nadó la disposició al neuroticisme de la mare. Es considera que entre un 20 i un 25 % de les dones que tenen una criatura pateixen símptomes despressius postpart.

Les estratègies per fer-hi front són els recursos psicològics amb els que es creu que es compta a l’hora d’encarar un esdeveniment estressant, en aquest cas per a algunes dones, l’arribada del nadó. En aquest estudi es determina que aquelles dones que estan acostumades a l’ús d’un estil de fer front a l’estrès passiu (no demanar prou ajuda, culpabilitzar-se…) tindran més símptomes depressius en els primers mesos de la cura del nadó.

Igualment, un tret de personalitat característic d’aquestes dones és el neuroticisme, un estil de personalitat que les fa més vulnerables a l’estrès, l’aprensió, les emocions negatives, la inhibició conductual, la pèrdua de seguretat en elles mateixes i la sensació de no ser eficaces amb el que fan. La dones que tenen aquest tret tendeixen a mostrar un estil per afrontar els esdeveniments més evitatiu, i tendeixen a viure els esdeveniments estressants com a més amenaçadors, que aquelles dones que no tenen elevat el tret de personalitat de neuroticisme.

Segons el doctor Gutiérrez-Zotes «durant l’embaràs, la detecció de les futures mares que presentin aquests factors de risc permetria realitzar accions preventives de suport i  psicoeducatives (buscar ajuda, aprendre a gestionar les situacions d’estrès…) que podrien reduir la simptomatologia depressiva postpart en aquestes dones i millorar l’experiència vital de la maternitat per a elles i per als seus bebès».