Aquesta és una nova estimació del model matemàtic dissenyat per investigadors de la URV i la Unizar mentre es mantingui la mobilitat actual. Portugal, Brasil, Argentina i Uruguai ja s’han posat en contacte amb el grup investigador per demanar dades d’expansió de l’epidèmia en aquestes zones

Si es mantenen les restriccions actuals de mobilitat, que són d’un 40-45% a dia d’avui, Barcelona registrarà un creixement de defuncions per coronavirus que el 3 d’abril podria arribar a prop de 600. Aquestes xifres corresponen a l’estimació resultant del model matemàtic dissenyat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa i en el que fa setmanes que hi treballen. L’objectiu d’aquest model és fer prediccions per per preveure l’avenç de la malaltia. Això permet avaluar l’impacte esperat de cadascuna de les mesures de contenció possibles i així proporcionar informació fiable per a què es puguin prendre decisions informades a l’hora de decretar noves mesures que busquin evitar el col·lapse sanitari.

Aquesta nova predicció, calculada a partir d’una petició del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’ha fet tenint en compte l’estadística dels casos reportats, el percentatge d’aquells que requeriran assistència en Unitats de Cures Intensives i l’estadística de mortalitat d’aquests casos més greus.

Els resultats que s’han obtingut reforcen el missatge que els investigadors i investigadores fa dies que estan intentant difondre, i que passa pel confinament total de la població, exceptuant aquells serveis més essencials. “El virus es propaga perquè augmenta el nostre nombre de contactes. Cal aturar la cadena de transmissió per tal que aquest número de contactes de cada individu es mantingui per sota de 4”, insisteix Àlex Arenas, investigador principal d’aquesta recerca. “Amb la mobilitat parcial que tenim actualment s’alenteix la propagació però continua havent-hi fugues. Quedant-nos a casa estem aïllant gent sana que deixa de fer de combustible al procés epidèmic”, alerta.

L’augment de casos també està complicant l’adopció de mesures preventives efectives, ja que com més infectats hi hagi a la població, més difícil és que la contenció funcioni. Això farà que la corba de contagis no baixi prou i que la sobrecàrrega hospitalària es vegi afectada. “El que està clar, és que si no es fa el confinament total, s’ha de poder fer almenys als focus principals, que ara són a Madrid, el País Basc, Catalunya, Castella la Manxa i Castella Lleó”, explica l’investigador.

Un manifest reclama el confinament total

En aquest sentit, Arenas i el seu equip han signat un manifest juntament amb una setantena de científics de diverses àrees vinculades a l’estudi de l’evolució de la pandèmia de tot l’Estat espanyol. El document adverteix del problema, que el 25 de març podria portar al col·lapse del sistema sanitari. Els científics insisteixen en què les mesures aplicades fins ara no han estat suficients per frenar la corba de creixement de la malaltia, i reclamen el confinament total de les àrees on se superin els 25 casos d’infectats per milió d’habitants”.

Aquest manifest només vol posar sobre la taula els resultats del model que prediuen què passarà d’acord amb les condicions actuals. No és cap opinió, són resultats científics”, insisteix Arenas, qui es mostra convençut que el confinament total “serà una decisió que s’acabarà prenent, i quan abans es faci, millor”.

Davant algunes veus que han discrepat sobre les demandes d’aquest manifest, Arena deixa clar que es tracta d’evidències científiques. “Les prediccions fins ara no han fallat, no estem fent opinió ni fem política, ens trobem davant d’una situació de desbordament causada per una pandèmia. Nosaltres posem els números d’un estudi científic sobre la taula i plantegem quin hauria de ser l’escenari més favorable tenint en compte el criteri de salvar el major número possible de vides humanes”, afegeix.

Som a temps d’evitar el col·lapse?

En cas que es decretin mesures més restrictives, de confinament total de la població, ¿s’evitaria el col·lapse sanitari? “En algunes regions estaríem a temps, però a ciutats com Madrid això ja és impossible, tot i que ha millorat l’escenari després d’instal·lar nous llits i aconseguir més respiradors”, lamenta Arenas. El següent lloc on pot col·lapsar el sistema, segons el model matemàtic, seria Euskadi i després vindrà Catalunya, encapçalada per Barcelona. L’avantatge d’aquest model és que és dinàmic, i s’adapta a les mesures que es van prenent. Per tant, els resultats podrien variar si la disponibilitat de llits augmenta i si la gent deixa de sortir al carrer. “Però amb les condicions actuals, no n’hi haurà prou”, diu.

Altres països ja s’han fixat en el model

El model matemàtic desenvolupat per aquest grup de vuit investigadors i investigadores ha despertat l’interès de Portugal, Brasil, Argentina i Uruguai, que ja han demanat un mapa de predicció de risc d’expansió de la pandèmia en aquestes zones. Per desenvolupar-lo han fet servir els mateixos paràmetres que van utilitzar en el mapa de risc d’expansió de la COVID-19 a Espanya: dades de mobilitat i dades de procedència de les persones infectades en temps real.

El model, doncs, és extrapolable, i els investigadors volen donar suport sempre que es necessiti. “Satisfem les peticions d’ajuda que ens han arribat fins ara, com han fet de moment per a la Generalitat de Catalunya i també per a la Generalitat Valenciana.