Són dades de l'estudi sobre l'impacte social de la COVID-19 a Tarragona, elaborat per investigadors del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona

Un estudi sobre l’impacte social que ha tingut la COVID-19 sobre la població de Tarragona preveu que en un període de sis mesos els serveis socials de la ciutat hauran d’atendre gairebé un 22% de la població, el que suposa més del doble de les peticions que hi ha hagut fins ara. Investigadors del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV han treballat en aquest estudi, corresponent a la primera onada de la pandèmia, que s’ha fet en col·laboració amb l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) amb l’objectiu de dimensionar l’impacte social que ha tingut la COVID-19 sobre la població de Tarragona i poder replantejar així nous escenaris d’actuació basats en polítiques reactives i anticipatives.

Pel que fa a l’índex de necessitats socials, el 21,9% dels enquestats considera possible haver de recórrer als serveis socials en els següents 6 mesos. Aquesta xifra destaca per sobre del menys del 10% de la població que fins abans de la COVID-19 demanava atenció social, el que suposaria duplicar el nombre d’atencions per part de l’IMSST.

Segons va explicar ahir la consellera de Serveis Socials durant la presentació de l’estudi, Carla Aguilar-Cunill, “amb aquesta recerca i basant-nos en els antecedents de la crisis del 2008, crèiem necessari identificar l’impacte social que pot esdevenir arran de la crisis de la COVID-19 i adequar els recursos municipals disponibles per prevenir i disminuir que un nombre de persones es situïn en processos d’exclusió social” – i ha reiterat – “pensem que amb els resultats de l’estudi, podrem reorientar les polítiques públiques i establir mesures i recursos més adients per pal·liar-ne la situació”.

L’estudi es basa en dues enquestes realitzades, d’una banda, entre la població de 16 i 64 anys i una segona entre gent gran més gran de 64 anys. La mida de la mostra (356 persones en la primera enquesta i 311 en la segona) s’ha calculat mitjançant una anàlisi probabilística amb un nivell de confiança del 95% i un marge d’error de 6. Es tracta d’una recerca descriptiva amb metodologia quantitativa, l’abast temporal de la qual és longitudinal.

L’estudi reflecteix que entre els enquestats, hi ha un 24,1% que es troba en situació d’atur arran de la crisi provocada per la COVID-19. Una altra dada destacada per l’estudi és que un 22,6% dels participants en l’enquesta ha canviat el treball de forma presencial a teletreball i un 13,9% manifesta haver patit un ERTO.

Els canvis esdevinguts arran de la crisi sanitària actual en relació al lloc de feina, mantenen relació amb les franges d’edat: els joves han sofert més ERTOS i la mostra de més de 45 anys té més risc de quedar-se sense feina. Els resultats de l’estudi també mostren que existeix relació amb el nivell d’ingressos i el nivell d’estudis: amb menor nivell d’ingressos i menor nivell d’estudis és més probable que l’impacte en la pèrdua del lloc de treball sigui més elevada.

La mostra també ressalta que un 11,5% dels enquestats es troben en situació de privació en l’accés a l’educació. Aquest índex manté relació amb el nivell d’ingressos i el nivell d’estudis: les famílies amb menor nivell d’ingressos i amb menor nivell d’estudis tenen més privació en l’accés a l’educació. També un 25,9% de la mostra expressa tenir una privació severa en relació a l’oci i el temps lliure.

Desigualtats econòmiques entre les famílies tarragonines

L’estudi també reflecteix una desigualtat econòmica rellevant entre les famílies tarragonines en relació amb els ingressos: el 27,5% de les persones disposen de més de 30.000 € d’ingressos anuals per nucli familiar, mentre que el 26,3% de la mostra no arriba els 10.900€. Un 27,5% de la mostra manifesta tenir privació severa en la cobertura de les necessitats bàsiques; mentre que un 19,1% se situaria en l’índex de pobresa econòmica. També el 18,9% dels enquestats es troba en situació de pobresa energètica.

Referent a l’estat emocional, tot i que un 55,6% de la mostra expressa tenir un sentiment emocional positiu, l’estudi també indica que un 35,8% dels enquestats pateix un estat emocional negatiu com ara intranquil·litat i estat nerviós. Aquests estats emocionals negatius estan estretament relacionats amb el sexe, el nivell d’ingressos i el nivell d’estudis. Ser dona, tenir menor nivell d’ingressos i menor nivell d’estudis es relacionen amb emocions més negatives dins l’estudi.

Per últim, l’estudi demostra que el grau de satisfacció davant la vida ha baixat respecte abans de la crisis de la Covid-19 de forma considerable.

L’IMSST i la URV ja estan treballant per iniciar la segona onada prevista a l’inici del mes de març. Amb els resultats obtinguts es realitzarà una anàlisi més exhaustiva i en profunditat de l’impacte real de la COVID-19 a la ciutat de Tarragona.