Una recerca de la URV ha fixat les necessitats dels adolescents després de sotmetre’s a un tractament oncològic: estar bé físicament i emocionalment, tornar a sentir-se “normal” socialment i emprendre una vida lliure de la malaltia, són les principals. A diferència dels adults, destaquen preocupacions en temes de fertilitat i salut sexual, el suport familiar i les relacions amb els companys

A l’Estat espanyol la supervivència del càncer infantil és del voltant del 77%, per sota de la mitjana europea, que arriba al 83%, segons dades de la Societat Espanyola d’Hematologia i Oncologia Pediàtrica. La supervivència entre la població adolescent i d’adults joves és inferior a la pediàtrica, encara que la falta de dades entre aquesta població en fa difícil la concreció.

Però, després del càncer què? Aquesta és la pregunta que es van fer els investigadors del grup de recerca en dolor ALGOS de la URV i la Càtedra de Dolor Infantil URV – Fundación Grünenhtal en percebre una mancança en l’estudi de les necessitats posteriors al tractament oncològic entre adolescents i adults joves. Amb aquesta premissa va néixer aquesta recerca, liderada per Santiago Galán, psicòleg, doctorand de la URV i membre del Grup ALGOS i Càtedra de Dolor Infantil URV – Fundación Grünenthal.

La recerca conclou que les necessitats dels adolescents després d’un tractament oncològic són, en primer lloc, estar bé físicament i emocionalment, seguit de sentir-se “normal” socialment, fer un bon seguiment de la malaltia, establir i desenvolupar uns hàbits de vida saludables i, finalment, la necessitat d’alguns tractaments finançats econòmicament. A les conclusions destaquen una àmplia gamma de necessitats biològiques, psicològiques i socials.  Mentre que algunes són similars a les que mostren els estudis amb supervivents adults d’aquesta malaltia, n’hi ha d’específiques i molt importants per a adolescents i adults joves: són necessitats i preocupacions relacionades amb la fertilitat i la salut sexual, el manteniment d’un estil de vida saludable, el suport familiar i social i les relacions amb els companys. Aquestes conclusions poden ajudar els investigadors a comprendre millor les necessitats dels adolescents a fi de desenvolupar tractaments que beneficiarien aquesta població.

De l’estudi també se’n desprèn que les necessitats menys cobertes són la coordinació entre atenció primària i especialitzada per fer front a la malaltia, l’atenció a les seqüeles psicològiques de patir càncer, l’avaluació i el tractament neuropsicològic i la falta de consells sobre fertilitat i atenció a la salut sexual. Els resultats d’aquest treball s’han publicat a la revista European Journal of Cancer Care.

Professionals de la salut, supervivents i familiars

Per fer l’estudi, els investigadors han utilitzat el mètode Delphi, que consta de preguntes a través d’una enquesta en línia a tres grups d’experts formats per 29 professionals de la salut (metges, oncòlegs, infermers, fisioterapeutes, treballadors socials i psicòlegs), 17 supervivents de càncer d’entre 14 i 24 anys que van finalitzar el tractament i lliures de la malaltia durant un any, i finalment 12 familiars o cuidadors d’aquests adolescents supervivents de càncer.

A través de les preguntes es van avaluar les necessitats en diferents categories: consell i suport psicològic, xarxa social adaptativa, estratègies per tornar a la vida “normal” i adaptació al nou rol, estil de vida saludable, adaptació de l’assistència sanitària a la nova situació i suport financer als tractaments oncològics.

Pla per recuperar la vida d’abans

Posteriorment a l’anàlisi d’aquestes necessitats després d’un tractament contra el càncer en adolescents, els investigadors conclouen que cal fer un pas més enllà. Tal com indica Santiago Galán, “l’ideal seria elaborar un pla de tractament que ajudi aquesta població a recuperar la seva vida habitual”.

Els autors del treball es plantegen crear una aplicació mòbil per al tractament i seguiment d’aquests adolescents. L’avantatge d’utilitzar un telèfon intel·ligent és la possibilitat de disposar del tractament i de diferents registres a qualsevol moment i a qualsevol lloc. L’aplicació que volen desenvolupar suposaria un pla de tractament per a l’atenció de les seqüeles psicològiques i per posar en marxa hàbits de vida saludables. Una eina útil en el dia a dia d’aquesta població que “ajudaria a millorar la qualitat de vida d’aquests joves supervivents de càncer”, segons Santiago Galán.

 Referència bibliogràfica: Galán S., de la Vega R., Tomé Pires C., Racine M., Solé E., Jensen M.P. & Miró. (2016) “What are the needs of adolescents and young adults after a cancer treatment? A Delphi study”. European Journal of Cancer Care   DOI: 10.1111/ecc.12488