Un estudi en què ha participat la URV fet en dones embarassades i els fills durant els primers quatre anys de vida demostra per primer cop que la dieta mediterrània redueix la circumferència abdominal dels petits, que és un dels principals marcadors de l’obesitat abdominal infantil. La recerca l’ha publicat la revista científica Pediatric Obesity

La circumferència abdominal està considerada un dels marcadors d’obesitat que, en el cas de la infància, es pot prevenir si la mare segueix durant l’embaràs una alimentació basada en la dieta mediterrània. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi encapçalat per Sílvia Fernández-Barrés, del Grup de Recerca en Nutrició i Salut Mental de la URV.

Fins ara, alguns treballs fets en animals havien apuntat la possibilitat que la qualitat de la dieta materna reduís el risc d’obesitat en la descendència, independentment del pes de la mare. Però l’evidència d’aquesta hipòtesi en estudis fets en persones encara no existia. Ara el grup de recerca Nutrició i Salut Mental de la URV ha participat en una investigació per avaluar l’associació que hi ha entre seguir una dieta mediterrània durant l’embaràs i el sobrepès i el risc d’obesitat infantil abdominal als 4 anys d’edat.

Per fer l’estudi es va analitzar del 2003 al 2008 la dieta mediterrània ingerida per 1.827 mares, i el pes, l’alçada i el perímetre de la cintura dels seus fills des del naixement i als sis mesos, un any i quatre anys. La investigació va demostrar que les mares que seguien una alimentació basada en la dieta mediterrània tenien fills que als 4 anys d’edat presentaven de mitjana una circumferència abdominal 0’6 centímetres inferior que els nens nascuts de mares que havien seguit poc aquesta dieta.

Es tracta del primer estudi que avalua els patrons dietètics durant l’embaràs i el sobrepès en la infància i el risc d’obesitat abdominal. Fins ara, els treballs que s’havien fet en persones s’havien centrat a avaluar els nutrients o aliments específics.

L’obesitat infantil ha provocat un important problema de salut pública, fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la considera una epidèmia mundial. Els nens amb sobrepès són més propensos a patir obesitat i malalties metabòliques d’adults, i això fa que la prevenció sigui un factor important. Diversos estudis han demostrat que aspectes com l’augment de pes durant l’embaràs, la diabetis gestacional, el pes del nadó en néixer o el ràpid creixement postnatal són factors que s’han associat a un major risc de patir obesitat infantil.

Referència bibliogràfica: Fernández-Barrés, S., Romaguera, D., Valvi, D., Martínez, D., Vioque, J., Navarrete-Muñoz, E.  M., Amiano, P., Gonzalez-Palacios, S., Guxens, M., Pereda, E., Riaño, I., Tardón, A., Iñiguez, C., Arija, V., Sunyer, J., andVrijheid, M. (2016) Mediterraneandietarypattern in pregnant womenandoffspringrisk of overweightand abdominal obesity in earlychildhood: the INMA birth cohort study. PediatricObesity, doi: 10.1111/ijpo.12092.