Fins al 3 de juliol se celebra al campus Catalunya el III Congrés Internacional d’Antropologia Feminista, organitzat per la URV

Tarragona acull des d’aquest dimecres el III Congrés Internacional d’Antropologia Feminista, una trobada que durant tres dies reuneix 630 investigadores, acadèmiques i activistes de diferents universitats i països, xarxes internacionals i moviments feministes per analitzar els grans reptes dels feminismes contemporanis. El congrés, organitzat pel Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha inaugurat aquest matí a l’Aula Magna del campus Catalunya.

A la inauguració han intevingut el rector de la URV Josep Pallarès; la Secretària de Feminisme del Departament de d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat; la segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament, Sandra Ramos i la presidenta del Congrés, Dolors Comas d’Argemir, que ha afirmat que l’acadèmia i l’activisme feminista “van de la mà i són essencials per impulsar l’agenda política en matèria feminista.” L’antropòloga de la URV ha recordat que “gràcies a l’evidència científica estem proporcionant els instruments perquè tant des de l’activisme feminista com des de la societat i les polítiques públiques s’aconsegueixin millors condicions d’igualtat entre homes i dones i puguem avançar cap a una societat més justa i igualitària”.

Durant la seva intervenció, l’organitzadora del congrés ha interpel·lat les generacions més joves a prendre el protagonisme i assumir “la responsabilitat de seguir, transformar, resistir i crear. El feminisme és transformador i remou els ciments de la societat. Per això, quan hi ha avenços en drets també es produeix un neomasclisme agressiu, amb noves fórmules, noves llengües i noves maneres de fer retrocedir els avenços aconseguits”, ha advertit.

La conferència inaugural l’ha pronunciat Mara Viveros Vigoya, de la Universitat de Colòmbia, que s’ha centrat en la interseccionalitat i en la necessitat de “buscar aliances des del feminisme amb altres moviments relacionats amb problemes actuals com el canvi climàtic, la defensa dels territoris, la discriminació de les persones o els drets de classe per tal d’explorar el potencial transformador d’aquestes unions davant la fragmentació neoliberal”.

El congrés arriba en un moment marcat per l’enfortiment dels discursos antifeministes, el creixement de les ultradretes, la crisi de les cures i la persistència de desigualtats de gènere, classe, origen, raça, sexualitat i edat. Durant aquests tres dies es desplegarà un programa molt ampli, amb 39 simposis organitzats en un centenar de sessions i es presenten més de 500 comunicacions sobre els principals debats de l’antropologia feminista contemporània.

Des de l’òptica de l’antropologia feminista, les ponències i simposis abordaran qüestions que formen part de l’agenda pública actual, com la manosfera, les violències masclistes, les desigualtats laborals, la pobresa alimentària, la pressió estètica sobre els cossos, la gentrificació, la seguretat urbana, el treball domèstic, les polítiques LGTBI+, les memòries feministes o les perspectives decolonials.

A més de les sessions acadèmiques, el programa inclou activitats paral·leles que amplien el congrés més enllà dels simposis: presentacions de llibres, projeccions i presentacions audiovisuals, espais d’activismes feministes, entre d’altres.