Smart health, les tecnologies de la informació al servei de la salut. Un grup de recerca de la URV defineix les bases de la salut del futur, on els sensors i la informació permetran millorar la qualitat de vida de les persones

El Grup de Recerca en Smart Health de la la URV, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (DEIM), és pioner a definir aquest concepte i explorar-ne les possibilitats, en un article publicat a “IEEE Communications Magazine”.

Smart health, sanitat intel·ligent, és un nou concepte que es refereix a l’ús i aplicació de les eines i infraestructures de les ciutats intel·ligents (smart) als serveis de salut. Però què vol dir això i com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) poden millorar la salut de les persones? Investiguen com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), els dispositius mòbils i la informació contextual es poden combinar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

Una de les TIC és una aplicació mòbil de recomanació de rutes saludables que té en compte els problemes de salut del pacient (de mobilitat, de visió, cardiovasculars, respiratoris…) i la informació mediambiental que envien les estacions meteorològiques, per suggerir aquelles rutes que li poden resultar més beneficioses per a la salut en cada moment.

Una segona aplicació (fruit del projecte SIMPATIC, Sistema Intel·ligent de Monitorització Privada Autònom basat en TIC) permet geolocalitzar pacients amb diverses formes de deteriorament cognitiu –com l’Alzheimer–, detectar si se surten de la seva rutina o dels espais habituals, i avisar-ne automàticament la persona responsable.

Aquests són dos exemples de la potencialitat del concepte de smart health, que, no obstant això, és encara incipient. La base consisteix a personalitzar la salut en funció del context, fet que és possible mitjançant la infraestructura de les ciutats intel·ligents. A més, es tracta d’una salut individualitzada, centrada en l’usuari. “Les ciutats intel·ligents ens permetran obtenir molta informació i moltes dades”, explica Agustí Solanas, investigador del DEIM i coordinador del grup. “Utilitzar totes aquestes dades per a l’àmbit de la salut és el següent pas lògic”, afegeix.

En el futur, això permetrà no només donar un millor servei de salut a les persones, sinó també més barat. “El punt de partida són tecnologies que les ciutats intel·ligents ja estan desplegant, però orientades a un paradigma nou”, argumenta Solanas. “A més, així podrem detectar algunes malalties amb més rapidesa, començar els tractaments abans i, per tant, que siguin més curts o millorin la qualitat de vida del pacient”.

El Grup de Recerca en Smart Health de la URV, pioner a definir aquest concepte, n’ha establert el marc teòric. Es va crear el 2014 amb l’objectiu d’explorar els reptes i les oportunitats d’aquest nou àmbit. El seu article, publicat a la revista “IEEE Communications Magazine”, ha estat seleccionat per la IEEE Communications Society com a article spotlight “sota el focus d’atenció”, pel nou camp d’estudi i de possibilitats que obre. “Hem assentat les bases per tal que els investigadors puguin treballar-hi a sobre”, explica Agustí Solanas.

El grup ha definit diversos àmbits de recerca, que abasten les xarxes de sensors, els edificis intel·ligents, l’envelliment actiu, la seguretat i privadesa, o la disponibilitat i integració de les dades. També té l’objectiu de difondre la definició de smart health i “internacionalitzar la idea”, explica Agustí Solanas.

En aquest sentit, el grup treballa en col·laboració amb investigadors d’arreu d’Europa, per exemple d’Itàlia, de Grècia o d’Alemanya. “A més, molts dels projectes al voltant de l’smart health són interdisciplinaris, ja que impliquen el treball d’enginyers amb metges, infermeres, psicòlegs i altres professionals”, destaca Antoni Martínez Ballesté, investigador del grup i professor del DEIM de la URV.

Per explicar l’smart health cal entendre el concepte de ciutat intel·ligent. Una smart city, o ciutat intel•ligent, és una ciutat fortament fonamentada en les TIC per a la presa automàtica de decisions enfocades a millorar la qualitat de vida dels seus habitants, tot garantint-ne la privadesa i la seguretat. En altres paraules, es tracta de comptar amb sensors que proporcionin informació sobre determinats aspectes que permetin a la ciutat prendre decisions de forma autònoma. Els semàfors que regulen el temps de pas en funció del volum de trànsit, o els fanals que s’encenen i s’apaguen segons la quantitat de la llum ambiental són dos exemples senzills de com les TIC, els sensors i la presa automàtica de decisions contribueixen a fer una ciutat més intel·ligent.

De sensors n’hi ha de molts tipus: d’il·luminació, d’humitat, de temperatura, d’al·lèrgens (com el pol·len o d’altres), de contaminants (com el diòxid de carboni o les partícules en suspensió), de qualitat de l’aigua o de soroll, i fins i tot sensors inductius per saber on han aparcat els cotxes. “Amb tot això podríem des de saber on hi ha vies molt transitades o grans concentracions de contaminants, fins a detectar problemes respiratoris o que afectin el son i, en definitiva, relacionar les malalties que es desenvolupin amb problemes ambientals”.

Algunes de les ciutats que més han avançat cap al model de ciutat intel·ligent són les grans metròpolis europees. Això “no és una qüestió de moda, sinó que ho fan perquè realment ho necessiten”, explica Solanas. I afegeix: “Quan el volum de trànsit i de contaminació arriba a un determinat llindar, que és inassumible, les ciutats necessiten pensar noves formes de gestionar tot això”. A Tarragona el desenvolupament actual de la ciutat intel·ligent és emergent, tot i que hi ha la voluntat d’avançar en aquesta línia de cara als Jocs Mediterranis del 2017. “Avui dia les smart cities són, en general, limitades, però en el futur l’únic límit serà la imaginació”, sentencia l’investigador.

Teniu la referència de l’article científic aquí, i informació sobre el Grup de Recerca en Smart Health de la URV aquí.