23/03/2023
Un estudi demostra com el procés d’envelliment modifica la detecció d’alguns nutrients
El treball, realitzat pel grup de recerca Mobiofood de la URV, ha analitzat la resposta de l’extracte de pinyol de raïm en comparació els efectes que té en un organisme jove
El treball, realitzat pel grup de recerca Mobiofood de la URV, ha analitzat la resposta de l’extracte de pinyol de raïm en comparació els efectes que té en un organisme jove
Després de demostrar que l’extracte de pinyol de raïm protegeix dels desordres intestinals, ara un nou estudi elaborat pel grup de recerca Mobiofood, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, ha posat de manifest que amb l’envelliment es produeixen diferents canvis en els efectes d’administració d’un component que es troba en moltes fruites i verdures, especialment el raïm negre, les cireres i les mores. La presència d’aquest tipus de polifenol, anomenat proacinidines, s’ha estudiat en el cas concret del pinyol de raïm.
Amb aquesta nova recerca, que s’ha basat en l’estudi de la resposta en rates, s’ha observat què succeeix en casos d’envelliment, quan el budell presenta un comportament diferent respecte al jove. Per això, l’equip investigador ha volgut comprovar si l’administració de procianidines ajuda a prevenir aquestes alteracions intestinals com ho fan en animals joves. Per fer-ho, van administrar las proacinidines durant 6 dies a rates femelles envellides de 21 mesos, abans o mensualment durant el període d’administració de dieta de “cafeteria”, que es basa en el consum de menjar ric en sucres i greixos saturats. Passat aquest temps, van analitzar com era la resposta de les secrecions gastrointestinals, els àcids grassos de cadena curta i la mida del teixit.
“El que hem observat de manera general és que en alguns aspectes, les procianidines sí que poden ajudar en la protecció intestinal, però no sempre s’observa el mateix efecte que tenien en animals joves quan s’administra a animals envellits”, afirma Anna Ardévol, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. Concretament, l’estudi ha comprovat que el duodè i el còlon d’aquests animals són els segments de budell més sensibles a aquest tipus de dieta rica en greixos saturats i sucres, i que la seva afectació varia amb l’edat.
En canvi, l’ili -el tram final de l’intestí prim- és el segment més sensible als efectes de les proacianidines procedents del pinyol de raïm, i s’ha observat que presenta reaccions diferents segons l’edat. Tot i això, expliquen que la resposta dels animals vells a la dieta de cafeteria no és clarament pitjor a la dels animals joves. En el cas de l’administració de prociniadines, l’efecte és idèntic al que s’analitza en animals joves. Acumulen menys greix al seu cos i només es veu el tram de l’ili sensible a aquests polifenols vegetals.
Les investigadores conclouen que l’envelliment modifica la detecció de nutrients, així com la resposta a senyals externs com les procianidines del pinyol de raïm. Això reforça la evidència de què cal aplicar solucions a persones d’edat avançada diferents a la de les persones joves.
A partir d’aquí, el grup investigador desenvoluparà aquesta línia de recerca identificant molècules bioactives vinculades al tracte gastrointestinal per ajudar a fer que l’etapa de l’envelliment sigui de millor qualitat.
Referència bibliogràfica: Differential effects of a cafeteria diet and GSPE preventive treatments on the enterohormone secretions of aged vs. young female rats. Food Funct., 2022, 13, 10491. Alba Miguéns-Gómez, Marta Sierra-Cruz, Anna Maria Pérez-Vendrell, Esther Rodríguez-Gallego, Raúl Beltrán-Debón, Ximena Terra, Anna Ardévol, Montserrat Pinent. DOI: 10.1039/d2fo02111k
Més notícies de: MoBioFood