Unes setanta persones es concentren a les excavacions per veure com els primers raigs de sol il·luminen una zona considerada sagrada. El fenomen només es produeix durant l'equinocci de primavera i tardor. La iniciativa forma part del projecte divulgatiu "Sota el mantell dels estels"

Passades les sis del matí, el moviment als afores de Caseres és molt més intens que qualsevol altre diumenge. Una setantena de persones pugen en la foscor de la nit fins al jaciment protohistòric de la Gessera, a la Terra Alta, per contemplar un fenomen astronòmic que només es pot observar coincidint amb l’equinocci de primavera i de tardor: els primers raigs del sol entrant per la porta del conjunt arqueològic il·luminen una pedra situada al fons del passadís, considerada part d’una estança sagrada pels antics pobladors. Aquesta és una de les activitats que el grup de recerca Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili ha organitzat en el marc del projecte “Sota el mantell dels estels”. L’objectiu és donar conèixer els jaciments que han estudiat a Caseres i Vilalba dels Arcs, espais datats del segle VII a.C i que estaven pensats per a usos rituals i agrícoles.

Quan  es comença a fer de dia, l’investigador del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, Jordi Diloli, contextualitza l’origen del poblat i els diferents usos que se li van donar. El 1914 va ser excavat per primer cop per l’arqueòleg Pere Bosch i Gimpera, qui va interpretar l’espai com un poblat iber, amb un passadís central i diferents cases a dreta i esquerra.

L’equip de GRESEPIA va reprendre els treballs arqueològics el 2014 i en van fer una reinterpretació. Les petites dimensions dels espais els van fer pensar que en realitat no es tractava d’un poblat sinó d’una gran edificació amb sostre; que el que inicialment es va considerar un carrer en realitat era un passadís i que els espais laterals no eren cases sinó petites habitacions. “En una primera fase -datada al entre els segles VI i VII ANE- va ser una residència fortificada que possiblement pertanyia a un senyor del territori i que va acabar destruïda per un incendi intencionat. De seguida es va reocupar i sobre l’any 450 ANE es va convertir en una mena de santuari vinculat sobretot a fenòmens astronòmics i se li atribueixen usos rituals”, detalla Diloli.

Però la peculiaritat que més destaca l’equip investigador es troba al passadís central. “Està perfectament orientat d’est a oest, que coincideix amb els punts des d’on surt i on s’amaga el sol. I aquest és un fenomen que només s’observa als equinoccis de primavera i tardor”, continua l’investigador. És per aquest motiu que aquest diumenge s’ha organitzat l’activitat d’observació.

Per facilitar la interpretació es va fer construir una porta que representa l’accés a l’edificació i també una petita paret al fons del passadís. La setantena de persones que van pujar al jaciment a contemplar la sortida de sol van observar com els primers rajos entraven per la porta, recorrien el passadís i n’il·luminaven la part final, on es creu que hi havia una estança tancada que no tenia porta d’accés. “El fet que al fons de l’eix central hi hagués aquest espai tancat ens fa pensar que es tractava d’una habitació sagrada, una cel·la dels déus a la qual només hi tenien accés els sacerdots”. L’efecte de la llum il·luminant aquest punt sagrat dura aproximadament una hora i diumenge anunciava l’inici de la primavera. El fenomen serà visible durant un parell de dies més.

“A nivell funcional espais com aquest jaciment tenien la funció de calendari lligant l’astronomia i els cicles agrícoles, ja que aquesta era l’activitat principal de la població de l’època. El calendari tenia una rellevància molt important, perquè marcava quan s’havia de collir o conrear. I, a més, se li atribuïen aspectes més simbòlics, com la fecunditat”, aclareix l’investigador.

Activitats divulgatives fins al solstici d’estiu

La sortida per contemplar el fenomen astronòmic de l’equinocci a la Gessera és una de les activitats divulgatives que fins el mes de juny s’han programat en el marc del projecte “Sota el mantell dels estels”. A més d’una exposició itinerant sobre els jaciments de la Gessera i del Turó del Calvari, a Vilalba dels Arcs, s’han previst visites guiades, conferències, un concurs de fotografia i activitats familiars. Els continguts i materials estan adaptats pedagògicament, com és el cas d’unes ulleres de realitat virtual i realitat augmentada per poder fer la visita més immersiva.

També s’han programat tastos de cervesa i vi, en els quals es recreen elaboracions d’època ibèrica fruit de la recerca arqueològica i de les analítiques obtingudes en envasos del període estudiat, una altra de les línies d’investigació del GRESEPIA. Al juny, i coincidint amb el solstici d’estiu, s’ha organitzat una visita al jaciment del Turó del Calvari per contemplar, també, com la posició dels astres incideix en el jaciment. Totes les activitats són gratuïtes.

El projecte ha rebut el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Terra Alta i els ajuntaments de Gandesa, Caseres i Vilalba dels Arcs.