Un estudi de la URV observa com aquests compostos, anomenats PFOS, s’ingereixen, sobretot, a través de peix, marisc i ous

El sulfonat de perfluorooctà (PFOS) és un disruptor endocrí —substància que altera el sistema hormonal de l’organisme— que es pot ingerir amb els aliments. Les persones més exposades a aquest compost, que l’aporten majoritàriament els peixos, el marisc i els ous, tenen més risc de desenvolupar alteracions en el metabolisme de la glucosa i, per tant, de desenvolupar diabetis tipus 2. Aquesta és la principal conclusió d’una recerca liderada per la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que formen part del consorci CIBERObn de l’Institut de Salut Carlos III.

La investigació, que forma part del projecte PREDIMED-plus, un estudi multicèntric fet a l’Estat espanyol i coordinat des de la URV, va revisar com el consum de PFOS afecta els nivells de sucre a la sang i la quantitat de greix corporal en 4.600 persones adultes de 55 a 77 anys que no tenien diabetis. Els resultats van posar de manifest que les persones que consumien més PFOS a través de la dieta a l’inici de l’estudi tenien nivells més alts i, per tant, pitjors, de glucosa en comparació amb aquells participants que en consumien menys. També es va observar una associació positiva entre el consum amb la dieta de PFOS i l’índex de massa corporal o la resistència a la insulina —comuna en persones que tenen més risc de desenvolupar una diabetis de l’adult— després d’un any de seguiment.

La recerca va determinar els principals grups d’aliments que contribuïen al consum total de PFOS a través de la dieta: peixos i marisc (62%), ous (25%) i fruites i verdures (8%). L’elevada presència d’aquests disruptors endocrins en aliments d’origen animal es podria explicar, segons l’equip investigador, per l’afinitat pels lípids que tenen aquestes substàncies químiques, un fet que pot portar a acumular-se i persistir en la cadena alimentària. La presència en algunes fruites i verdures es deu a la contaminació generalitzada del sòl i l’aigua superficial, que fa que es puguin aplegar els disruptors endocrins en aquests aliments.

“Aquest és el primer estudi que explora l’associació entre el consum a través de la dieta de PFOS i els paràmetres de l’homeòstasi de la glucosa. Els resultats suggereixen que aquests disruptors poden tenir un paper important en l’augment de pes i en el desenvolupament de la diabetis tipus 2”, apunten Nadine Khoury i María Ángeles Martínez, primeres autores de l’estudi.

Arran dels resultats obtinguts, l’equip investigador ressalta la importància d’examinar més estretament els possibles efectes que poden tenir els disruptors endocrins en la salut pública, i subratllen la necessitat d’establir regulacions més estrictes per reduir l’exposició a aquestes substàncies a través de l’alimentació.

L’estudi l’ha coordinat María Ángeles Martínez; Nancy Babio, professora agregada de la URV, i el catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó, tots tres investigadors de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat i adscrits també a l’IISPV i al CIBERobn de l’Institut de Salut Carlos III. Els resultats de la recerca s’han publicat a la revista Environment International.

Diabetis tipus 2

La diabetis mellitus tipus 2 és un trastorn metabòlic crònic que representa un important repte per a la salut global, ja que s’associa a diferents malalties cròniques i a una pitjor qualitat i esperança de vida. L’any 2021 la Federació Internacional de Diabetis va calcular que 1 de cada 10 adults vivia amb aquesta malaltia i es preveu que aquesta xifra augmenti a 1 de cada 9 adults l’any 2030. Se sap que factors com la predisposició genètica, l’edat, l’obesitat, el tabaquisme, la inactivitat física i una dieta poc saludable la poden causar. Tot i això, en els darrers anys els contaminants ambientals i antropogènics han sorgit com a possibles contribuents i progressió de la malaltia, amb especial atenció al paper que poden tenir els disruptors endocrins.

Referència bibliogràfica: Nadine Khoury, María Ángeles Martínez, Stephanie K. Nishi, Miguel Ángel Martínez-González, Dolores Corella, Olga Castañer, J. Alfredo Martínez, Ángel M. Alonso-Gómez, Julia Wärnberg, Jesús Vioque, Dora Romaguera, José López-Miranda, Ramon Estruch, Francisco J Tinahones, José Manuel Santos-Lozano, Lluís Serra-Majem, Aurora Bueno-Caunivanillas, Josep A. Tur, Sergio Cinza Sanjurjo, Xavier Pintó, José Juan Gaforio, Pilar Matía-Martín, Josep Vidal, Clotilde Vázquez, Lidia Daimiel, Emilio Ros, Carmen Sayon-Orea, José V. Sorli, Karla-Alejandra Pérez-Vega, Antonio García-Ríos, Francisco Ortiz-Díaz, Enrique Gómez-Gracia, MA Zulet, Alice Chaplin, Rosa Casas, Inmaculada Salcedo-Bellido, Lucas Tojal-Sierra, Maria-Rosa Bernal-Lopez, Zenaida Vázquez, Eva M. Asensio, Albert Goday, Patricia J. Peña-Orihuela, Antonio J. Signes-Pastor, Ana García-Arellano, Montse Fitó, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó. Dietary intake of Perfluorooctanesulfonic acid (PFOS) and glucose homeostasis parameters in a non-diabetic senior population. Environment International. 2024. https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.108565.