16/03/2017 Entrevista

Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 2016-2017

“La qualitat del sistema educatiu és equivalent a la qualitat dels seus docents”

Meritxell Ruiz es va llicenciar en Administració i Direcció d’Empreses i va fer el DEA a la URV.

Com es pot mantenir la qualitat de l’escola quan els recursos no són els desitjables?

Aquest país genera molts recursos però no en disposa, per tant cal saber on invertir i fer-ho bé. Ens focalitzem a millorar l’atenció educativa a l’alumnat en un marc bastant pioner d’autonomia de centres, d’aprenentatge competencial i d’educació inclusiva per trobar una resposta adequada a cada alumne.

El professorat reclama atendre la diversitat amb ratios més baixes d’alumnes per professor. Què hi respon?

En els darrers anys la ratio professor alumne ha baixat: estem per sota de 25 a P-3 en la majoria de centres i per sota de 30 en centres. Però en aquesta transformació educativa cal un plantejament diferent. Quan apostes per l’aprenentatge competencial i interdisciplinar funciona molt bé tenir dos professors a l’aula amb dos grups que treballin per equips i que resolguin situacions de la vida real amb els coneixements que han adquirit prèviament. Ara estem passant de l’escola inclusiva al sistema inclusiu perquè cada alumne té una necessitat diferent. L’objectiu és que tot alumne, sigui quina sigui la seva necessitat, faci un aprenentatge significatiu i disposi de diferents recursos en una aula ordinària, i, si són necessitats molt greus, en una aula d’educació especial.

L’educació continua sent un ascensor social?

Així com les diferències econòmiques i socials entre les famílies han incrementat, les diferències educatives s’han reduït. Focalitzar-se en la millora de l’èxit educatiu de tot l’alumnat ha fet que el percentatge d’alumnes que no assoleixen les competències bàsiques s’hagi reduït molt: si fa set anys teníem un fracàs escolar del 30%, avui estem al 15%. Estem en l’objectiu d’abandonament escolar que Europa ha plantejat pel 2020: fa set anys teníem un 28% d’alumnes que no continuaven estudiant després de l’ESO i ara només tenim el 18%. I això és un element d’ascensor social perquè si tens una ciutadania ben formada pots tenir llocs de treball de qualitat i, per tant, la situació del país serà molt millor.

L’alumnat arriba ben preparat a la universitat?

Les avaluacions que fem del sistema indiquen que els nostres alumnes han millorat en matemàtiques, llengua i competència científica. De fet l’informe PISA diu que Catalunya és el país de l’OCDE que més ha avançat en competència científica. Però que hàgim millorat no vol dir que haguem arribat a un nivell que ja ens estigui bé. Quan celebrem que tenim grans metges, indústries pioneres al Camp de Tarragona, recerca important, tinguem en compte que ho fan alumnes que han sortit de les nostres aules, per tant, estan ben preparats. El que hem d’aconseguir és que el màxim nombre d’alumnes arribin no només a tenir les competències sinó a excel·lir en determinades competències.

Quina transformació plantegen els nous estudis de Magisteri?

Els informes internacionals diuen que la qualitat del sistema educatiu és equivalent a la qualitat dels seus docents. A través del Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres les universitats han fet passos molt importants. El proper serà que per accedir a Magisteri no només serà necessari tenir la nota de tall d’accés, sinó també fer una prova de coneixements bàsics i d’aptitud. A més, s’incidirà en la formació: necessitem que les universitats formin en l’aprenentatge competencial. L’últim treball que hem fet ha sigut determinar les competències digitals que han de tenir els estudiants de Magisteri perquè quan arribin a les aules incorporin les tecnologies en el procés d’ensenyament. I després hem de tenir un bon sistema que recompensi la feina que el professorat fa a les aules.

Aleshores, hi haurà canvis a la carrera professional?

Un dels darrers canvis és que els centres poden perfilar part de les places que tenen; si un centre ha decidit que vol potenciar l’aprenentatge de l’anglès i fa una assignatura de socials en anglès, ara té la capacitat de dir que la persona que ha d’ocupar aquella vacant necessàriament ha de saber anglès. També treballarem l’avaluació docent per la millora de la carrera professional perquè el dia a dia a l’aula tingui un reflex en el camí com a docent i es tingui en compte a l’hora d’optar a recursos.

Com es garanteix que l’alumnat arriba a la universitat i al món laboral amb el nivell adequat d’anglès?

Tenim un repte en la millora de l’aprenentatge de l’anglès, i també d’altres llengües estrangeres. Treballem per avançar cap a un model plurilingüe, on el català es mantingui com a llengua vehicular, però en acabar l’escolarització garantim el domini del català, el castellà, l’anglès i la capacitació per aprendre o haver après una segona llengua estrangera. Un altre element important és que un 13% d’alumnes vénen de fora i tenen altres llengües. És una oportunitat perquè si potenciem l’aprenentatge d’aquestes llengües amb un nivell en el marc comú de referència aconseguirem que aquests alumnes sàpiguen una cinquena llengua amb un nivell molt professional. Ara bé, no podem confiar només la millora de l’anglès a les escoles o instituts, hem d’ampliar els contextos ens els que un alumne té contacte amb una llengua diferent a la seva.

Quina és la salut del model d’immersió lingüística després de la LOMCE i del conflicte polític entre Catalunya i Espanya?

Jo diferenciaria l’estat del model d’immersió dels atacs que rebem de l’Estat espanyol. L’última llei és molt dura contra el nostre model, fins i tot amb la voluntat de trencar-lo. Estem actualitzant i reforçant el model d’immersió lingüística. Actualitzant-lo en aquest pas cap al plurilingüisme: l’aprenentatge d’una llengua et pot capacitar a aprendre’n d’altres, però has de tenir un fonament metodològic diferent. I reforçant-lo perquè segons l’últim informe sobre els usos lingüístics encara tenim municipis de Catalunya on el 50% de la població no és capaç d’utilitzar el català.

Defensa l’educació primària dels dos als catorze anys i l’escolarització fins als divuit. Què millora respecte del sistema actual?

Si poguéssim decidir des de zero, com ho faríem? La gent experta en educació infantil diuen que no és positiu trencar l’etapa dels dos als sis anys. Però si parlem de l’educació més superior, els nanos de dotze anys de primer d’ESO tenen un procés evolutiu més semblant a la primària que a la secundària. En aquesta etapa es fa un canvi que costa molt: es passa de tenir un referent, el mestre que dóna diferents matèries i coneix molt bé el procés d’aprenentatge del seu l’alumnat, a tenir-ne set o nou. Per tant, té sentit plantejar-se els dotze anys com una continuació de la primària. D’altra banda, la gent de setze anys que ha fet l’ESO i no té cap altra formació té dificultats d’inserció laboral. Per això tindria sentit que la formació arribés als divuit anys. Això no vol dir que tothom faci el mateix tipus de formació, sinó acabar amb la mateixa titulació però amb itineraris diversos.

Com es posiciona en el debat sobre si cal fer menys deures i sobre els horaris dels centres, aspectes que tenen relació amb la conciliació?

El tema no és si s’han de fer menys deures, que també, sinó en quina hora arriben els nanos i els pares a casa i quan fan els deures. Aquest país té uns horaris molt irracionals: passem moltes hores a la feina i per aquesta necessitat reclamem que l’escola cobreixi les hores que els pares no som a casa. Els horaris escolars no estan desfasats, ho estan els horaris laborals. Allò lògic seria que l’hora d’acabar de l’escola i l’hora d’acabar de la feina diferissin com a molt en dues hores, que són les que els nanos fan activitats extra escolars. Per tant, pensant en la salut i l’èxit educatiu dels nostres fills hauríem de repensar els horaris perquè fan difícil conciliar i educar.

Vocació de professora

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*