02/04/2020

Ciutats turístiques: del benestar a l’amenaça

La massificació del turisme ha transformat la identitat de les ciutats en perjudici dels seus habitants. Un projecte europeu liderat per la URV busca solucions per evitar l'exclusió social en aquestes destinacions, que afecta especialment els sectors més vulnerables

Viure en una ciutat turística ha passat de ser una garantia de benestar a una amenaça per a la seva població, que veu com l’habitatge s’ha tornat escàs i molt car, les condicions de treball estan precaritzades, els serveis i espais públics s’han congestionat i el cost de vida no deixa de créixer. Per fer front a aquest fenomen s’ha posat en marxa el projecte europeu SMARTDEST, coordinat i liderat per l’investigador Antonio Russo, del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, que durant els propers tres anys vol aportar solucions a aquest problema i proposar el disseny de polítiques públiques que evitin l’exclusió social dels ciutadans que resideixen als nuclis urbans afectats. El projecte també contemplarà com s’enfrontaran les ciutats a les noves regles de mobilitat que marcarà la crisi de la COVID-19, i si això suposarà convertir els nuclis urbans en lloc més inclusius o més democràtics.

Els sectors més vulnerable de la societat, en particular, pateixen els pitjors efectes de la turismificació de les ciutats. La promesa de ‘ciutats intel·ligents’ capaces de millorar la vida dels ciutadans en un marc de eco-eficiència i inclusió, no acaba de funcionar. Les tecnologies digitals semblen fer les coses encara més fàcils als turistes en la competició pels recursos urbans. En aquest sentit, el projecte SMARTDEST vol contribuir a la definició d’una agenda política per les ciutats que prengui les mobilitats turístiques i els seus efectes seriosament, a tots nivells de govern, i extreure el potencial de la innovació social procedent de la implicació ciutadana per a comunitats més resilients.

Durant aquests tres anys es treballarà, d’una banda, per analitzar el rol de les mobilitats turístiques i altres formes d’habitar temporalment la ciutat com a fets transformadors dels nuclis urbans. També s’examinarà el fenomen de l’exclusió social, cada cop més present en aquests tipus de ciutats i que ve derivat del desplaçament dels serveis socials dels nuclis urbans cap a la perifèria. A més, a través d’un treball col·laboratiu amb agents socials de les vuit ciutats que s’inclouran al projecte, s’estudiaran les formes de resistència i autoorganització ciutadana. També es desenvoluparan Citylabs, laboratoris d’idees que funcionin com a seus de disseny participatiu de solucions centrades en les necessitats de la comunitat i proposin solucions polítiques innovadores, i finalment es transferiran els resultats obtinguts durant aquests tres anys de treball a nivell local cap a les entitats polítiques i entitats afectades.

Casos pilot a Barcelona, Venècia, Jerusalem i Amsterdam

El projecte estudiarà inicialment els casos de 4 ciutats preseleccionades per fer una prova pilot: Barcelona, Venècia, Jerusalem i Amsterdam, que ja tenen en marxa una àmplia gamma d’iniciatives per afavorir la inclusió social relacionada amb el desenvolupament del turisme i experimenten amb sol·lucions intel·ligents per fer front a l’excés de la pressió turística que pateixen. En una fase posterior s’inclouran altres quatre ciutats.

L’objectiu final d’aquest projecte és acabar produint un impacte social a través de les propostes de noves formes de treballar a l’àmbit europeu per tal de trobar solucions estratègiques a l’excés de pressió turística en els sectors socials, polítics i econòmics. La idea és compartir amb els agents europeus i les comunitats d’interès un programa d’activitats de transferència i diàlegs constructius.

El projecte SMARTDEST ha estat finançant en el marc del programa Horitzó 2020 amb un pressupost total de 3,1 milions d’euros i es portarà a terme durant tres anys, fins al gener de 2023. Hi forma part un consorci de 12 socis acadèmics de 7 països de la Unió Europea, a més d’un país associat, sota el lideratge de la Universitat Rovira Virgili. El grup investigador que conforma aquest consorci és molt heterogeni, amb experteses acadèmiques en geografia,  turisme, planificació, sociologia, economia, comunicació o antropologia, que tenen una llarga experiència de treball conjunt en projectes de recerca col·laboratius a nivell internacional.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*