El projecte està participat per 14 socis de set països europeus. A la URV, el Grup de Recerca de la Interfície Físico/Biològica INTERFIBIO ha realitzat el desenvolupament de sensors electroquímics per a la detecció de petites molècules; albúmina, una proteïna produïda pel fetge. Prop de vint-i-nou milions d'europeus pateixen malalties hepàtiques, una de les causes de mortalitat més comunes de la Unió Europea. No obstant això, la comunitat mèdica considera que es podrien evitar desenes de milers de morts prematures si es proporcionés l'atenció sanitària adequada una vegada diagnosticada la malaltia.

El projecte D-LIVER se centra en ajudar els pacients que pateixen malalties hepàtiques en estat avançat (molts d’ells inclosos en llistes d’espera per a trasplantaments), estalviant-los esforç de desplaçar-se de forma habitual a centres hospitalaris per proves i consultes mèdiques. Per  això, s’ha desenvolupat un sistema de teleassistència basat en les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) que els pacients podran utilitzar a les seves llars. El sistema D-LIVER els permetrà avaluar paràmetres bioquímics i físics fonamentals per conèixer el seu nivell de benestar i les seves necessitats.

Viure més anys i millor

Un dels objectius de D-LIVER consisteix a retornar el control al pacient. Gràcies al nou sistema de seguiment i assistència a domicili, que està connectat a sistemes utilitzats per centres hospitalaris per a la gestió de malalts hepàtics, el projecte aspira a millorar la qualitat de vida d’aquells pacients que es troben en una fase avançada de l’afecció. Aquests pacients podrien o bé  estar a l’espera de rebre un trasplantament, haver estat sotmesos a una resecció hepàtica (amb l’òrgan restant en procés de regeneració) o trobar-se en una fase avançada i inestable, amb propensió a episodis de deterioració.

Amb el nou sistema  el pacient insereix un xip de plàstic de 3 x 3 cm en un instrument de mesura i posteriorment només ha de punxar-se en un dit i extreure una gota de sang que, quan es posa en contacte amb l’obertura del cartutx, és absorbida immediatament pel dispositiu. Els resultats de les proves s’obtenen de forma automàtica en només uns minuts i inclouen diversos paràmetres (sodi, potassi, creatinina, bilirubina, albúmina i temps de coagulació de la sang).

A més, D-LIVER ha creat un dispositiu portàtil que permet la vigilància contínua de paràmetres fisiològics tals com el ritme cardíac, la temperatura, l’activitat, la postura i les variacions de la pressió sanguínia. Igualment, disposa de la possibilitat de realitzar una prova cognitiva per mitjà d’una tauleta  tàctil amb la finalitat d’avaluar la concentració i la funció cerebral, atès que sovint l’elevada toxicitat hepàtica pot provocar un estat de confusió mental (encefalopatia).

Aquestes proves poden realitzar-se amb la periodicitat que es requereixi, diària o setmanalment, i els resultats no només poden ser consultats pel pacient a la llar, sinó que també estaran a la disposició dels professionals clínics encarregats del seu seguiment des de l’hospital.

Útil per altres malalties

Tal com assenyala el catedràtic Calum McNeil de la Universitat de Newcastle: «La plataforma és genèrica. Quan hàgim solucionat certs impediments tecnològics, podrem aplicar-la a tot tipus de malalties en els seus diferents estats, per exemple, en la gestió de malalties cardiovasculars, renals, neurològiques i inflamatòries». El sistema es calcula que estalviarà milers d’euros anuals per pacient en costos d’hospitalització, sobretot en aquells que pateixin encefalopatia hepàtica.

Actualment s’està començant a provar en pacients la tecnologia desenvolupada durant els dos primers anys del projecte. Així mateix, entre ara i la finalització del projecte D-LIVER, al setembre de 2015, es prepararà un assaig clínic multicèntric del sistema que es duria a terme el  2016 amb 150 pacients de Newcastle, Berlín i Milà. El projecte D-LIVER compta amb catorze socis de set països i amb una inversió de prop d’ 11 milions d’euros, aportada a través del programa de TIC per a la salut del 7è Programa Marc europeu.

A la URV hi participa el grup de recerca en la  Interfície Físico/Biològica INTERFIBIO – un grup de recerca consolidat-  des d’on s’han desenvolupat sensors electroquímics per a la detecció de molècules petites i albúmina -una proteïna produïda pel fetge-, així com el monitoratge electroquímic de la coagulació. Els investigadors de la Universitat que hi han pres part són Ciara O’Sullivan -investigadora ICREA- i Àlex Fragoso, tots dos amb experiència amb projectes europeus relacionat amb el desenvolupament de biosensors.