Una recerca de la URV conclou que les Denominacions d’Origen Protegides i les Indicacions Geogràfiques Protegides impulsen l'economia rural i ajuden a mantenir paisatges agrícoles, que actuen com a barrera davant dels grans incendis

Ja sigui una ampolla d’oli, un pa de pagès, un manat de calçots o una bossa de fruita seca, quan ens topem amb un producte amb denominació d’origen protegida (DOP) o amb indicació geogràfica protegida (IGP) l’entenem com una garantia de qualitat i d’origen. Però darrere d’aquests segells hi ha una realitat més rica. Aquestes etiquetes de qualitat no només serveixen per diferenciar productes al mercat: també poden ajudar a sostenir activitats agràries, mantenir un mosaic agroforestal divers, reforçar els vincles amb el territori i mantenir viu el teixit social i cultural de moltes àrees rurals.

Aquests són alguns dels rols que assumeixen aquestes organitzacions, segons una recerca recent sobre el cas català. Enric Castelló, investigador del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, n’ha publicat els resultats a la revista Geoforum, en un article sobre com les DOP i les IGP del país entenen el seu paper en els àmbits econòmic, sociocultural i mediambiental.

Catalunya compta actualment amb 22 figures de qualitat alimentària d’aquest tipus, que inclouen una gran varietat de productes: des de l’arròs del Delta fins al formatge del Cadí, passant per l’oli de Siurana o la pera de Lleida. En conjunt, representen més de 20.000 productors i productores, una de les xarxes agroalimentàries més importants del país. Per entendre com aquestes organitzacions interpreten la seva missió, Castelló va entrevistar 26 representants de 21 DOP i IGP catalanes i les va visitar sobre el terreny.

Més enllà del màrqueting

Les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques van néixer a finals del segle passat amb l’objectiu de protegir productes vinculats a un territori específic, oferir garanties als consumidors i facilitar-ne la identificació als mercats. No obstant això, aquests segells entenen la seva funció també en els àmbits socials, culturals i ambientals, de manera àmplia. “Tenen cura d’un patrimoni alimentari que és també cultural i poden ser una palanca econòmica per a la ruralitat”, explica Castelló. La recerca fa palès com moltes d’aquestes organitzacions s’involucren en activitats educatives, gastronòmiques i de divulgació que contribueixen a reforçar la identitat dels territoris on treballen.

Segons els participants, les DOP i IGP contribueixen a donar valor afegit als productes agraris, afavoreixen que les persones continuïn vivint i treballant al territori i ajuden a preservar i modernitzar coneixements, pràctiques i tradicions que s’han transmès durant generacions. En molts casos, aquests productes formen part de la cultura alimentària catalana i de la memòria col·lectiva de les comunitats que els elaboren.

Territori, paisatge i comunitat

Un dels aspectes que emergeix amb força de la recerca és la relació entre els segells de protecció i la construcció de comunitat. Les persones entrevistades remarquen com darrere de cada producte hi ha famílies pageses i elaboradores, explotacions agràries, cooperatives, pobles i paisatges que depenen, en major o menor mesura, de la continuïtat d’aquestes activitats productives. Aquesta dimensió social és especialment rellevant en el context de transformació accelerada  que viu el sector primari a Catalunya.

Tot i això, les entrevistes també reflecteixen preocupació pel futur de la pagesia. Les persones entrevistades coincideixen en assenyalar que el sector primari afronta reptes importants derivats de la globalització dels mercats, la pressió sobre els preus, la competència internacional i l’augment dels costos de producció.

Sector primari i incendis forestals

A aquests reptes s’hi afegeixen altres desafiaments estructurals com la manca de relleu generacional i els efectes del canvi climàtic. I les sequeres, els fenòmens meteorològics extrems i les alteracions dels cicles agrícoles no ajuden. La combinació d’aquests fenòmens contribueix a la disminució de l’activitat agrària i, en conseqüència, fa desaparèixer una part important de la gestió quotidiana del territori. La pèrdua de zones de conreu, la disminució de la ramaderia i de l’explotació forestal augmenta la superfície i la densitat dels boscos i incrementa la vulnerabilitat davant els grans incendis.

“Disposar d’un sector agroalimentari viu és fonamental per mantenir el nostre entorn agroforestal. Amb la temporada d’incendis d’aquest estiu estem veient que l’abandonament rural és un dels factors més perniciosos; apreciar la qualitat dels nostres productes alimentaris és contribuir a la resiliència i el manteniment del territori davant del canvi climàtic”, remarca l’investigador.

Si bé les organitzacions que gestionen les etiquetes de qualitat a Catalunya preveuen un futur incert, “també mostren una forta voluntat de continuar treballant per mantenir els projectes en marxa”, segons l’investigador del Departament d’Estudis de Comunicació. Per això també reclamen polítiques que reforcin el sector primari i el paper que hi tenen les figures de qualitat. Consideren que les DOP i IGP poden contribuir a generar més valor econòmic, però per tal que això sigui possible cal un suport sostingut, la conscienciació dels consumidors i una millor adaptació a les necessitats del món rural.

Aquesta recerca va ser un dels darrers resultats del projecte Ruralim, “Nous imaginaris del rural a l’Espanya contemporània: cultura, documental i periodisme”, (PID2021-122696NB-I00), finançat pel MICIU/AEI/10.13039/501100011033/ i per FEDER ‘Una manera de fer Europa’, que va acabar l’any 2025.

Referència: Castelló, E. (2026). Geographical indications and rural bonds: narrating roles in Catalonia. Geoforum, 174, 104699. https://doi.org/10.1016/j.geoforum.2026.104699