Un equip multidisciplinari de la URV recupera amb precisió geomètrica aquest element del púlpit, destruït el 1970, a partir de fotografies històriques i models digitals avançats

Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha reconstruït digitalment el tornaveu que Antoni Gaudí va dissenyar per al púlpit major de la Catedral de Mallorca. Aquest element havia desaparegut del seu llegat arquitectònic, que va ser enderrocat el novembre de 1970, malgrat haver estat declarat Monument Històric i haver estat reivindicat per l’arquitecte Le Corbusier, que el 1932 el va dibuixar al seu quadern de viatge durant la seva visita a Mallorca. La reconstrucció s’ha dut a terme a partir de l’única documentació conservada: diverses fotografies històriques.

El tornaveu formava part de l’encàrrec que el bisbe Pere Joan Campins va fer a Gaudí el 1901 per restaurar i reformar diversos elements litúrgics de la Catedral de Mallorca. Aquell projecte incloïa, entre altres actuacions, el trasllat del cor a la Capella Reial, la millora de l’acústica amb un tornaveu al púlpit major i una caixa harmònica sota el presbiteri, així com el disseny de nous elements arquitectònics i decoratius. En aquests treballs també hi van participar col·laboradors habituals de Gaudí, com Joan Rubió i Josep Maria Jujol.

L’estructura que ara s’ha reconstruït estava formada per fusta i teixit, s’adaptava a la geometria octogonal del púlpit i estava coronada per tres superfícies amb forma parabòlica. “El tornaveu havia estat concebut per amplificar i dirigir la veu de l’orador, aprofitant les propietats acústiques de les superfícies quadràtiques”, explica Albert Samper, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, que ha liderat aquesta recerca transversal, en la que han participat investigadors de tres departaments diferents de la Universitat.

La pèrdua de l’element va deixar l’equip investigador sense plànols ni documentació geomètrica precisa. Per això, el treball ha combinat geometria analítica i descriptiva amb eines digitals avançades. Primer es va generar un model digital de la catedral i del púlpit major mitjançant escaneig làser i fotogrametria. “El model de la catedral el vam obtenir amb 1.250 escanejos i una núvol de punts d’uns 21 milions de punts; el púlpit el vam modelar en 3D amb un 95% d’exactitud”, apunta David Moreno, investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV.

A partir de deu fotografies històriques, l’equip va establir un criteri objectiu per seleccionar les imatges més útils per a la reconstrucció. Per fer-ho, va calcular la posició des d’on s’havia pres cada fotografia mitjançant dos mètodes geomètrics diferents. Finalment, es van escollir cinc fotografies en què la diferència entre els dos càlculs era inferior a un metre.

Partint d’aquestes imatges van analitzar la forma del tornaveu. Com que no existien plànols originals precisos, van reconstruir digitalment les corbes visibles de cadascuna de les tres superfícies que formaven l’estructura i, a partir d’aquí, van generar models tridimensionals provisionals. Sobre aquests models, van aplicar càlculs geomètrics per determinar quina forma parabòlica s’ajustava millor a cada superfície. Comparant els diferents resultats, van identificar la solució geomètrica més representativa del conjunt, que és la que finalment es va utilitzar per reconstruir digitalment el tornaveu complet.

L’estudi no només ha permès reconstruir la forma del tornaveu; també n’ha analitzat el possible funcionament acústic. “Les superfícies parabòliques tenen la capacitat de dirigir i concentrar el so, així que vam calcular quina hauria estat la posició més favorable perquè la veu de l’orador es projectés amb la màxima eficacia”, comenta Blas Herrera, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV. Segons els resultats, el disseny de Gaudí definia una zona concreta de rendiment acústic òptim davant del púlpit.

Els autors subratllen que el valor del treball va més enllà del cas concret del tornaveu de Gaudí. “Aquesta metodologia ens permet transformar informació històrica incompleta en coneixement arquitectònic contrastable, amb criteris verificables i reproduïbles”. El model tridimensional final no queda només com una imatge de la reconstrucció, sinó com un arxiu digital que es pot analitzar, reutilitzar en recerca o docència i, eventualment, reproduir físicament amb eines de fabricació digital. Els invetigadors el conserven en formats estàndard i el posen a disposició de la comunitat investigadora prèvia sol·licitud.

“Aquesta recerca ens permet constatar que la geometria, l’escaneig digital i el modelatge 3D poden contribuir a recuperar elements desapareguts del patrimoni arquitectònic i a comprendre millor la lògica formal d’obres de les quals només han arribat testimonis parcials”, conclou Samper.

Referència bibliogràfica: Samper, A., Moreno-García, D., & Herrera, B. (2026). Reconstrucción digital del desaparecido tornavoz de Gaudí de la Catedral de Mallorca. Expresión Gráfica Arquitectónica, 31(56), 116–133. https://doi.org/10.4995/ega.2026.24620