Colideren un projecte del programa Human Frontiers, que finança propostes avantguardistes i arriscades d’equips de científics de tot el món

El grup de recerca Interfibio de la Universitat Rovira i Virgili ha donat el tret de sortida al projecte “Control de la bioquímica cel·lular amb senyals electrònics, un pas cap als híbrids bioelectrònics”, que rebrà més d’un  milió d’euros en els propers tres anys. El projecte forma part del Programa Human Frontiers, un programa altament competitiu.

La investigadora ICREA Ciara O’Sullivan, del departament d’Enginyeria Química de la URV, colidera aquest projecte junt amb els professors Kirill Alexandrov de la Universitat de Queensland (Austràlia) i Evgeny Katz de la Universitat Clarkson (EUA). La proposta té l’objectiu de desenvolupar un nou enfocament que ha de permetre desenvolupar dispositius electrònics per controlar directament processos bioquímics en organismes vius. El projecte aplicarà principis de biologia sintètica per desenvolupar sistemes de senyalització de proteïnes i cèl·lules controlats per senyals electròniques.

Els premis de recerca del programa de ciència de Human Frontiers només financen projectes avantguardistes i arriscats d’equips de científics a nivell mundial. Els 31 equips guanyadors de la competició de 2018 han passat per un rigorós procés de selecció d’un any en una competició global que va començar amb 771 sol·licituds presentades per científics amb els seus laboratoris en més de 50 països diferents.  El programa Human Frontier Science (HFSP) és un programa internacional de suport a la investigació, el finançament de la recerca d’avantguarda en els complexos mecanismes dels organismes vius. La investigació està finançada en tots els nivells de complexitat biològica, des de les biomolècules a les interaccions entre els organismes.

Els projectes d’investigació s’atorguen als equips de científics de diferents països que volen combinar la seva experiència en enfocaments innovadors per resoldre les preguntes que no van poder ser respostes per laboratoris individuals. Es posa l’accent en noves col·laboracions en les que s’uneixin científics preferiblement de diferents disciplines (per exemple, de la química, la física, les ciències de la computació, l’enginyeria) per centrar-se en els problemes de les ciències de la vida.