Un treball dut a terme per investigadors del grup de recerca MoBioFood de la URV demostra per primera vegada que l’extracte de pinyol de raïm administrat de manera continuada provoca sacietat perquè actua sobre la grelina, el senyal que fa que tinguem gana en dejú i, per tant, comporta que en tinguem menys. El treball s’ha publicat a la revista científica Molecular Nutrition and Food Research

El control del contingut energètic de l’organisme és una àrea de recerca molt activa, ja que s’altera fàcilment per un seguit de factors que, tot i que estan identificats, se’n té encara poc coneixement. Què mengem i en quina quantitat sol ser un dels paràmetres més utilitzats per intentar reduir les problemàtiques associades a l’obesitat. A banda de la voluntat, però, que hi té un paper, les persones tenim una xarxa de senyals dirigits a induir-nos missatges de gana o sacietat que fan que mengem o que parem de menjar. Una part d’aquests senyals s’origina a l’estómac i a l’intestí com a resposta a allò que mengem i van informant, de forma orquestrada, la resta de l’organisme de tot el que hi entra. Conèixer com funciona aquest sistema de senyals és precisament un dels reptes del grup MoBioFood, que pertany al Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV.

En el treball que han publicat aquests investigadors es mostra, per primer cop, de quina manera l’extracte de pinyol de raïm actua sobre un dels senyals que fa que tinguem gana en dejú, anomenat grelina acilada. De fet, observen dos efectes dels diferents components de l’extracte sobre la producció i secreció d’aquest senyal.

De forma aguda, és a dir, just després d’administrar aquest extracte a rates, els investigadors han vist que provoca un increment de la secreció de grelina acilada. En estudis amb cultius de cèl·lules s’ha observat que el gal·lat d’epicatequina  -un flavonoide- produeix la secreció de la grelina acilada quan interactua amb receptors de gust amarg que tenen aquestes cèl·lules productores de grelina acilada. Aquesta molècula és força característica dels extractes de pinyol de raïm.

Durant un període de tractament de vuit dies amb aquest extracte, en canvi, provoca la disminució d’un 20% d’ingesta en les rates. S’observa que inhibeix la capacitat que tenen l’estómac i el duodè (principals òrgans productors d’aquesta molècula senyalitzadora) de sintetitzar i secretar la grelina acilada. Aquest efecte és el que té més correlació amb la sensació de sacietat de l’extracte de pinyol de raïm; és a dir, es genera menys molècula inductora de gana. En aquest cas, ja que l’extracte utilitzat per als estudis amb rates té diferents estructures de tipus flavonoide, s’atribueix aquest efecte continuat de l’extracte a l’àcid gàl·lic i als flavonoides oligomèrics que en formen part.

Per tant, amb aquest treball s’evidencien noves propietats de l’extracte de pinyol de raïm, i en part se n’explica l’efecte sadoll a les dosis indicades per l’acció sobre la grelina acilada generada al tracte gastrointestinal. En aquests moments es busquen fonts de finançament per continuar l’estudi en persones.

Referència bibliogràfica: Serrano, J., Casanova-Martí, À., Depoortere, I., Blay, M. T., Terra, X., Pinent, M. and Ardévol, A. (2016), Subchronic treatment with grape-seed phenolics inhibits ghrelin production despite a short-term stimulation of ghrelin secretion produced by bitter-sensing flavanols. Mol. Nutr. Food Res. Accepted Author Manuscript. doi:10.1002/mnfr.201600242