Un assaig clínic amb participació de la URV avalua si incorporar activitats socials, lúdiques i musicals a la rehabilitació millora la recuperació funcional, cognitiva i emocional dels pacients

Les primeres setmanes després d’un ictus són un període crític per a la recuperació del cervell. Durant aquesta fase, la plasticitat cerebral —la capacitat del sistema nerviós per reorganitzar-se i crear noves connexions— és especialment elevada, fet que converteix aquest moment en una finestra d’oportunitat per minimitzar les seqüeles de l’accident cerebrovascular. Amb aquesta idea de fons, un equip investigador de l’Hospital del Mar, l’EUIT Centre Universitari i la Universitat Rovira i Virgili (URV) estudia si crear entorns més estimulants durant l’hospitalització pot ajudar els pacients a recuperar-se millor.

Per comprovar-ho han posat en marxa l’assaig clínic RehArt, que analitzarà l’impacte d’afegir activitats socials, lúdiques i musicals al programa convencional de rehabilitació. Aquest enfocament complementa les teràpies habituals, però en cap cas les substitueix. El projecte es desenvolupa a la Unitat de Rehabilitació Neurològica del Centre Esperança, on s’ha habilitat el primer entorn enriquit d’aquestes característiques a l’Estat espanyol: “L’objectiu és oferir als pacients oportunitats per participar en activitats significatives fora de les hores de teràpia i promoure una manera més activa, participativa i estimulant d’entendre la rehabilitació”, explica Jennifer Grau Sánchez, coordinadora del Grup de Recerca OCCARE de l’EUIT Centre Universitari i investigadora principal del projecte.

Un espai per estar com a casa

L’entorn enriquit s’ha concebut perquè els pacients puguin continuar desenvolupant activitats relacionades amb els seus interessos i aficions en companyia durant l’ingrés hospitalari. L’espai disposa de llibres, revistes, jocs de taula, material artístic, música, audiollibres, tauletes electròniques i recursos per a activitats de jardineria d’interior. També es fomenta la participació de familiars i cuidadors, que poden aportar materials relacionats amb les aficions i interessos dels pacients.

El disseny de l’espai es va fer mitjançant un procés participatiu en què van intervenir més d’un centenar de persones entre pacients, familiars i professionals sanitaris. L’objectiu era crear un entorn que s’allunyés de la imatge tradicional de l’hospital i afavorís la motivació, l’autonomia i la sensació de normalitat durant el procés de recuperació.

“Sabem que les primeres setmanes després de l’ictus són crítiques pel que fa a la plasticitat cerebral. Quan la persona afectada està estimulada i l’entorn afavoreix la participació en activitats significatives, es promou aquesta plasticitat i es pot accelerar la rehabilitació”, explica Cindry Ramírez Fuentes, metgessa adjunta del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital del Mar.

Els participants assisteixen a sessions grupals de noranta minuts, cinc dies a la setmana, guiades per una terapeuta ocupacional. Les activitats es personalitzen segons els interessos dels participants i inclouen una atenció especial a la música, un àmbit que estudis previs han relacionat amb beneficis en la recuperació neurològica. Aquestes sessions complementen el programa de rehabilitació diari, que inclou fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia.

Avaluar l’impacte clínic i econòmic

L’assaig clínic RehArt preveu treballar amb dades de noranta persones que hagin patit un ictus de gravetat moderada o severa. Els participants es distribueixen aleatòriament en tres grups: un que rep exclusivament la rehabilitació habitual, un segon que combina aquesta rehabilitació amb les activitats a l’entorn enriquit i un tercer que complementa el tractament convencional amb activitats individualitzades a l’habitació.

L’equip investigador avaluarà l’evolució dels participants en diferents àmbits, com la capacitat funcional per desenvolupar activitats quotidianes, la funció motora, les capacitats cognitives, l’estat emocional i la qualitat de vida. Les valoracions es faran en el moment de l’ingrés, a l’alta hospitalària i un mes després de finalitzar el tractament per determinar si els possibles beneficis es mantenen en el temps.

A més dels resultats clínics, el projecte també analitzarà la viabilitat econòmica d’incorporar aquest tipus d’intervencions al sistema sanitari: “Per facilitar una futura implementació és important saber no només si la intervenció és efectiva, sinó també quins recursos requereix. Això permet prendre decisions més eficients i sostenibles”, explica Misericòrdia Carles-Lavila, investigadora del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili.

Els resultats de l’estudi, que ja compta amb una trentena de participants, han de permetre determinar si els entorns enriquits poden convertir-se en una eina complementària per millorar la rehabilitació després d’un ictus i aportar evidència científica sobre un model que, tot i mostrar resultats prometedors en experiències internacionals i estudis preclínics, encara disposa de poques avaluacions rigoroses en entorns hospitalaris. El projecte està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través de la convocatòria Generación del Conocimiento.