13/12/2022

Identifiquen una estratègia terapèutica efectiva contra un subtipus de melanoma que actualment no té tractament

L'investigador de la URV-IISPV Òscar Yanes ha participat en aquesta recerca, amb la que s'aconsegueix millorar la resposta de les cèl·lules d'aquest tipus de càncer a un tractament que ja existeix per a altres indicacions

El melanoma és una malaltia complexa i heterogènia en què la resposta a tractaments és limitada, especialment en alguns subtipus de tumors. Un treball liderat pel grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en el que també ha participat la URV, ha identificat una estratègia que millora la resposta de les cèl·lules d’un tipus de melanoma a un tractament ja existent. L’estudi, publicat a Nature Communications, s’ha portat a terme en col·laboració amb el Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

Un dels subtipus més comuns de melanoma és causat per mutacions a NRAS, una proteïna relacionada amb la malignitat de les cèl·lules que es troba alterat en un 25% dels casos. El seu tractament és actualment limitat a causa de la dificultat que comporta el desenvolupament de teràpies dirigides contra NRAS. “En aquest treball contribuïm a entendre el paper de NRAS al melanoma, la qual cosa és essencial per trobar estratègies terapèutiques contra aquest subtipus de tumor”, explica Juan Ángel Recio, cap del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR.

En l’estudi, els investigadors van examinar les característiques del metabolisme de les cèl·lules del melanoma. Els tumors requereixen un consum elevat de glucosa per obtenir energia, però, sobretot, per fabricar components com proteïnes o àcids nucleics i generar una nova cèl·lula. En el cas dels melanomes mutats a NRAS, i mitjançant tècniques metabolòmiques, l’investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV, Òscar Yanes, que també forma part de l’IIPSV i del CIBERDEM, va ajudar a demostrar que aquests són especialment dependents de la glucosa en comparació a altres subtipus, ja que tenen dificultat en l’ús d’altres fonts d’energia alternatives per suplir l’absència de glucosa.

L’investigador de la URV-IISPV Òscar Yanes ha participat en la recerca.

Els resultats del treball mostren que, quan s’elimina la glucosa de l’entorn, les cèl·lules d’aquest subtipus de melanoma activen vies de senyalització de supervivència diferents de les que estan activades en condicions normals. Una de les proteïnes que s’activen en aquesta situació és BRAF, que permet el funcionament normal de les cèl·lules tot i les condicions adverses. Es va comprovar a més que, en aquestes condicions, el fàrmac sorafenib, el qual ja s’utilitza des de fa anys per a altres indicacions, és capaç d’inhibir aquest mecanisme i, per tant, impedeix la supervivència de la cèl·lula. “Mitjançant l’eliminació de la glucosa, aconseguim que les cèl·lules de melanoma es tornin sensibles al tractament amb sorafenib i que morin de forma molt ràpida”, afirmen Juan Ángel Recio i Kimberley McGrail, investigadora del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma. “D’aquesta forma podem utilitzar fàrmacs ja existents, la qual cosa facilita i accelera el procés fins a la clínica, ja que, en el cas de sorafenib, aquest ja està aprovat per al seu ús en humans”, afegeix l’investigador.

Per últim, la recerca va analitzar també l’efecte d’aquesta estratègia en models animals en què es van implantar cèl·lules tumorals procedents de pacients. En aquest cas, per simular la falta de glucosa a les cèl·lules tumorals, es va utilitzar un compost capaç d’imitar a la glucosa, però que no es pot metabolitzar de la mateixa manera i bloqueja el seu ús. Com que les cèl·lules tumorals necessiten més energia que les cèl·lules sanes, tenen més tendència a captar glucosa i, per tant, també atrapen més aquest compost que simula la falta de glucosa. Es va confirmar que, a l’administrar sorafenib juntament amb aquesta substància, el volum del tumor dels ratolins es redueix i fins i tot en alguns casos pot arribar a desaparèixer. “Per al seu ús en humans, existeixen estratègies ja provades en estudis clínics perquè disminueixi el consum de glucosa al tumor, el següent pas serà provar aquesta combinació en humans”, conclou Recio.

Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*