Trobar biomarcadors a la sang que permetin predir quina serà la resposta dels tumors de boca, faringe, laringe i glàndules salivals (que s'estudien a l'oncologia de cap i coll) als diferents tractaments possibles és l'objectiu d'un estudi del Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital Joan XXIII, l'IISPV i la URV. El primer d'aquests marcadors que s'ha descobert s'anomena TWEAK i té a veure amb la inflamació. Gràcies a aquesta investigació els metges podran, potencialment, determinar quin és el tractament idoni per a cada tumor, augmentant la supervivència i la qualitat de vida dels pacients. Els primers resultats s'han publicat a la revista European Archives of Oto-Rhino-Laryngology. L'estudi és el primer en el seu àmbit fet íntegrament amb pacients del Joan XXIII.

Com podem saber, per a cada pacient i cada tumor, quin és el tractament més eficaç per a lluitar contra el càncer en l’àmbit del cap i coll? Aquesta és la pregunta per a la qual busca resposta l’equip del doctor Francesc Xavier Avilés, del Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII i investigador del Grup de Recerca en Malalties Otorinolaringològiques (ORL23); i la doctora Ximena Terra, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, en un projecte gestionat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). El seu treball comença a tenir resultats interessants: han descobert un biomarcador, el TWEAK, que està relacionat amb un dels trets identitaris dels tumors: la inflamació.

Actualment els metges decideixen el tractament per als càncers de cap i coll en funció de la dimensió del tumor i l’extensió, però aquests factors no són del tot determinants. “Hi pot haver tumors de mida petita que siguin més agressius que altres de més grans”, explica el doctor Avilés. Això fa que el primer tractament que escull el metge no sempre sigui efectiu, cosa que disminueix les possibilitats de supervivència i, a més, suposa una despesa econòmica innecessària.

L’objectiu del grup és trobar indicadors (anomenats biomarcadors) que permetin saber com és cada tumor (quina identitat té) abans de tractar-lo. “El que pretenem és construir una equació que tingui en compte tots els factors identitaris possibles, com el TWEAK, i també la mida del tumor, que ens permeti saber quin tractament (o quina combinació de tractaments) és més idoni per a cada pacient, de forma individualitzada”, explica la doctora Terra. Això augmentarà l’èxit del primer tractament que escull el metge, “cosa que es traduirà en una major supervivència a aquesta tipologia de càncer i una millor qualitat de vida dels pacients”, afegeix.

Existeixen tres possibles tractaments per lluitar contra el càncer de cap i coll: la cirurgia (és a dir, extirpar el tumor), la radioteràpia, i la quimioteràpia. Actualment, alguns dels pacients (gairebé un terç, en els casos de tumors grans) als quals se’ls decideix tractar amb quimioteràpia o radioteràpia no responen al tractament amb èxit. “És a dir, després d’un tractament molt agressiu els hem d’acabar operant igualment i, a més, tenen pitjor supervivència que si haguéssim optat per la cirurgia des d’un principi”, explica Xavier Avilés. Gràcies a avenços com aquests s’evitaran tractaments agressius que siguin innecessaris i s’afavorirà la conservació de l’eix faringolaringi.

Inflamació, metabolisme, immunitat i genètica

Els trets identitaris que defineixen com és un càncer i “per on se’l pot atacar” són quatre: la inflamació, el metabolisme, la immunitat i la genètica. El TWEAK, que té a veure amb la inflamació, és una proteïna que es troba a la sang i que està recionada amb com respondrà el tumor a la quimioradioteràpia -aquest és un projecte de la doctora Matilde Rodríguez, que també col·labora en l’estudi del biomarcador-. El grup de recerca ORL23 ha observat que els pacients que presenten nivells baixos de TWEAK en sang tenen pitjor resposta a aquests tractaments. Per tant, en l’equació que el grup vol construir -amb tots els factors moleculars que encara s’han d’investigar-, trobar nivells baixos de TWEAK a la sang d’un pacient serà un factor que pesarà en contra d’escollir la quimioradioteràpia, i a favor de la cirurgia, com a primer tractament.

L’estudi sobre el TWEAK, el primer en oncologia de cap i coll fet íntegrament amb pacients de l’Hospital Joan XXIII, s’ha publicat a la revista European Archives of Oto-Rhino-Laryngology. Actualment està pendent de ser validat amb una cohort externa independent en una mostra més àmplia, a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Mentrestant, el grup continua treballant en un nou tret identitari, en col·laboració amb la Plataforma Metabolòmica de la URV, situada al Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS). La seva hipòtesis és que la glucosa (és a dir, el nivell de sucre) té a veure amb el metabolisme i la supervivència del càncer, ja que “els tumors necessiten molta energia perquè tenen una taxa de proliferació molt alta”, explica Ximena Terra. “Si això fos així”, afegeix  Xavier Avilés, “potser n’hi hauria prou de treure-li energia [disminuir-li la quantitat de glucosa] al pacient per evitar el creixement del càncer”.

200 casos nous cada any a Tarragona

El càncer de cap i coll, que inclou entre d’altres els càncers de boca, faringe, laringe i glàndules salivals (com les paròtides), és el 5è tipus de càncer a nivell mundial en número de casos. A la província de Tarragona es diagnostiquen 200 casos nous cada any. El consum de tabac, d’alcohol o el virus del papil·loma humà en són els principals factors de risc. Es tracta, a més, d’un dels càncers amb pitjor supervivència al cap de 5 anys.

El Grup de Recerca de Malalties Otorinolaringològiques de l’IISPV treballa des de fa 5 anys en l’estudi de factors pronòstics de resposta als tractaments en oncologia de cap i coll. Aquesta és una nova línia de recerca que pretén trobar factors per predir la identitat del tumor i oferir, així, un tractament personalitzat amb altes possibilitats d’èxit en el primer tractament. L’objectiu final és augmentar la supervivència, disminuir la morbiditat (és a dir, els efectes secundaris pel pacient) i, a més, racionalitzar la despesa sanitària. “És molt més cara la ignorància que el coneixement”, conclou el doctor Avilés. “Invertir en coneixement ens estalviarà diners i vides”.